El Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya és el resultat del conveni signat entre el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i la Universitat de Barcelona. El conveni té per objecte un Projecte per a desenvolupar una de les accions del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (2005-2010), concretament l’Acció 2.1 Elaboració del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics, que correspon al Programa d’actuació 2. Foment i integració de productes turístics.
Aquesta Introducció té com a propòsit presentar algunes idees bàsiques sobre el fenomen turístic, sobre el turisme a Catalunya i sobre el contingut i l’estructura de l’obra. Pel que fa al fenomen turístic, interessa, principalment, constatar almenys tres característiques: la seva dimensió global, la seva potencialitat per a generar riquesa i el seu caràcter canviant, que obliga a establir estratègies d’adaptació quasibé de manera permanent. Aquests fets afecten el turisme de Catalunya i, davant el repte d’elaborar el Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics, és convenient tenir-los present i per això es dediquen les pàgines que segueixen a sistematitzar breument aquest trets.
Les consideracions generals que es fan sobre el conjunt del turisme a Catalunya han de servir com a marc inicial per a comprendre millor el contingut de cadascun dels capítols específics o fulls del Mapa, i, per tant es dediquen unes quantes pàgines a exposar dades, interpretacions i valoracions de Catalunya com a regió turística. Finalment, la Introducció es tanca amb les corresponents explicacions sobre el disseny del Mapa Nacional i sobre la seva materialització en format convencional (suport paper) que es manifesta en aquesta obra. 

1. EL FENOMEN TURÍSTIC: ESCENARI DE CANVI 

Considerant el turisme com a fenomen social i contemplant-lo globalment, presenta almenys tres característiques que li són pròpies: un desenvolupament contemporani, una naturalesa diversa i una estructura complexa. El turisme és un fenomen de naturalesa diversa, i, entès com a conjunt d’activitats econòmiques, presenta diverses singularitats que, en bona mesura, obeeixen al paper que desenvolupa l’espai geogràfic, el territori, en el procés de producció/consum turístics. D’altra banda, la seva estructura complexa fa que s’utilitzi la teoria de sistemes per a interpretar el fet turístic. L’esquema sistèmic s’aplica a la globalitat del turisme i als seus components.
En aquestes línies convé centrar-se en el caràcter contemporani del fenomen turístic i això fa ineludible la referència a l’evolució del turisme i la identificació de distintes etapes en el seu desenvolupament.
Al marge de les grans etapes del turisme, els estudis i la bibliografia sobre la història del turisme proposen diversos esquemes, que identifiquen distintes fases. Sense entrar en les diferents propostes de periodització, interessa posar atenció en la caracterització de la darrera fase o fase “actual” i constatar el caràcter canviant i dinàmic del turisme. La fase actual es caracteritza per una segmentació dels mercats, la flexibilitat en els factors de producció, distribució i consum, la necessària explotació de sinergies i economies de profundització en la producció i activació en el mercat per a arribar a uns nivells de rendibilitat acceptables.
Els canvis que s’han operat en la demanda turística i en l’oferta turística –en el context de la societat postindustrial– han propiciat, a final del segle XX i a començament del XXI, l’aparició d’un nou escenari turístic, que es conceptualitza com a nou paradigma turístic, alhora que han qüestionat l’hegemonia del model convencional i dels espais turístics tradicionals.
Aquesta nova etapa del turisme és un reflex del nou paradigma social sobre el qual no hi ha unanimitat a l’hora de la seva designació: es parla de postfordisme, de capitalisme desorganitzat, de societat postindustrial, de societat del lleure, de societat dels espectacles o de la societat informacional, entre d’altres. 
           
