1. Turisme i recursos faunístics: una relació creixent

El tractament del turisme i el lleure en els documents que hi ha sobre l’aprofitament de la fauna com a recurs turístic són escassos i superficials. Diversos informes, com el realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, consideren únicament que en la mesura que la vida salvatge i els hàbitats naturals s’estan convertint en recursos per a l’atracció dels turistes, modalitats com l’ecoturisme o el turisme en entorns naturals poden ajudar a la preservació de la diversitat biològica.
Primerament, caldria tenir en compte la distinció entre activitats turístiques no consumptives de recursos biològics (les diferents modalitats d’observació i estudi de les espècies animals) i activitats turístiques consumptives (les diferents modalitats de caça i pesca continental). També cal incidir en l’aspecte de la disponibilitat de les dades d’aprofitament turístic dels recursos faunístics, que són migrades, fragmentades i disperses.
La importància de les activitats turístiques basades en l’ús de recursos faunístics és creixent. No és només que hagi estat estimat que a nivell mundial el turisme amb interès pel medi natural ha crescut entre un 20 i un 25% durant la dècada de 1990 i el començament del segle XX, o que se sàpiga que en països com els Estats Units d’Amèrica més de 100 milions de ciutadans realitzen cada any algun tipus d’activitat recreativa relacionada amb els recursos biològics com són, principalment, la pesca, la caça o l’observació d’animals, sinó que s’ha de tenir en compte també  la creixent rellevància dels segments de mercat especialitzats en aquest mena de productes i l’existència de canals de comercialització específics en els principals països europeus emissors de demanda.
A Catalunya, tot i els avenços realitzats els últims anys, l’aprofitament dels recursos faunístics per al desenvolupament i la comercialització de productes turístics és encara molt incipient. Al mateix fet que les persones interessades per la natura en general ja són les que menys utilitzen operadors turístics per a la contractació dels seus viatges i agents per a la realització de les activitats (només un 20% enfront d’un 50% en la resta de modalitats turístiques, segons European Travel Monitor), s’hi ha de sumar l’escassa presència en el mercat turístic convencional català de programes i propostes específiques que facilitin i racionalitzin l’acostament dels ciutadans i dels visitants als recursos faunístics. Només, i desenvolupat en aquest darrer any i mig, destacarien principalment les iniciatives dels Patronats de Turisme de Lleida i de Tarragona per tal d’articular una xarxa de turisme ornitològic que pretén relligar els diferents agents, propostes i espais que permetin desenvolupar productes turístics concrets, alhora que desenvolupen tasques de promoció i difusió a nivell estatal i internacional.
D’altra banda, a l’escassa dimensió de l’oferta s’ha d’afegir la inexistència d’estadístiques que permetin conèixer l’evolució i les tendències de la demanda catalana i forana que freqüenta el medi natural i fa un ús turístic dels recursos faunístics.
Tot i les precaucions que s’han de prendre a l’hora de fer qualsevol generalització, estudis disponibles per als EUA permeten pensar, de totes maneres, en una tendència creixent de l’ús dels recursos faunístics amb finalitats recreatives i turístiques per la població. En concret, les relacions empíriques entre renda, educació, lloc de residència rural o urbana i tipus d’activitats recreatives o turístiques a l’aire lliure han permès preveure, per al cas nord-americà, increments del 63% en el nombre de persones interessades en la pesca i de fins al 142% de persones interessades en activitats recreatives en el medi natural no consumptives entre els anys 1985 i 2040.

