1. L’evolució del golf a Catalunya: un esport minoritari que es popularitza

El golf és un esport que té els seus orígens fa diversos segles enrere; de fet, hi ha constància de la seva existència –o una forma similar– ja al segle  XVII. On actualment gaudeix de major tradició i ha assolit el seu major arrelament és a les Illes Britàniques, i s’ha expandit principalment als països colonitzats pels britànics, però també al Japó. És a partir del final dels anys vuitanta del segle passat que la pràctica del golf creix ràpidament als països europeus amb un nivell de vida més alt, notablement a França, Suècia, Alemanya i també Espanya. Actualment hi ha uns 80 milions de jugadors al món, dels quals gairebé el 50% són nord-americans i el 20% són japonesos, i tenen a la seva disposició més de 32.000 camps que ocupen una superfície total similar a l'extensió de Bèlgica.
El primer camp de golf a Catalunya es va inaugurar l’any 1914, però la seva forta expansió data, com en altres països europeus, de final dels anys vuitanta, amb un fort creixement de l'oferta de camps, ja que es passa d’11 l’any 1989 a 35 l’any 1999. El nombre de jugadors federats es va multiplicar aproximadament per quatre durant el mateix període, des de poc menys de 7.000 a gairebé 27.500, amb un creixement mitjà anual de més del 15%. Aquest fort creixement va continuar durant alguns anys més i es va frenar per frenar-se posteriorment a partir de l'any 2003, però sense arribar a estancar-se. L’1 de gener de 2008 hi havia 47.446 jugadors federats, que representen el 15% dels jugadors espanyols; en canvi, els 42 camps existents a Catalunya constitueixen tan sols l’11,7% dels camps a Espanya, una dada indicativa de la demanda relativament forta de la població catalana dins del conjunt d'Espanya. Això ens mostra que hi ha un camp per cada 170.000 habitants, que és poc si es compara amb alguns dels països on es juga tradicionalment, com és el cas d’Irlanda (1 per 22.000), EUA (1 per 23.000) o altres que han emergit més recentment, com pot ésser Suècia (1 per 25.000), tot i que la mitjana europea s'estableix en 1 camp per cada 77.000 habitants. Així doncs, es pot identificar el golf com una activitat de lleure d'un sector cada vegada més ampli de la població, en creixement i en procés de popularització, però encara relativament minoritari.
Actualment hi ha 42 camps de golf, però també hi ha 11 clubs que no en tenen, ja que solament són associacions d'aficionats. La gran majoria dels camps pertanyen a clubs esportius privats que van finançar la seva construcció mitjançant l'emissió d'accions i/o quotes d'entrada i tant el seu manteniment com la seva gestió se sufraga amb les quotes mensuals dels socis. No obstant això, hi ha alguns camps que s'han construït mitjançant una inversió empresarial i que es financen conjuntament amb una acció immobiliària associada. En aquests casos, l'empresa pot admetre socis del club de golf, abonats a llarg termini (normalment anuals) sense que es formi un club o simplement acceptar visitants de dia. Finalment, hi ha un camp públic a Rubí, la construcció del qual va ser finançada conjuntament per les Federacions Catalana i Espanyola de Golf, amb l'aportació dels terrenys necessaris per l’INCASOL (Institut Català del Sòl) i gestionat actualment per la Federació Catalana de Golf, i un camp propietat de la Professional Golfers Association (PGA) europea a Caldes de Malavellla.
Hi ha, a més, 35 instal·lacions de pitch and putt, que són camps de golf molt curts i que consten normalment de només 9 forats, característiques que permet construir-los en terrenys petits (la mitjana és de 6 ha per camp), i tant el manteniment com la gestió dels quals té un cost molt menor que el d'un camp reglamentari. La seva ubicació s'assenyala al mapa però no se n’analitza ni l'oferta ni la demanda pel fet que aquests camps no generen una demanda turística ni es promocionen com a reclam turístic, la qual cosa no vol dir que cap turista no practiqui el golf en aquestes instal·lacions. Constitueixen una oportunitat per a practicar el golf –encara que no tots els seus aspectes– amb un cost menor. Per a alguns practicants aquesta és una finalitat en si mateixa, i per a d'altres és una primera aproximació a aquest esport i una forma d'aprenentatge. A Catalunya hi havia 15.216 federats de pitch and putt a data d’1 de gener, encara que aquesta xifra no recull tots els practicants, ja que aquest esport es pot practicar també sense necessitat d'estar federat.
Per tant, es pot assegurar que aquesta modalitat esportiva ha esdevingut un important element dins l’oferta esportiva i d’oci, tant per als catalans com per als turistes. Això fa que la seva aportació econòmica estigui en creixement, i que contribueixi a la creació de riquesa i de llocs de treball, alhora que potencia el desenvolupament d’un turisme de qualitat i la seva desestacionalització.