Els trets que distingeixen el turisme en aquesta darrera etapa han estat identificats i explicats en diversos estudis. Entre les principals característiques destaquen: 
- Les noves formes de turisme, amb noves demandes i nous hàbits de consum. I pel que fa a la producció turística, la generalització de la valoració turística dels recursos patrimonials (naturals i culturals) i identitaris.
- La imprecisa diferenciació del turisme respecte a altres activitats, ja sigui l’esport, la cultura, el treball o l’espectacle. Destaca la situació del turisme en el context més general de la producció cultural. Es defineix el turisme com a “indústria cultural”. 
- Els canvis i les innovacions en el procés de producció/consum turístics, en particular en el transport aeri, en la comercialització i en la pròpia organització empresarial, que es troben en procés de veritable mutació.
- La crisi de la massificació, tant des del costat de la producció (processos en sèrie, en cadena...), com des del costat del consum (el consumidor reacciona contra el consum d’una oferta homogènia, contra la manca de qualitat...). 
- La superació de la concentració geogràfica, a distintes escales, amb l’aparició de noves destinacions (properes, llunyanes...), noves destinacions competidores i mercats alternatius.     
En relació amb la darrera caracterització assenyalada, en el context actual, i des d’una perspectiva geogràfica, s’identifiquen dos processos destacats que es poden entendre com a manifestacions de generalització espacial de les activitats turístiques i que afecten les regions de la Mediterrània i les destinacions turístiques consolidades de sol i platja:
1. El procés d’internacionalització del turisme.
2. El procés d’extensió espacial del turisme a tot el territori, també identificat com a turistificació del territori a escala regional.   
No hi ha dubte que en les dues darreres dècades el sector turístic està vivint un període de canvi en què, per un costat, s’estan diversificant les motivacions, i, per l’altre, creix la preocupació pels seus impactes socials, econòmics i mediambientals. Aquest comportament de la indústria turística forma part de l’actual fase d’acceleració i intensificació dels processos de globalització. Des d’una perspectiva temporal convé aclarir que l’etapa identificada com a nova era del turisme no ha substituït ni ha fet desaparèixer l’etapa anterior, caracteritzada pel turisme de masses, que continua tenint un caràcter hegemònic.
En considerar la demanda s’imposa sistematitzar els canvis específics en aquest component del sistema turístic i parlar del “nou turista”. S’ha afirmat que les transformacions del turisme adquireixen caràcter general i estructural, fets que a la vegada consoliden la formulació conceptual entre el vell i el nou turisme, tant des del punt de vista de l’oferta (producte) com des de la consideració del comportament dels turistes (demanda).
Els canvis en el comportament de la demanda turística s’entenen –segons indiquen els experts en màrqueting– en el marc general caracteritzat per l’adveniment de la denominada societat de la il·lusió, que substitueix la societat de la informació en el món desenvolupat, i en la qual el component emocional –els valors, les emocions i els sentiments– assoleix molta més rellevància que el component racional. El fenomen de la societat de la il·lusió o de somni comporta implicacions per a la indústria turística. Sens dubte, aquest nou model social crea un nou consumidor, el nou turista, que ja no busca serveis, sinó que desitja experiències que satisfacin el seu sistema emocional. Per tant, des de la perspectiva de la producció es tracta d’oferir “experiències”, procés que comporta la “participació i activitat” del turista.   
En considerar l’oferta, convé subratllar un dels fets distintius: els actuals canvis en els processos productius, les significatives transformacions recents de l’ètica i el comportament social, amb el desplaçament del treball a favor del lloc en l’escala de valors i l’aparició de nous hàbits de consum, han fet redescobrir els continguts culturals del turisme i permeten repensar-lo de nou des d’una nova dimensió. Una dimensió que ha de tenir necessàriament en compte que, a causa de les noves condicions productives del capitalisme contemporani, la cultura s’ha convertit també en una mercaderia que no tan sols és útil per a instruir i educar, sinó també per a entretenir, i que el turisme té cada vegada més com a objectiu generar experiència i emocions a aquells que el practiquen.
La cultura, en les seves diverses formes, és un element indispensable en la formació i el lleure dels ciutadans. L’augment del consum cultural en el temps de lleure i la rellevància de les activitats i les instal·lacions culturals en la imatge projectada per les ciutats fan de la cultura i les seves manifestacions un poderós element d’atracció. En efecte, la cultura, que és un instrument de promoció personal social i econòmica, de relació social –igual que l’esport–, és també un instrument de promoció turística, i actua com a dinamitzador de l’activitat humana local en cadascun d’aquests àmbits. 
El patrimoni cultural abraça trets materials, però també els trets immaterials o espirituals que caracteritzen una societat o grup social. És un simple distintiu dels nostres temps que la cultura no es limita al patrimoni històric artístic, sinó que té una concepció més àmplia i integra altres àmbits de la cultura, com poden ser el popular, l’industrial o el tecnològic, entre d’altres. Així doncs, l’actual concepte de patrimoni cultural té un significat molt ampli que comprèn tots els testimonis de l’acció de l’home i de la natura i deixa de banda la idea única i excepcional de “tresor artístic”. Podem parlar, en aquest sentit, d’una idea de patrimoni que s’atansaria a un “tot cultural” que implica tant els elements tangibles com intangibles de la cultura en general. 
El patrimoni natural ha estat objecte de valoració social i de valoració turística. Aquest procés específic s’integra dins un procés general més ampli de desenvolupament del paradigma “eco” i del sorgiment i la consolidació d’una major sensibilitat pel medi ambient, una consciència ambiental que defensa l’ús adequat i no agressiu dels recursos naturals i la seva preservació. La incorporació de la natura (concepte i element tangible) com a bé de consum s’emmarca en els processos de creació de noves necessitats i nous consums, i suposa de facto la mercantilització del patrimoni natural.