2. Usos turístics no consumptius dels recursos faunístics

Activitats com l’observació i la fotografia permeten aprofitar de manera incruenta els recursos faunístics a partir de la creació de productes que satisfan el turista per la simple contemplació. Tanmateix, la major part dels usos turístics d’aquesta mena que es donen a Catalunya es realitzen al marge de l’existència de productes turístics específics en els circuits comercials convencionals. A més a més, només en ocasions les motivacions que expliquen la freqüentació del medi natural estan clarament definides en funció de l’interès que genera una determinada espècie, formació o ambient. Dades del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de final de la dècada de 1990 indicaven que només el 8,8% de les visites tenien com a principal interès el coneixement específic de la fauna del lloc, fonamentalment, el trencalòs, la llúdriga i l’isard.
De fet, en aquest mateix sentit, s’ha de dir que la presència de la fauna com a recurs turístic a la web de Turisme de Catalunya és purament testimonial, ja que només es destaquen quatre indrets on adreçar-se (Federació Catalana de Caça, Federació Catalana de Pesca Esportiva, Natura&Aventura de Sant Carles de la Ràpita i la Reserva Nacional de Caça de Boumort a la Pobla de Segur). A més, a la web de les Rutes per Catalunya del Palau Robert, no n’hi ha cap que específicament presenti com a objecte d’atracció algun recurs faunístic concret.
Tanmateix, sí que és cert que durant la dècada de 1990 i especialment aquests primers anys del segle XXI a Catalunya s’han anat desenvolupant un seguit de productes turístics, sobretot a redós dels espais naturals de protecció especial. La millora en la gestió dels usos públics d’aquests tipus d’espais naturals, la multiplicació d’empreses d’educació i guiatge ambiental, i la progressiva transformació de les motivacions i els comportaments de la població durant els períodes de lleure han afavorit una certa eclosió d’iniciatives que, de tota manera, posen en el mercat productes recreatius més propers a l’educació ambiental que a les motivacions de mercats turístics més amplis.
Com s’ha dit anteriorment, la modalitat turística que destaca en l’ús no consumptiu dels recursos faunístics és el turisme ornitològic o birdwatching, que s’ha fet un nom propi dins les modalitats turístiques alternatives. En efecte, es tracta d’una modalitat que cada vegada té més demanda, sobretot de països del centre i nord d’Europa. A Rutland (Gran Bretanya) se celebra anualment la Fira Internacional de Turisme Ornitològic (British Birdwatching Fair), la més important a nivell mundial d’aquest tipus, i on el 2007 per primera vegada hi va participar Turisme de Catalunya juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Patronat de Turisme Costa Daurada-Terres de l’Ebre. Aquesta circumstància ja dóna una idea de l’estat encara incipient de consolidació en què es troba actualment aquesta modalitat turística a casa nostra.
A Catalunya destaquen alguns productes de turisme ornitològic que es desenvolupen principalment a l’entorn de les grans zones humides del país: Delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà, Aiguabarreig Segre-Cinca... En aquest sentit, l’empresa Audouin Birding Tours ofereix visites guiades per a l’observació d’ocells al Parc Natural del Delta de l’Ebre i la seva àrea d’influència, i també al Parc Natural dels Ports. El Patronat de Turisme Costa Daurada-Terres de l’Ebre ofereix a la seva web la possibilitat de realitzar vuit itineraris ornitològics per al conjunt de les Terres de l’Ebre i la possibilitat de contactar amb quatre empreses que ofereixen serveis de guiatge en aquest àmbit territorial (entres les quals es troba l’esmentada Audouin Birding Tours). Aquest Patronat de Turisme va participar el 2007 a la Fira International Birdwatching Fair - Vogelfestival (Lelystad, Holanda) per promocionar el birdwaching a les Terres de l'Ebre; i els representants del Patronat de Turisme hi van contactar amb els operadors turístics especialitzats com Eco Tourist Services, Birding Breaks, SNP Natuurreizen, Stichting Vogelreizen i Crossbill Guides entre d’altres, com Natura Aragon o Aragon Natuurreizen Spanje.
Per la seva banda, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha iniciat una campanya de promoció del turisme ornitològic i hi té una pàgina web dedicada, alhora que ofereix enllaços amb diverses empreses i institucions que organitzen visites guiades. A més, el 2007 es va celebrar a la població de Seròs (Segrià) el Primer Congrés de Turisme Ornitològic de les Terres de Lleida
(http://www.ucenatura.cat/web.asp?u=ornitologia), del qual en sorgí la creació de l’Oficina Catalana de Turisme Ornitològic.
Malgrat tot, es desconeixen dades detallades per al conjunt de Catalunya de visites motivades per l’observació d’ocells. De tota manera, sí que es coneixen xifres d’afluència globals per a les principals reserves d’aus de Catalunya: el Delta de l’Ebre, que té el flamenc com a principal i més popular motiu d’atracció (gairebé 166.000 demandes d’informació presencials a les oficines i centres d’informació del parc natural durant el 2005, tot i que fonts del parc de l’abril de 2006 calculen que el 60% dels visitants no passa per cap dels centres d’informació) i els Aiguamolls de l’Empordà, que tenen en les cigonyes i els ànecs els principals motius de visita (uns 150.000 visitants anuals). Tanmateix, xifres com aquestes no serveixen per a quantificar l’interès específic dels recursos faunístics, sinó que fan referència al conjunt de l’àrea. Tampoc hi ha disponibles dades relatives a la magnitud de turistes que visiten les diferents àrees d’observació de manera lliure o fent ús de serveis de guiatge especialitzat contractats en el propi lloc d’origen. Aquest fet és, d’altra banda, característic de bona part dels productes d’observació d’ocells que es comercialitzen directament a l’estranger.