2. La localització espacial dels camps de golf: marcada pel domini de la demanda barcelonina

Els primers camps de golf que es construïren a Catalunya servien a unes classes minoritàries com a activitat de lleure. Conseqüentment es van ubicar als voltants de la ciutat de Barcelona (Sant Cugat) o en els seus llocs d'estiueig preferits (Sitges, la Cerdanya o Llavaneres). Més tard, se'ls va afegir el camp del Prat de Llobregat com el principal camp al servei dels barcelonins, mentre que a la Costa Brava es van crear dos camps d'ús principalment estiuenc (Pals i Santa Cristina d'Aro). El camp de Vallromanes, inaugurat el 1972, va ampliar l'oferta periurbana i així es va arribar als anys vuitanta amb només 8 camps. Entre mitjan i final dels anys vuitanta es van inaugurar tres camps a prop de les zones del litoral de Tarragona. Aquests van ser seguits per la gran expansió de l'oferta de camps durant els anys noranta; per una banda, en un radi de 40 km al voltant de Barcelona, per tal de servir la demanda creixent de la població de la ciutat; de l’altra, a les zones amb segones residències i turisme, especialment a l'Alt i Baix Empordà i al Pirineu; i, finalment, als voltants de les dues capitals de província fins llavors mancades d'un camp (Girona i Lleida). Així, en l'actualitat, hi ha una corona de camps de golf al voltant de la ciutat de Barcelona que s’estén per les zones costaneres i cap a l'interior de la província a través dels principals eixos de comunicació; una distribució comprensible tenint en compte que el 83% dels jugadors federats són residents de la província de Barcelona. Una segona concentració es localitza a les comarques costaneres de Girona, mentre que les províncies de Tarragona i Lleida disposen de pocs camps de golf.
Òbviament, la contínua ampliació de l'oferta corresponia a una demanda creixent, que procedia de la població autòctona. Un fenomen similar es va produïr a Madrid, on també la població local es va interessar per l'esport del golf. Aquesta circumstància s'oposa diametralment al que es va esdevenir en altres regions de la costa mediterrània, on l'expansió del golf ha estat relacionada principalment amb el desenvolupament del sector turístic. De fet, la demanda a Catalunya va créixer a més velocitat que la provisió d'instal·lacions. Així, en el període de fort creixement, és a dir, entre l’any 1983 i l’any 2000, el nombre de forats va augmentar 3,24 vegades, mentre que el nombre de federats es va multiplicar per 7,58.
Un camp de golf reglamentari de 18 forats ocupa una superfície mínima d'unes 40 ha, mentre que la mitjana dels camps a Catalunya és d'aproximadament 46 hai ocupen, per tant, al voltant d’unes 2.000 ha. Com més gran és l'extensió del camp, més adequadament es poden separar les diverses zones de joc per a garantir la seguretat dels practicants. A més a més, d'aquesta manera es poden conservar arbres (o, en el seu cas, plantar), zones de bosc i altres tipus de vegetació natural que serveixen de separació; a més d'aprofitar barrancs, rieres naturals, entre d’altres elements com a línies divisòries. No obstant això, és imprescindible que una part de la superfície de cada forat sigui d'herba, amb diversos graus de tractament, des d'herba de sotabosc més o menys natural, fins a gespa fina i plana com una catifa, per a la qual existeixen diverses espècies d'herba especialment indicada i que requereix un tractament intensiu i ésser regada regularment.
De fet, un camp de golf es pot establir en qualsevol lloc que disposi de suficient superfície natural o que hagi estat utilitzat per a feines agrícoles anteriorment, encara que lògicament hi ha zones més idònies que d’altres per les característiques del sòl, la topografia, la vegetació natural, altres recursos naturals (rius, llacs, maresmes, etc.) i la disponibilitat d'aigua, gràcies a un règim pluviomètric que el proporcioni o mitjançant sistemes de reg. Catalunya disposa de grans extensions que compleixen les condicions assenyalades per a la implantació del golf, amb l'incentiu afegit de la gran varietat de paisatges existents; no obstant això, la provisió d’aigua de reg és un factor més limitant. El clima de Catalunya és relativament sec i la tendència actual apunta cap a un progressiu augment de la sequera, per tant, la majoria dels camps –amb l'excepció dels del Pirineu, Prepirineu i alguns de l'Empordà– requereixen un reg freqüent. Actualment, aquesta necessitat se satisfà cada vegada més amb l'ús d'aigües residuals tractades que, en molts casos, constitueix una sortida útil d'aquests recursos per als ajuntaments dels municipis limítrofs, sempre que no entri en conflicte amb les demandes del sector agrícola. D'altra banda, el clima relativament sec i benigne és adequat per a la pràctica del golf durant tot l'any, no tan sols per a la població catalana, sinó per a atreure turistes de golf. D’aquesta manera, els recursos naturals de Catalunya ofereixen moltes qualitats idònies per al desenvolupament del golf.