2. TURISME, MODEL ECONÒMIC I MODEL TERRITORIAL

El turisme és un fenomen de naturalesa diversa. La naturalesa social, econòmica i espacial del turisme es mostra indissociable si es té en compte que el turisme és una pràctica social col·lectiva que integra mecanismes singulars de relació que afecten la identitat i l’espai. La dissociació creixent entre la lògica del treball i la lògica del lleure es reforça amb pràctiques espacials distintes que impliquen pràctiques socials i de consum també específiques. D’aquesta manera, més que una activitat econòmica, el turisme ha de catalogar-se com una pràctica social generadora d’un tipus d’activitat que requereix el fonament espacial per al seu desenvolupament. Això condueix a la configuració territorial de les activitats turístiques i a les diferents modalitats d’ocupació de territori. 
La importància econòmica del turisme s’expressa mitjançant diverses manifestacions. El turisme es conceptualitza i s’instrumentalitza com a factor de desenvolupament econòmic i de component bàsic del model econòmic. En conseqüència, el turisme actua com a estructurador del territori i defineix el model territorial. La dialèctica entre model econòmic i model territorial s’intensifica quan la base del model econòmic recau sobre el turisme (espais turístics i funció turística predominant) a causa de la naturalesa geogràfica d’aquest fenomen. 

2.1 La dimensió econòmica 

Els processos de producció/consum turístics presenten trets particulars que fonamenten la singularitat o l’especificitat del turisme com a activitat econòmica. En realitat, el turisme no és “una” activitat econòmica, sinó que per a ser més precís s’ha de parlar de “conjunt” o de “múltiples” activitats productives.
Entre els seus trets distintius cal enumerar els següents: a) el mercat turístic és fonamentalment un mercat d’intangibles –tot i que això no és exclusiu del turisme–, una producció i un consum intangibles en relació amb el recurs i el producte; b) el caràcter difús del teixit productiu (gran nombre i diversitat d’empreses que participen en el procés de producció turística); c) el caràcter difús dels beneficis econòmics i dels impactes; d) la influència del seu caràcter difús en la concepció i percepció del fet turístic: pels ciutadans, els consumidors, els empresaris o els polítics.
Un dels fonaments de la singularitat del turisme com a “activitat econòmica” és el paper que té l’espai geogràfic en aquest fenomen, és a dir, en els processos de producció/consum turístics. En comparació amb altres processos de producció/consum, el turisme destaca almenys per tres singularitats: 1. En el turisme, l’espai de destí té un paper fonamental per a tots i cadascun dels agents. 2. En l’espacialització del turisme influeixen factors específics. 3. El procés de producció turística comprèn una producció física, però, a més, una producció de caràcter simbòlic: valoració simbòlica a través de la valoració social de la imatge.
La relació entre economia i territori s’ha fet més estreta en els darrers anys com a conseqüència del “descobriment” de nous arguments:
1) la constatació que el producte és un concepte agregat i condueix a l’existència del producte/destí o del lloc com a producte: el destí com
a conglomerat de productes específics; 2) l’evidència del paper que desenvolupa la “qualitat” del lloc (del destí, atributs geogràfics) com a factor de competitivitat; i 3) la teorització de l’activitat turística com a activitat “clusteritzada”.  
L’espacialització del fenomen turístic provoca la difusió de la producció i el consum turístic i, en conseqüència, també la difusió social i territorial dels beneficis econòmics del turisme. La naturalesa econòmica del turisme es manifesta almenys en tres nivells: a) com a fonament del caràcter productiu de les activitats turístiques; b) en el procés de producció d’espais turístics, i c) en la configuració dels espais de destí com a sistemes productius.
Pel significat d’aquest darrer nivell o aproximació cal assenyalar (tal com recullen els manuals especialitzats) que els espais de destí turístic, considerant que són sistemes productius preexistents, presenten tres característiques bàsiques: a) es fonamenten en l’aprofitament privat de recursos públics (per exemple el paisatge o alguns dels seus elements) i en la provisió de serveis amb un elevat component d’intangibilitat; b) impliquen la concurrència d’activitats productives complementàries que només parcialment es localitzen en els propis espais de destí; i c) són especialment sensibles als canvis socioeconòmics i culturals en les societats emissores i a les estratègies dels agents en els espais receptors. Tenint en compte els múltiples resultats que pot adoptar la materialització concreta d’aquestes característiques pels diferents entorns territorials, pot indicar-se que la seva dinàmica i evolució econòmica estarà condicionada per tres fets: 1) els components territorials econòmics i socials que el  caracteritzen; 2) el context econòmic de la regió on es localitza i, especialment, 3) les tendències econòmiques i socials generals que afecten la demanda i l’oferta.
El plantejament d’interpretació i anàlisi assenyalat pren més significat en períodes de crisi com l’actual, de disminució de la producció i del consum i d’incertesa: la interrelació dels factors es posa més en evidència i també el paper de cadascun. 