3. Usos turístics consumptius dels recursos faunístics

Els principals usos turístics consumptius de recursos faunístics que es poden identificar a Catalunya són la caça i la pesca. Totes dues activitats estan regulades administrativament i, en certa manera, són promogudes per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. En termes generals ambdues activitats són realitzades a Catalunya sobretot per la població catalana i de manera més o menys lliure i autoorganitzada. Tot i això, existeixen productes que es comercialitzen en els mercats turístics especialitzats, tant a Catalunya com en altres zones emissores de turistes a l’Estat espanyol i Europa.

3.1 Caça

A Catalunya hi ha tres grans tipus de zones de caça: les Reserves Nacionals de Caça, les Zones de Caça Controlada i les Àrees de Caça.
Les Reserves Nacionals de Caça (RNC) són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarades per a promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Estan situades sobretot en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l'isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per a caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible. Actualment, Catalunya té declarades set reserves (Alt Pallars - Aran, Cerdanya - Alt Urgell, Cadí, Freser - Setcases, Ports de Tortosa i Beseit, i Boumort), amb una superfície total de més de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s'han mantingut condicions d'hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc van ser creades l'any 1966, amb la finalitat de preservar les últimes poblacions de grans mamífers, coincidint amb zones desafavorides econòmicament però ben conservades, i la seva declaració ha actuat com a conscienciació de la població de la necessitat de protegir i preservar la natura, i ha aconseguit compatibilitzar la conservació de grans valors naturals amb un aprofitament racional dels recursos i un desenvolupament social i econòmic de les zones on es troben. A més, hi ha una setena reserva de caça que no gaudeix de la mateixa qualificació, però la gestióde la qual, amb caràcter general, és similar. Es tracta de la reserva de caça de l'Encanyissada, al Delta de l'Ebre, creada per a la caça d'ocells aquàtics. La seva superfície és de 908 ha.
Les Zones de Caça Controlada (ZCC) es constitueixen sobre terrenys d'aprofitament comú, en els quals es troba una zona de reconegut interès natural i cal regular-ne la seva conservació, i s'ha de garantir un aprofitament ordenat dels recursos cinegètics. Correspon a la Direcció General del Medi Natural la declaració de zona de caça controlada per a una durada determinada, la qual habitualment és de deu anys, prorrogables. La titularitat i la gestió d'aquestes àrees de caça corresponen a la Direcció General del Medi Natural, la qual elabora anualment un pla d'aprofitament cinegètic. En alguns casos l'aprofitament el porta a terme conjuntament amb la Federació Catalana de Caça o una o diferents societats de caçadors, sobre la base d'un conveni de col·laboració. El Departament de Medi Ambient i Habitatge té declarades quinze zones de caça controlada, amb una superfície total de 87.517,6 ha.
Les Àrees de Caça (AC) són terrenys sotmesos a règim cinegètic especial definit a la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de Caça, en què la caça és reglamentada i té un responsable dels aprofitaments. Són majoritàriament de titularitat privada, i s'hi estableix un conveni de cessió de l'aprofitament cinegètic entre el propietari dels terrenys i el titular de l'aprofitament. És el titular de l'aprofitament qui té el dret d'autoritzar la caça. Hi ha tres tipus d’Àrees de Caça: Àrea Privada de Caça (a Catalunya hi ha 1.459 àrees privades de caça, amb una superfície aproximada de 2.533.608 ha); Àrea Privada de Caça amb Reglamentació Especial, que compta amb zones de caça intensiva, on és permesa la caça de determinades espècies com el faisà, el colí de Califòrnia, el colí de Virgínia, la guatlla japonesa, la perdiu roja, el conill, la llebre, el colom roquer, i la guatlla, i ha de disposar d'una zona de refugi de fauna del 30% de la superfície de l'àrea on és prohibida la caça; i Àrea Local de Caça (a Catalunya hi ha set àrees locals declarades amb una superfície total de 29.920 ha).
