Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.
- Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador sense sintagma preposicional és preferible el verb en plural.
La majoria han respost correctament el qüestionari. 
La majoria ha respost correctament el qüestionari. - Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador seguit d’un sintagma preposicional introduït per de,
- es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural:
La totalitat de les persones enquestades han respost totes les preguntes. La totalitat de les persones enquestades ha respost totes les preguntes. Un gran nombre d’estudiants es matriculen a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Un gran nombre d’estudiants es matricula a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. - en canvi, el verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un altre nom col·lectiu:
La majoria de l’alumnat ha respost totes les preguntes. 
La majoria de l’alumnat han respost totes les preguntes.
- es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural:
- Quan el subjecte és un nom col·lectiu de persona especificat del tipus alumnat, professorat, etc. el verb ha d’estar en singular.
El professorat ha mostrat la seva satisfacció per la concessió del projecte. El professorat han mostrat la seva satisfacció per la concessió del projecte. El personal d’administració i serveis rebrà més formació durant l’últim trimestre. El personal d’administració i serveis rebran més formació durant l’últim trimestre.
En canvi, amb el nom col·lectiu de persona no especificat gent, és indistint el verb en singular o en plural:La gent no sabia per on havia d’entrar. La gent no sabien per on havien d’entrar.
Més informació
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 188-190. (Biblioteca Universitària; 22).
Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. i, núm. 251, pàg. 250-251.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, pàg. 1137-1142.
Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. i, núm. 251, pàg. 250-251.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, pàg. 1137-1142.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualització: 16-10-2023
Citació recomanada:
«El subjecte és un nom col·lectiu» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1186> [consulta: 18 novembre 2025].