2.2 La dimensió territorial

S’ha afirmat que el turisme és un fenomen social de naturalesa diversa, entre la qual destaca la seva naturalesa geogràfica. L’espacialitat del fenomen turístic és una condició inherent a la pròpia activitat turística: turisme és desplaçament (moviment) entre un lloc d’origen i un lloc de destí; i origen i destí estan separats per una distància (geogràfica…).
L’espai desenvolupa unes determinades funcions (bàsiques) en el procés de producció/ consum turístics. L’espai geogràfic pot desenvolupar les funcions de suport físic, recurs, factor, producte i destí. Els fonaments de la naturalesa espacial del turisme s’han de buscar, doncs, en el paper que representa l’espai geogràfic –els seus atributs– en el procés de producció/consum turístics. Cal considerar la distància com a atribut i afirmar que l’espai geogràfic no és isòcron; i també cal considerar l’heterogeneïtat qualitativa i afirmar que l’espai geogràfic no és isoforme.
L’espai geonatural, qualitativament diferenciat, constitueix el suport físic dels processos socials, però també actua com a factor, ja que la seva diversitat espacial condueix a actuacions diferenciades. No s’ha d’oblidar, en un altre sentit, que el turisme es basa en una valoració social de determinats elements geofísics i geoculturals, que aquesta valoració pot canviar al llarg de la història i que, a més, l’espai geogràfic és heterogeni, per la qual cosa també poden canviar els centres d’interès i els focus d’atracció. Interessa subratllar el primer punt que s’ha indicat, i en particular el fet que la valoració social d’elements geofísics es concreta en la cerca d’un clima temperat-càlid i en la recerca del binomi sol-platja.
A més, la valoració social s’orienta en la recerca d’allò que és "natural", que s’identifica amb la imatge de determinats paisatges, i del "medi rural" que es contraposa al medi urbà. Tanmateix, el turisme també és descobriment i intercanvi de cultures i de coneixements; recerca d’allò que és exòtic, en sentit ampli (naturalesa singular, cultura llunyana, allò que és diferent).
L’anàlisi de la configuració territorial del sistema turístic en una destinació o lloc turístic revela una especificitat i una diversitat de l’espai turístic. S’observa una diversitat de formes i, a més, una complexitat funcional. A l’hora de preguntar-se pels factors de la diferenciació de l’espai de la destinació turística es constata que s’explica, en cada cas, pel caràcter espontani o planificat dels processos o pel seu caràcter endogen o exogen. El resultat és una tipologia d’espais turístics que comprèn una variada casuística. 

3. TURISME I TURISMES A CATALUNYA

Catalunya és la segona destinació turística d’Europa, només per darrere de la regió de París, i disposa avui d’una oferta d’allotjament al voltant dels 3 milions de places comercialitzables i residencials. Del total, arrodonint els números, 261.000 són places hoteleres i 235.000 són places de càmpings. La seva distribució territorial presenta unes pautes asimètriques, amb una forta concentració al litoral, característiques que ja s’observen si es considera la distribució de l’oferta per marques turístiques, en la qual sobresurt la Costa Brava com a primera marca segons la capacitat hotelera i de càmpings. Pel que fa a la demanda, Catalunya va rebre el 2007 més de 15 milions de turistes estrangers (i més de 14 milions de visitants excursionistes); una mica més de 5 milions de turistes espanyols i 4,5 milions de turistes catalans. En els dos darrers casos, sense comptabilitzar els fluxos a les residències secundàries.
La complexa realitat del turisme a Catalunya dificulta el seu coneixement aprofundit i també el fet de poder realitzar una caracterització simplificada. Es pot parlar de l’existència de molts recursos i de pocs productes, de concentració geogràfica de l’oferta, de litoralització del turisme, del minifundisme empresarial, de la necessitat en la formació de recursos humans o de la millora de la competitivitat, entre d’altres. Justament, el Projecte de Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics constitueix un instrument, que se suma a d’altres, per a millorar el coneixement del turisme a Catalunya.   
Sense voluntat de ser exhaustiu, s’exposa a continuació una caracterització bàsica del turisme a Catalunya, des d’una perspectiva geogràfica: 1. El turisme a Catalunya té avui dia un caràcter estructural. 2. Les activitats turístiques que es desenvolupen a Catalunya tenen un caràcter estacional i es concentren principalment a l’estiu. 3. El mapa turístic de Catalunya és asimètric, amb una forta concentració de les activitats al litoral. 4. El flux turístic és diversificat. 5. Hegemonia del turisme de sol i platja i diversitat de turismes. 6. Participació activa dels agents privats i públics. 7. El turisme ha estat i és un factor estructurador del territori. 8. El model turístic català és dinàmic i en els darrers anys mostra diversos canvis.
9. Existència de zones geoturístiques consolidades i institucionalitzades com a unitats operatives per l’Administració pública turística, i 10. Catalunya com a regió turística ha assolit un estadi evolucionat i madur.