És indiscutible que la caça és una activitat profundament arrelada a Catalunya, tot i que el nombre de llicències de caça ha anat disminuint de manera progressiva els darrers anys, i s’ha passat de les 113.669 llicències concedides l’any 1992, a les 93.286 llicències l’any 2002, i a les 80.091 del 2006. En ser Catalunya un país petit, molta de la caça és intensiva i es realitza majoritàriament a partir de repoblacions i alliberaments. El sector cinegètic a Catalunya, important a les zones de muntanya, representa el 4,5% de la producció agrícola i és tan productiu com la vinya, la llet o l'oví, i més important que el sector forestal. El volum de negoci generat per la caça se situa, segons el Pla Estratègic de la Caça de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2004b), entre 141 i 189 milions d'euros.
El territori català es caracteritza per la diversitat de captures en les quals conflueixen la caça major (cérvol, porc senglar...) i la caça menor (perdiu, guatlla, conill, i espècies aquàtiques i espècies migratòries). Hi ha molts pocs territoris a l’Estat espanyol que disposin de tanta varietat.
Les principals espècies cinegètiques de caça menor capturades la temporada 2005/2006 van ser el conill, l’estornell, el faisà, el colí, la perdiu roja, el tord, la griva, el tudó, la tórtora, la garsa, i l’ànec. La majoria d’aquestes espècies es cacen en Àrees Privades de Caça amb Reglamentació Especial, a partir de les reintroduccions i els alliberaments de les diverses espècies, tot i que també hi destaquen els ocells que es cacen al pas, o bé espècies com l’ànec que es caça majoritàriament al Delta de l’Ebre i procedeixen de poblacions salvatges.
Les principals espècies cinegètiques que es cacen en Àrees Privades de Caça amb Reglamentació Especial són procedents de repoblació.
En aquest sentit destacarien Àrees Privades de Caça amb Reglamentació Especial com el Coto Pons (http://www.cotopons.com/cat/serveis.htm), al municipi de l’Ametlla de Mar, on s’alliberen diverses espècies d’aus per a la caça per a clients, un 20% del quals són italians. En aquesta àrea de caça s’ofereix servei d’allotjament i restauració que es pot contractar conjuntament amb l’activitat cinegètica, igual que a Granyena de les Garrigues, on Caza Tordo (http://www.cazatordo.com/) ofereix la possibilitat de caçar tords, perdius rojes, conills o llebres.
L’altre tipus de zona de caça en què la presència de caçadors no locals és important i que, per tant, es podria assimilar a un comportament turístic, són les Reserves Nacionals de Caça, on gairebé de manera exclusiva s’hi desenvolupa la caça major. En les reserves amb més pes de caçadors no locals, aquests oscil·len entre el 70% dels Ports de Tortosa-Beseit i el 88% en la modalitat de Trofeu de Freser-Setcases.
Els beneficis econòmics de les reserves nacionals de caça reverteixen, directament o indirectament, en els propietaris (públics i privats) i en la població local del territori. Els principals ingressos provenen de la subhasta i venda dels permisos de trofeu assignats als propietaris de terrenys que són ajuntaments i particulars i al repartiment, proporcional a la superfície, dels ingressos provinents de la quota complementària de la resta de permisos. A tall d’exemple, entre els anys 2002 i 2006, ambdós inclosos, a la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases es van repartir entre els propietaris un total de 79.868 euros provinents de les quotes complementàries dels permisos de caça.
Tanmateix no existeix cap mena d’estadística del volum total de caçadors que pernoctin en cada destinació, ni tan sols se’n pot fer cap estimació.