3. La demanda turística i la seva aportació econòmica: un sector rendible amb gran potencial

El turisme de golf es pot desenvolupar en aquells camps en que la demanda dels socis i abonats no esgoti tota la capacitat de càrrega del camp. Es calcula que, de mitjana, uns 1.000 socis generen un ús i una presència que esgota les possibilitats habituals d’un camp de 18 forats i l’ocupen gairebé íntegrament. Per tant, aquells camps que tenen un nombre reduït de socis i abonats –o cap– són els més aptes per al desenvolupament del sector turístic.
La proporció de jugadors per camp a Catalunya actualment és de 1.130, cosa que deixa poc marge per al sector turístic, que constitueix al voltant del 20% de la demanda total. Per regla general, els camps més antics propers a Barcelona són els que serveixen gairebé exclusivament a una demanda de la població de l'Àrea Metropolitana. El camp públic de Rubí (Golf Sant Joan), que podria constituir potencialment un atractiu per a la demanda turística de Barcelona, serveix de fet per a absorbir una part de la demanda dels jugadors federats independents (és a dir, sense vincles a cap club). La baixa mobilitat de la majoria dels practicants (més del 52% juguen sempre al mateix camp) també contribueix a la diferenciació entre els camps utilitzats per la població local i els utilitzats pels turistes. La demanda turística es concentra, per tant, a la Costa Brava en primer lloc, seguida per la Costa Daurada i el Pirineu.
La diferència entre les característiques de la demanda a Andalusia i a Catalunya és indicativa de l'abast del sector turístic en ambdues comunitats, fruit de dues polítiques molt diferents. En el cas d’Andalusia, s'ha estimulat el desenvolupament del turisme del golf i s'ha promocionat activament des dels anys seixanta pels estaments públics (inclòs Turespaña) com a producte altament rendible, des de les perspectives de la qualitat, la diversificació i la desestacionalització de la demanda. En canvi, a Catalunya, la provisió de camps obeeix a la demanda com a activitat de lleure de la població autòctona. Els successius governs autonòmics a Catalunya han mostrat una actitud més aviat restrictiva, han legislat aspectes ambientals relacionats amb els camps i tampoc no han prioritzat el vessant turístic a les seves campanyes de promoció del Principat. Les esmentades diferències queden reflectides en comparar les estadístiques corresponents: Catalunya té pràcticament el mateix nombre de jugadors federats que Andalusia, però menys de la meitat de camps, de manera que més de la meitat de la demanda a Andalusia prové de jugadors estrangers, davant el 20% ja citat a  Catalunya. Conseqüentment, a Catalunya, l’any 2005 es va generar tan sols el 9,4% de la despesa turística a Espanya per concepte de golf, davant el 32,3% generat a Andalusia. De fet, Catalunya figurava en sisè lloc entre les Comunitats Autònomes, superada no només per Andalusia sinó per les Illes Balears (amb 23 camps però el doble d'ingressos); la Comunitat Valenciana, les Canàries i, fins i tot, de manera marginal, per Múrcia (amb tan sols 9 camps). No obstant això, la quota de mercat de Catalunya augmenta, ja que l’any 2002 va atreure tan sols el 6% de la demanda estrangera, mentre que a Andalusia li corresponia el 51%.
Durant els darrers anys es perfila una nova tendència cap a la construcció de camps que no depenen de l'aportació d'uns socis, sinó concebuts més aviat com a empreses especialitzades del sector turístic. Paral·lelament, determinats camps de golf han realitzat la seva pròpia promoció als mercats exteriors; en aquest sentit, destaca el cas d'un conjunt de camps de golf de la província de Girona, que va fundar l'Associació de Camps de Golf de Costa Brava - Empordà - Girona (ACGCB) i que agrupa nou camps de golf i dos pitch and putt, constituïda l’any 1991. L'esmentada associació ha promocionat la zona com a destinació de golf i s’ha ecolzat en la imatge i el prestigi principalment de la Costa Brava. Els esforços van donar el seu fruit quan la Costa Brava va ser escollida per l'Associació Internacional de Tour Operadors de Golf (IAGTO) com a "Destinació revelació" de l'any 2000. Aquest mateix any, va atreure 18.000 turistes de golf, l'estada mitjana del quals va ser de 7 dies, amb una despesa mitja per jugador de 1200€, una xifra que multiplica per quatre la despesa mitjana diària dels turistes del producte tradicional de sol i platja a la mateixa regió. Això és un indicador que el mercat està en constant expansió.
La segona zona que constitueix una regió destinatària del turisme de golf se situa a Tarragona i al Baix Camp. Actualment, aquesta zona disposa de tres camps de golf de 18 forats, però hi ha plans per a establir tres camps addicionals vinculats al complex del parc temàtic de PortAventura. No obstant això, la disponibilitat dels camps per a satisfer la demanda turística és limitada pel gran nombre de socis que hi ha en dos d'aquests camps (en un en particular l'ocupació autòctona és gairebé completa). La construcció dels nous camps és essencial per a permetre un desenvolupament significatiu del turisme de golf a la comarca, perquè és només a partir de l'existència de tres camps amb plena disponibilitat per a visitants quan es comença a configurar una autèntica destinació turística de golf, ja que a la majoria dels jugadors els agrada variar de camp durant la seva estada. Tot i això, i malgrat les actuals limitacions al desenvolupament del mercat a la zona, un estudi realitzat durant dotze mesos, entre octubre de 2005 i setembre de 2006 al Club de Golf Bonmont Terres Noves, va revelar l'important impacte econòmic que ja té el golf al Baix Camp. La despesa mitjana per turista enquestat va ascendir a un total de 1.033 euros sense comptar el lloguer de cotxes, que van realitzar el 40% dels turistes.
Atesa la importància de les qüestions indicades i la manca d’estudis sobre el tema, interessa aprofundir en la informació disponible. Així, en el cas del Club de Golf de Bonmont Terres Noves, la composició de la despesa mitjana es desglossa en: 385 € en allotjament, amb una estada mitjana de 7 nits; 372 € en menjars, begudes i lleure; 76 € en despeses complementàries en botigues i 200 € en despeses relacionades amb la pràctica del golf (drets de joc i equipament).
Tenint en compte que el nombre total de turistes durant els 12 mesos de la realització de l'estudi eren 10.151 persones, als quals s’hi han de sumar un 15% d'acompanyants no jugadors, les despeses desagregades totals per conceptes turístics són: 4,497 milions d'euros en allotjament; 4,345 milions d'euros en restaurants i lleure i 882.871 euros en compres i souvenirs. Així, la repercussió econòmica va ésser de 12,2 milions d’€ com a despesa directa total;  18,1 milions d’€ com a despeses directes i indirectes totals; un 0,11% sobre el PIB provincial i un 1,02% sobre el PIB turístic de la província.
A Catalunya, com és habitual al sector turístic de golf en general, el perfil tipus de turista de golf és el d'un home entre 45 i 59 anys que sol acudir amb la seva parella, amb família o amb un grup d'amics, i la major part de les persones que componen aquests grups tenen intenció de jugar al golf. La procedència dels turistes coincideix amb els països europeus on més es practica el golf; així predominen sobretot els britànics i en el cas de Catalunya, els francesos, per sobre de suecs i alemanys, que són molt nombrosos a la resta d'Espanya. La proximitat de la frontera amb França i l'alta accessibilitat des del país veí explica aquesta característica. Per norma general, la principal motivació dels turistes és jugar al golf, però una part considerable del seu temps el dediquen a altres activitats, com a gaudir del sol i la platja, al descans i a activitats culturals. A més, és necessari disposar d’una oferta complementària per als acompanyants que no tenen intenció de jugar al golf.