3.1 Evolució geoturística de Catalunya

Les característiques evolutives de l’oferta turística de Catalunya –considerada com a regió turística–, en termes quantitatius i qualitatius, mostren grosso modo la successió de distintes fases diferenciades (fases d’inici, desenvolupament, consolidació, saturació i crisi i revitalització) pel ritme de creixement, per la composició de l’oferta d’allotjament i complementària i, finalment, per la seva lògica espacial, que permet parlar de centres pioners, de difusió espacial, de zones geoturístiques saturades i de zones geoturístiques noves, entre altres conceptes.
Des de fa dues dècades, després de tancar-se el primer cicle evolutiu descrit, Catalunya comença a viure una coexistència de situacions contrastades o no coincidents de les diverses zones i destinacions, en un marc general en què globalment Catalunya ha assolit el caràcter de “regió turística consolidada i madura”. Així, unes zones encara experimenten processos d’expansió i creixement mentre que d’altres es veuen immerses en processos de reestructuració i revitalització. De fet, el comportament del conjunt regional es veu impregnat per una “nova” fase d’expansió (de rejoveniment en algunes destinacions a partir de mitjan anys noranta i de nou impuls en els darrers anys), a causa d’una conjuntura general favorable i de les estratègies dutes a terme per tal d’aconseguir el manteniment de l’activitat turística i l’eficàcia del model turístic.
Del conjunt d’estratègies, a més del procés de substitució i de modernització dels tipus d’allotjament i de la planta hotelera (paràmetres que s’observen en la capacitat d’allotjament), s’ha de fer menció de l’evolució de l’oferta complementària com a resultat del procés de qualificació dels espais turístics i per tal de fer viable i eficaç el desenvolupament de les activitats turístiques i el manteniment i creixement de Catalunya com a “regió turística”. Aquest procés i el comportament dels distints protagonistes que han intervingut es contempla clarament com a estratègia en els models sobre el funcionament del “sistema turisme”.
La creació d’infraestructures i serveis turístics complementaris ha estat una estratègia clara per a mantenir l’atractivitat en el nou escenari. Destaca la construcció de determinats equipaments complementaris, com per exemple instal·lacions esportives (camps de golf, ports esportius), la millora dels transports (mitjans i infraestructures), la creació de parcs aquàtics i recreatius, la millora dels serveis d’intermediació i particularment la promoció interior i exterior del ”producte” Catalunya com a marca i com a destinació turística.
Un altre comportament que es detecta en l’evolució de l’oferta d’allotjament, particularment de l’oferta hotelera i de càmpings, és la tendència a la reducció de l’estacionalitat. Això s’ha d’entendre com una estratègia cap a la rendibilitat de les empreses, fet que s’ha vist afavorit (causa-efecte) per l’extensió del temps d’oci i viatges més enllà del període estival, i en particular per la incorporació a la demanda de determinats grups (destaca en aquest sentit el creixement de la demanda residencial i turística del col·lectiu de tercera edat).
En els darrers anys, com a conseqüència dels processos específics descrits i dels canvis generals del turisme, s’observen noves tendències d’espacialització del turisme a Catalunya.
Un dels canvis més notables i estructurals és l’aparició de noves dinàmiques territorials turístiques. Les noves tendències de l’oferta i de la demanda indueixen noves espacialitats del turisme, tot i que no sempre es presenten del tot exemptes de vinculació amb la lògica del model tradicional, ja que es relacionen amb les seves estratègies en la recerca de la seva eficiència. El resultat és una generalització espacial del turisme (s’identifica habitualment amb el neologisme turistificació del territori), que es materialitza i s’observa a distintes escales; i, per tant, a Catalunya com a regió turística, amb l’aparició d’una nova dialèctica litoral-interior, que dóna pas a una desfiguració i eixamplament “cap” a l’interior (el rerepaís) de la franja turística litoral, que es desenvolupa bàsicament en termes de complementarietat.
El “mapa” del turisme a Catalunya és dinàmic i la seva evolució comença a estar influïda per les noves tendències d’espacializació. La turistificació del territori català, en el marc general ja assenyalat, té tres focus genètics específics: a) la intensificació del fenomen d’oci turístic de proximitat, generat per la metròpoli barcelonina; b) la concepció i la instrumentalització del turisme com a estratègia de desenvolupament i dinamització socioeconòmica de les zones d’interior (espais rurals), i c) la necessitat de reestructuració dels espais litorals tradicionals i la “incorporació” del rerepaís (zones d’interior) com una de las fórmules o estratègies per a la revalorització dels productes turístics obsolets, que indueixen l’extensió d’activitats turístiques des del litoral cap a les àrees d’interior.