3.2 Pesca

Les àrees de pesca continental a Catalunya es distribueixen en funció de les característiques de la xarxa hidrogràfica. Al nord del Llobregat s’hi concentren el major nombre de Zones de Pesca que poden ser de diversos tipus (http://mediambient.gencat.net/ cat/el_medi/pesca):
• Zones Lliures de Pesca sense Mort: 49 a tot Catalunya. Conca del Llobregat (8), conca de la Noguera Pallaresa (12), conca de la Noguera Ribagorçana (5), conca del Segre (17), conca del Ter (7).
• Zones de Pesca Controlada (Generalitat de Catalunya, 2007): les més importants a Catalunya quant a extensió. N’hi ha un total de 316. Ebre (3), Francolí (3), Rieres Meridionals (1), Cinca (1), Garona (41), Noguera Pallaresa (64), Noguera Ribagorçana (27), Segre (60), Llobregat (48), Fluvià (5), Muga (8), Ter (48), Tordera (5), Besòs (1), Foix (1).
• Trams amb Règim Especial: l'embassament de Susqueda (Ter), l'embassament de la Llosa del Cavall i l'embassament de Sant Ponç (Cardener, conca del Llobregat), l'embassament de la Baells (Llobregat), Oliana (Segre), llac de Puigcerdà (Segre), Alòs de Balaguer (Segre), Sant Llorenç de Montgai (Segre), Santa Anna (Noguera Ribagorçana), Canelles (Noguera Ribagorçana), Talarn o Sant Antoni (Noguera Pallaresa) i Terradets o Cellers (Noguera Pallaresa) i l'embassament de Rialb (Segre).
• Zones de Pesca Controlada sense Mort de salmònids.
• Zones de Pesca Controlada Intensiva.
• Zones de Reserva Genètica de Truites: 17 zones a Catalunya.
• Zones o Aigües Lliures: són aquelles aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una Reserva de Fauna, ni en un espai natural protegit en el qual estigui explícitament prohibit, ni a les Reserves Naturals Integrals, en les quals es pot exercir la pràctica de la pesca mitjançant la possessió d'una llicència de pesca recreativa.
Els nivells hídrics i la bona qualitat de les aigües en els trams alts i mitjos de les conques hidrogràfiques del Ter, Llobregat, Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i la Garona garanteixen aquesta activitat bona part de l’any. Per la seva banda, els embassaments, concentrats quasi tots a la part septentrional de Catalunya, són enclavaments que afavoreixen la pesca en aigües tranquil·les. En aquests casos l’activitat es manté gràcies a les contínues repoblacions artificials que es fan. Per aquest motiu és possible catalogar els embassaments com a masses d’aigua en règim especial en la majoria de les quals es pot pescar tot l’any. En els trams de riu catalogats com a intensius, on també es realitzen repoblacions artificials, és també possible pescar-hi tot l’any. La principal espècie continental pescable a Catalunya és la truita (comuna i irisada).
És indiscutible que la pesca, igual que la caça, és una activitat profundament arrelada a Catalunya, especialment a les comarques septentrionals i a les que voregen el riu Ebre. Malgrat aquest fet, el nombre de llicències de pesca continental ha disminuït lleugerament els darrers anys, i han passat de les 50.746 llicències concedides l’any 1992 a les 58.230 llicències l’any 2002, però retrocedint a les 46.830 del 2006.
La inclusió de la pesca en els catàlegs de productes turístics d’empreses i operadors està encara poc desenvolupada a Catalunya. De tota manera, la presència de determinades espècies que tenen un gran atractiu per a alguns segments de demanda i l’existència d’unes condicions locals específiques han propiciat en alguns llocs el desenvolupament de dinàmiques turístiques importants. Aquest és el cas, per exemple, de l’embassament de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). En aquest indret, la Societat de Pesca la Carpa tramita anualment al voltant de 4.000 permisos. Un 45% dels pescadors que hi van són catalans, un 20% de la resta de l’Estat espanyol, i un 35% estrangers (sobretot alemanys i austríacs, i menys, francesos, anglesos i holandesos).
El 100% dels clients de l’hotel local, uns 1.000 turistes anuals, van a Riba-roja d’Ebre atrets per la pesca. Un 40% hi arriben a través d’una agència que opera a Alemanya, i el 60% restant ho fan de manera independent (tot i que un cop a Riba-roja també poden disposar de productes específics). Predominen les estades d’una setmana per sobre de les de dues, mentre que les de tres setmanes són les que menys abunden. Els períodes de més afluència són març-maig i setembre-novembre. Tres empreses faciliten el lloguer d’embarcacions.
Les principals espècies que es pesquen a Riba-roja d’Ebre són ciprínids introduïts com la carpa, el gardí, l’alburn i la madrilleta roja (autòctona), el barb comú (autòcton en regressió) i les espècies estrella per al turisme internacional, totes  introduïdes: el silur, el lluci, la sandra, i la perca americana. La madrilla vera, autòctona, ja s’hi ha extingit. S’ha de destacar que les espècies que atreuen més turistes són les depredadores introduïdes com el silur i la perca americana.