3.2 Cap a un nou model turístic de Catalunya

Catalunya, en els darrers anys, està vivint un debat sobre el turisme –com mai s’havia viscut–, que ha transcendit els àmbits propis del sector i ha implicat tots els agents i, fins i tot, es podria dir que ha implicat tota la societat catalana. El debat s’ha instal·lat en els mitjans de comunicació i és obert a tothom.        
Aquest interès i preocupació pel turisme obeeix a diverses causes que es manifesten interrelacionades. Tres causes de caràcter estructural són la pròpia naturalesa del fenomen turístic, l’escenari actual de canvi de paradigma turístic i el fet que Catalunya és una regió turística de primer ordre, en un moment d’inflexió turística i que, a més, compta amb una bona part dels espais turístics que són destinacions de sol i platja consolidades, saturades i amb necessitat de revitalització. Tot plegat condueix a parlar, segons l’escala de referència, d’algunes qüestions recurrents: 
- L’èxit del model de turisme fordista (primera revolució turística).
- La crisi del model turístic català.
- La necessitat d’adaptació del sistema turístic català a les noves tendències de la demanda.   
- Repensar el model turístic català i cercar arguments per a la creació de noves activitats i negocis turístics.
Des del 2008 s’incorpora, a la preocupació pel turisme i al debat sobre el tema, la situació de crisi generalitzada, que sens dubte ha donat pas a un escenari de trencament dels resultats empresarials i ha generat incerteses sobre les tendències més estructurals de l’oferta i la demanda.
La preocupació pel coneixement del turisme de sol i platja, dels límits del seu model i dels models alternatius ha fet que avui es disposi de nombrosos estudis i diagnosis sobre el turisme català i sobre les seves destinacions turístiques específiques. Aquest coneixement ha estat aprofundit i completat amb les aportacions recents del III Congrés de Turisme de Catalunya (Generalitat de Catalunya) realitzat el 2001, el segon Debat Costa Brava (2004),  el II Congrés de Turisme de Catalunya (Cambres
de Comerç), també realitzat el 2004 a Girona, i el III Congrés de Turisme de Catalunya (Cambres de Comerç), celebrat el 2008 a PortAventura. En conseqüència, es disposa de radiografies del sector turístic i d’un coneixement detallat dels problemes del turisme, a diferents escales.
A més, les consideracions sobre aquest context han de contemplar també les consideracions bàsiques de les polítiques públiques, tant les turístiques com les d’altres àmbits sectorials (medi ambient, ordenació del territori, transports...) o instrumentals (finances, seguretat...). En aquest sentit, cal recordar que el 2002 es va aprovar la Llei de Turisme de Catalunya, que, de fet, no s’ha desplegat en els seus continguts més estructurals i territorials, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (2004) i el Pla Director de les Estacions de Muntanya (2006). Però, sens dubte, la fita més recent i destacada en aquest sentit ha estat la redacció i aprovació el 2006 del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-10 i el desplegament dels seus programes i accions. 

4. CONTINGUT I ESTRUCTURA DE L’OBRA

Al començament de la Introducció ja s’ha assenyalat que aquesta obra és el resultat d’una de les accions de Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-10, concretament l’Acció 2.1 Elaboració del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics, que correspon al Programa d’actuació 2. Foment i integració de productes turístics.
Amb la realització del Mapa Nacional del Turisme s’ha pretès aconseguir una informació integrada i territorialitzada de l’oferta i dels productes turístics del conjunt de Catalunya que permeti, a la vegada, disposar d’una visió integradora de les capacitats actuals i futures i de les mancances d’atractiu turístic d’un territori concret. Tanmateix, amb l’elaboració del Mapa Nacional del Turisme s’ha volgut disposar també d’una eina de gestió per a identificar actuacions prioritàries i facilitar la coordinació i la col·laboració interadministrativa sectorial i intersectorial.
El Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya constitueix una galeria de representacions cartogràfiques que aplega un conjunt de mapes temàtics específics sobre els diversos components de l’oferta i dels productes turístics i les diverses variables amb les quals s’identifiquen o es caracteritzen. En termes més comuns es pot dir que el seu contingut és un veritable Atles Turístic de Catalunya, tant en el format més convencional i suport paper com en el format digital, que permet un accés a la informació de manera més interrelacionada. 
Tot i que l’objectiu se centra en l’oferta i els productes, en l’obra s’ha inclòs també una anàlisi dels llocs/destinacions/espais turístics (entesos com a “producte”) i una anàlisi dels fluxos turístics –dels turistes– des de la perspectiva de la seva distribució en el territori i les seves pràctiques espacials.   