4. Diagnosi i prognosi

4.1 Avaluació

La importància de l’oferta i els productes turístics basats en l’ús dels recursos faunístics és molt escassa en comparació amb altres modalitats o productes turístics que es desenvolupen a Catalunya.
L’activitat basada en els recursos faunístics que més potencial de creixement presenta és l’observació d’ocells, o turisme ornitològic, encara incipientment desenvolupada a Catalunya.
La millora en la gestió dels usos públics de l’espai en els parcs naturals i zones protegides, la multiplicació d’empreses d’educació i guiatge ambiental i la progressiva transformació de les motivacions i els comportaments de la població durant els períodes de lleure han propiciat una certa eclosió d’iniciatives basades en l’observació de recursos faunístics que, de tota manera, posen en el mercat productes recreatius més propers a l’educació ambiental que a les necessitats dels mercats turístics.
Es detecta una inexistència de canals de comercialització consolidats i mancances en el seu disseny que dificulten un desenvolupament sostenible i, per tant, redueixen els beneficis potencials que les poblacions locals podrien extreure del seu ús.
La caça i la pesca són les dues activitats relacionades amb els recursos faunístics que més demanda presenten, si bé la gran majoria no constitueixen activitats turístiques strictu sensu, sinó que són activitats recreatives amb un alt nivell d’autoorganització.
L’afluència a les diferents àrees de caça controlada és fonamentalment local. Això no vol dir que no hi pugui haver espais amb afluència de fins a un 20% de caçadors estrangers. La presència de turistes, ja siguin catalans, espanyols o estrangers, augmenta a les set Reserves Nacionals de Caça existents a Catalunya.
La caça aporta volums d’afluència turística que, encara que baixos, poden tenir una certa incidència directa en les economies turístiques locals.
Els darrers anys, la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb les diverses associacions de productors d’espècies de caça, ha aconseguit que la majoria de les explotacions cinegètiques d’ocells de caça de Catalunya estiguin controlades pel Centre de Sanitat Avícola de Catalunya. També és obligatori complir un control sanitari per a les espècies que procedeixen de fora de Catalunya.
Independentment de la incidència com a activitat turística, la caça és una activitat que contribueix a preservar hàbitats. Si es garanteixen unes condicions mínimes, s’assegura la conservació de molts processos naturals, de moltes espècies silvestres que comparteixen hàbitats i de nombroses espècies de depredadors.
La pesca continental, només en molt poques excepcions, no té gairebé cap incidència com a activitat turística, ja que en la majoria de casos es tracta d’una activitat realitzada per les poblacions locals o bé una activitat recreativa.
Els casos de pesca continental amb una major incidència turística es concentren en grans embassaments, com el de Riba-roja d’Ebre, que atreu nombrosos turistes europeus.
La pesca continental, ja sigui com a activitat recreativa o turística, presenta certs impactes sobre el medi relacionats amb la sobrepesca o la introducció d’espècies al·lòctones que afecten les poblacions piscícoles pròpies dels rius catalans.
Com a fet positiu de la pesca continental, es pot destacar l’extensió que està adquirint la pesca sense mort.

4.2 Tendències

La tendència de les activitats recreatives i turístiques basades en l’ús de recursos faunístics és creixent, especialment les basades en usos turístics no consumptius.
L’activitat basada en els recursos faunístics que més potencial de creixement presenta és l’observació d’ocells o turisme ornitològic.
En relació amb el turisme ornitològic, s’ha de tenir en compte la creixent rellevància dels segments de mercat especialitzats en aquesta mena de productes, sobretot a nivell europeu, i l’existència de canals de comercialització específics en els principals països europeus emissors de demanda.
En relació amb l’activitat cinegètica (caça) es preveu un creixement petit en la creació de nous productes turístics. En qualsevol cas, es consolidaran productes vinculats a les Reserves de Caça que tinguin com a atractiu els grans herbívors, i les Zones de Caça Controlada i Àrees de Caça vinculades a la caça d’aus i conill, normalment alliberats a tal efecte.
En relació amb la pesca continental, es pot preveure un cert manteniment de la situació actual, amb un lleuger increment de les activitats de pesca sense mort, que són les que presenten, a priori, un potencial de creixement més gran vinculat a la nova consciència ambiental de la societat.