4.1 La transcendència del llenguatge cartogràfic

El contingut del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya s’expressa mitjançant els tres llenguatges bàsics: la imatge, el text i el llenguatge estadístic. Tots tres són importants, i més quan en
el text s’ha volgut recollir també -en cada cas– una breu diagnosi i prognosi, però en un projecte d’aquesta naturalesa la imatge com a llenguatge (mapes, gràfics, fotografies) adquireix un paper més rellevant.
El Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya comprèn un conjunt d’imatges cartogràfiques de la realitat turística de Catalunya, una cartografia temàtica entesa com la representació
seleccionada de determinats fets geogràfics i homogenis, prèviament seleccionats. El mapa, enfront del text com a expressió literària, esdevé una expressió gràfica que presenta nivells d’informació i de comunicació. Un atles de cartografia temàtica especialitzada és definit per determinats continguts i objectius, tal com s’explicita per al cas d’aquest projecte. L’interès del llenguatge cartogràfic es concreta en els seus objectius i en les seves funcions diferenciades respecte a altres llenguatges: 
a) La representació cartogràfica incorpora la dimensió espacial en la caracterització dels fets que interessa conèixer i completa els seus trets distintius.  
b) Els mapes temàtics són expressió de la localització de determinats fets, d’informació sobre la seva distribució espacial; i donen una visió clara i concreta dels diferents aspectes de la realitat regional, que es completa amb text (anàlisi, avaluació...) i part gràfica per a acabar de definir els diferents processos i les diferents característiques. 
c) La variable espacial, la lògica espacial de l’element analitzat, constitueix una variable explicativa (factor) de la seva funcionalitat i de les seves possibilitats com a conseqüència de la seva interrelació amb la resta d’elements territorials. Les representacions cartogràfiques permeten detectar associacions causa-efecte i completar el quadre explicatiu i la seva comprensió.    
d) Els mapes temàtics són la manifestació d’unes realitats, prèviament escollides i combinades gràficament, però, a més, a partir d’aquesta representació, poden ser un motiu de reflexió. Els mapes es converteixen llavors en un instrument d’anàlisi i, en el marc operatiu, de gestió.   

4.2 Metodologia i naturalesa de la informació

Després de formular els objectius per a l’elaboració del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya, es van establir una sèrie de procediments per tal d’analitzar, cartografiar i avaluar els elements de l’oferta i dels productes turístics i les diverses variables amb les quals s’identifiquen o es caracteritzen. La fase d’identificació dels elements que s’havien d’analitzar i representar (recursos, productes, oferta) es va completar amb la recollida de dades nominals i dades estadístiques i amb l’assignació de coordenades geogràfiques als elements definits. En aquesta primera fase es va realitzar la conceptualització, la definició i la qualificació dels productes turístics. En una segona fase s’ha procedit al tractament de les dades i a la creació del corresponent cartografiat en els termes que s’indica més endavant. I, finalment, es van redactar els textos i es va seleccionar el material cartogràfic, estadístic i fotogràfic per a cada capítol específic o full.  
El procés de tractament de dades i creació de la cartografia s’ha orientat cap a la creació d’un software específic a partir de la informació tractada en el procés. S’ha creat, doncs, una Base de Dades que comprèn informació georeferenciada i enregistrada amb uns sistemes compatibles amb els utilitzats per la Direcció General de Turisme i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Un aspecte bàsic ha estat, doncs, la codificació i la georeferenciació de les variables analitzades (localització amb coordenades UTM de municipis i de qualsevol element objecte d’estudi) per a poder operar amb els sistemes d’informació geogràfica.

El tractament estadístic s’ha realitzat amb el programa Excel i la representació cartogràfica s’ha dut a terme mitjançant els recursos següents:  
a) utilització de sistemes d’informació geogràfica (Arcview, MiraMon) 
b) utilització de programes per a elaborar cartografia temàtica (Map Viewer) 
Per al tractament de les dades i les corresponents representacions s’han utilitzat diferents unitats espacials operatives, en funció del fet o variable analitzada i de la seva manifestació territorial. La divisió municipal i comarcal han estat les referències bàsiques. Pel que fa a les escales de treball, han estat variables, però ha predominat la petita escala, mentre que per a l’expressió dels resultats en suport paper s’ha utilitzat una escala gran. 