4.3 Problemes

A Catalunya, l’aprofitament dels recursos faunístics per al desenvolupament i la comercialització de productes recreatius i turístics és encara molt incipient. Al fet que les persones interessades per la fauna són les que menys utilitzen operadors per a la contractació dels seus viatges i agents per a la realització de les activitats (només un 20% enfront de un 50% en la resta de modalitats turístiques), s’hi ha de sumar l’escassa presència en el mercat turístic convencional català de programes i propostes específiques que facilitin i racionalitzin l’acostament dels ciutadans i dels visitants als recursos faunístics.
D’altra banda, a l’escassa dimensió de l’oferta s’ha d’afegir la inexistència d’estadístiques que permetin conèixer l’evolució i les tendències de la demanda catalana i forana que fa un ús turístic dels recursos faunístics.
Tanmateix, la major part dels usos recreatius i turístics d’aquesta mena que es donen a Catalunya es realitzen al marge de l’existència de productes específics en els circuits comercials convencionals.
Més incipient ha estat, fins ara, el desenvolupament de productes específicament turístics basats en l’observació d’animals. Solen ser productes destinats a segments de demanda concrets que hi participen en grups reduïts durant determinades èpoques de l’any. Els volums de demanda que, de moment, mouen aquests productes són relativament baixos. Deficiències en el disseny dels productes i, especialment, en la seva comercialització explicarien una part de les dificultats que tenen els seus promotors.
La caça i la pesca s’han desenvolupat a l’empara de dues lleis antigues, fetes en altres moments històrics, el 1970 i el 1942 respectivament. Fins a la data, la Generalitat de Catalunya no ha fet ús de les seves competències en la matèria i no ha aprovat cap llei catalana, tot i que en l’actualitat es troba en tràmit d’aprovació el Projecte de Llei d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya que fomentarà la pesca sense mort i la vetlla pel manteniment de les espècies de peixos autòctones.
Els principals problemes d’incompatibilitat amb un aprofitament sostenible dels recursos faunístics es produeixen a les àrees de caça intensiva, on, a més, s’allibera un elevat nombre d’exemplars d’espècies exòtiques, sovint infringint la normativa vigent.
Especialment greus en relació amb la conservació de la biodiversitat són les repoblacions d’espècies autòctones hibridades amb espècies al·lòctones o amb formes semidomèstiques. Però encara és més preocupant el fet que els moviments d’animals impliquin l’extensió d’epizoòties i paràsits que afecten les espècies i els ecotipus autòctons i comporten la pràctica desaparició de moltes espècies, amb els conseqüents problemes ecològics i també per als caçadors.
Els problemes existents en les repoblacions cinegètiques es repeteixen en el cas de les repoblacions piscícoles. Les més comunes són les de truita comuna (Salmo trutta), seguides de les de truita irisada (Onchorhynchus mikis) i les de carpa comuna (Cyprinus carpio). Les dues primeres a partir de piscifactories i la tercera en operacions de translocació posteriors a rescats de peixos.
Pel que fa a les introduccions d’espècies exòtiques de peixos, es tracta simplement d’una activitat il·legal. A Catalunya, la comunitat de peixos, a les aigües continentals, és dominada per les espècies no autòctones, 20 espècies davant de 14 pròpies del país.