4.3 Estructura de l’obra 

La identificació dels diversos components de l’oferta i dels productes turístics ha portat a la seva individualització com a objecte d’estudi i de representació cartogràfica. Aquesta consideració ha donat pas a la seva formalització com a tema de tractament específic, és a dir, com a “full” o capítol específic de l’Atles; i, finalment, com a punt explícit del seu índex. El resultat d’aquest procés és una obra que comprèn un total de 54 capítols específics o fulls. Aquest Índex constitueix una expressió explícita del catàleg de productes turístic i d’elements del sistema turístic. 
D’acord amb el Projecte proposat i com a conseqüència de la identificació i selecció dels diversos components del sistema turístic, el contingut del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya s’ha estructurat en dues parts, precedides d’una Introducció. La llista completa del contingut de l’obra queda explicitada a l’Índex, i recull la formalització dels components bàsics de l’oferta i dels productes turístics, d’acord amb els objectius del Mapa Nacional.

La Primera Part es dedica al Patrimoni natural i cultural: usos turístics i productes. Aquesta part s’ha organitzat en cinc grans epígrafs que agrupen els diversos recursos, els usos turístics i els productes, segons la similitud del recurs o de l’activitat:
- Medi natural i paisatge cultural
- Història i cultura 
- Recursos naturals, activitat turística i esport
- Equipaments de recreació, oci i salut
- Organització d’esdeveniments i atracció de visitants

La Segona Part es dedica a l’Oferta i la demanda turística: anàlisi  sectorial i territorial. L’exposició dels resultats es fa mitjançant sis epígrafs que agrupen el tractament dels diversos components del sistema turístic, bo i explicitant tanmateix la perspectiva territorial i les perspectives social i econòmica:
- Anàlisi i avaluació de l’oferta d’allotjaments i serveis principals
- Els turistes: anàlisi de tipologies i perfils
- L’oferta i els productes segons els operadors estrangers
- Turismes i entorns geogràfics
- Turisme i estructura socioeconòmica
- Turisme i estructura territorial

El objectius perseguits i la metodologia emprada han permès un tractament relativament homogeni per a cadascun dels elements estudiats i uns resultats formals també similars. El punt de partida ha estat la consideració d’un estructura comuna de contingut, tant de la cartografia com del text o la part gràfica, les imatges i les estadístiques.
Pel que fa al text, es va preveure una extensió entre 6 i 8 pàgines per capítol o full. En relació a la cartografia, cada full comprèn un mapa principal (del contingut del tema) i pot tenir, a més, uns mapes secundaris (tractament a diverses escales, tractaments de determinades àrees o indrets singulars). Els gràfics reflecteixen el comportament o la distribució de dades numèriques i les taules estadístiques sintetitzen els paràmetres bàsics dels fets estudiats.
En la Primera Part, el contingut del txt s’estructura a partir dels següents aspectes (títols genèrics):
1. Identificació i descripció: naturalesa i manifestació del fenomen   
2. Anàlisi espacial: lògica de les pautes de localització, aptitud del territori i potencialitat      
3. Anàlisi de la funcionalitat turística / dinàmica sectorial 
4. Diagnosi i prognosi: avaluació, tendències, problemes, necessitats, estratègies de futur. 
5. Per a saber-ne més (selecció bibliogràfica i centres de documentació)

L’estructura del contingut de la Segona Part, amb un contingut i un enfocament que difereix de la primera part, és la següent (títols genèrics):
1. Condició geogràfica de l’espai    
2. Procés de valorització turística             
3. Activitats turístiques desenvolupades  
4. Funcionalitat actual i escenaris futurs
5. Per a saber-ne més (selecció bibliogràfica i centres de documentació)
El disseny del Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya està definit per l’estructura descrita anteriorment, pels formats informàtics implícits en el fitxers que contenen la base de dades, la cartografia i l’estadística derivades dels programes utilitzats (SIG, cartografia i estadística). A més, el disseny del Mapa s’ha materialitzat en dos formats: un format convencional en suport paper i un format en suport digital. A l’hora de definir el format convencional en suport paper, s’ha optat per unes mides de 28 x 28 cm, que permeten un volum operatiu, fàcil de consultar. Aquesta opció també permet que el mapa base de Catalunya per a la representació de l’oferta i els productes (referència obligada per a cada full o capítol) pugui ser d’una escala apropiada i tenir unes dimensions adequades (DIN A-3) per a una correcta lectura dels elements representats. El format en suport digital parteix de la composició del format convencional, però adaptant-lo al caràcter dinàmic de la seva naturalesa.
   
La realització d’aquest Projecte ha estat a càrrec d’un equip interdisciplinari de la Universitat de Barcelona, coordinat per qui signa aquesta presentació i format per investigadors sèniors, experts en les tasques que s’han descrit, i investigadors júniors amb formació específica en la matèria i familiaritzats en projectes similars. Tanmateix, la concepció del contingut del Mapa ha requerit el tractament diferenciat d’alguns productes o components del sistema turístic, i això ha comportat la necessitat de comptar amb la col·laboració d’especialistes en aquests temes, d’altres institucions i del món empresarial, per tal de redactar els diferents fulls o capítols de l’obra.