4.4 Necessitats

La creixent importància que van adquirint les activitats recreatives i turístiques basades en l’ús dels recursos faunístics reclama l’existència de programes i propostes específiques que facilitin, però que també racionalitzin, l’acostament dels ciutadans i dels visitants als recursos faunístics, de manera que es produeixi d’acord amb la capacitat de càrrega de cada un dels sistemes naturals i així es garanteixi la sostenibilitat de les activitats turístiques.
Cal garantir que l’ús de la diversitat biològica com a recurs per al desenvolupament del turisme i el lleure es faci de manera sostenible, tot establint els corresponents mecanismes de gestió per a permetre la satisfacció dels turistes i evitar els efectes perjudicials que pot comportar l’ús dels recursos faunístics en particular, i la freqüentació del medi natural, en general.
S’han de dissenyar productes turístics i de lleure basats en els recursos faunístics, de manera que s’evitin els possibles impactes, que s’aconsegueixi l’eficiència econòmica associada al seu ús i que es contribueixi al suport de la conservació de la diversitat biològica.
Cal incrementar la presència en el mercat turístic convencional de programes i propostes específiques que facilitin i racionalitzin l’acostament dels ciutadans i dels visitants als recursos faunístics, i donar suport a l’establiment de canals de comercialització consolidats dels productes recreatius i turístics basats en aquests recursos.
S’ha d’afavorir l’observació de recursos faunístics en equipaments que mantinguin espècies animals ex situ, com zoològics, aquaris, ecomuseus, etc., de manera que complementin les activitats en el medi natural i que integrin els aspectes lúdics i recreatius amb els informatius i formatius.
Cal aconseguir major informació sobre l’evolució, les tendències i les demandes de l’ús recreatiu i turístic dels recursos faunístics a Catalunya, els beneficis socials i econòmics que comporta, l’impacte que genera i possibles noves estratègies de gestió.
S’ha de millorar la gestió de les àrees de caça i de pesca i la seva planificació tècnica, contemplant alhora les necessitats de conservació de les espècies i els hàbitats silvestres, i garantir la sostenibilitat de les pràctiques cinegètiques i piscícoles.
Cal evitar la introducció de noves espècies al·lòctones i recuperar les poblacions autòctones, especialment les de peixos, en els indrets on sigui possible, i assegurar la seva preservació in situ i ex situ, tot garantint que quan calgui fer repoblacions es facin amb espècies autòctones certificades i sanitàriament controlades.

4.5 Estratègies de futur

• L’elaboració del mapa d’usos turístics potencials dels recursos faunístics a Catalunya, de manera que es tinguin en compte els valors i la fragilitat del medi, la capacitat de càrrega dels espais naturals i els possibles impactes de les activitats turístiques sobre els recursos faunístics.
  
• La creació del Club de Turisme de Natura dins de Turisme de Catalunya amb la triple funció de coordinar tots els sectors interessats en les activitats que utilitzen recursos biològics, promocionar en tots els sectors aquesta activitat i planificar-ne el desenvolupament.
  
• La creació d’un distintiu de qualitat per a les activitats turístiques que facin un ús sostenible dels recursos faunístics.
  
• La promoció de plans d’ordenació d’usos recrea-tius i turístics en el medi natural per a orientar amb eficàcia les propostes de desenvolupament d’activitats turístiques, de manera que aprofitin i siguin respectuoses amb els recursos faunístics en particular i que tinguin en compte la fragilitat dels recursos naturals en general.
  
• L’afavoriment de les activitats turístiques no consumptives, basades en l’observació dels recursos faunístics en particular, i en el gaudi de la natura, en general.
  
• L’incentivació, a través d’ajuts directes o indirectes, d’aquelles empreses turístiques que promouen activitats relacionades amb un ús sostenible dels recursos faunístics.
  
• La millora de la comercialització dels productes turístics que fan un ús sostenible dels recursos faunístics a partir de contractes amb majoristes europeus.
  
• La planificació global i coherent de la pràctica de la caça i de la pesca en funció dels corresponents paràmetres biològics i tècnics i de les diferents característiques ecològiques i territorials.
  
• L’aplicació de la normativa internacional en relació amb les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i la captura de les quals no està permesa i els mètodes de caça prohibits.
  
• El manteniment i l’afavoriment de la figura de les Reserves Nacionals de Caça, que s’han de dotar de més mitjans humans, tècnics i administratius, i materials —inclosa una seu prou definida—, i d’una personalitat pròpia.
  
• L’existència de trams de rius suficients que conservin totes les comunitats naturals de peixos pròpies de Catalunya: cal incrementar el nombre i l’extensió dels Refugis de Pesca; cal ampliar les reserves genètiques de truites, amb la garantia de l’existència d’un nombre mínim de cursos que allotgin cadascun dels ecotips; en una segona fase, aquesta proposta s’ha d’estendre a totes les espècies de peixos autòctons. Aquesta estratègia s’hauria de vincular a la promoció de la pràctica de pesca sense mort, que en principi incentivarà la Llei de Pesca Continental un cop estigui aprovada.
  
• La prohibició de l’alliberament i la repoblació amb finalitats cinegètiques i piscícoles d’espècies o races que no siguin autòctones, i fer efectiva aquesta prohibició a través dels corresponents sistemes de vigilància i control, tant dels rius com de les granges cinegètiques i les piscifactories, i també de mesures de sensibilització adreçades als membres de les societats de caçadors i de pescadors i a la societat en general.