4. Valoració dels impactes positius i negatius: els aspectes mediambientals com a principal conflicte

Els impactes positius del golf en el sector turístic són indiscutibles. En primer lloc, compleix tres criteris importants establerts pels agents turístics:
• Desestacionalització de la demanda
• Diversificació del producte
• Rendibilitat, com a conseqüència de l'alta despesa mitjana dels turistes de golf, amb un efecte multiplicador que s'estima en 1: 400 el del producte bàsic de sol i platja.
A més, la seva comercialització és fàcil, ja que el mercat és clar i de fàcil accés (mitjançant operadors turístics especialitzats, revistes de golf i Internet, principalment). D'altra banda, millora la qualitat i la imatge de la destinació i hi ha una demanda creixent que Catalunya ha explotat poc fins al moment. Finalment, el seu impacte econòmic es compara favorablement amb el de l’agricultura, ja que crea un lloc de treball per cada 1,4 ha enfront d’un lloc per cada 7,7 ha que ofereix el sector agrícola, i té un rendiment per ha molt més gran que qualsevol cultiu.

Malgrat tot això, el golf pateix actualment una mala imatge a Catalunya en certs àmbits polítics, socials i geogràfics, i això afecta tant la seva pròpia imatge com la seva viabilitat. Les crítiques se centren en els següents aspectes:
1. La utilització abusiva i poc rendible d'aigua per a reg, ja que desvia el seu ús d'altres sectors, sobretot del sector primari.
2. L'impacte ambiental i paisatgístic, vinculat a la contaminació ambiental i a la modificació del paisatge.
3. L'especulació del sòl per a la construcció d'habitatges que a vegades acompanya el seu desenvolupament.
Tot i acceptant que el consum d'aigua pot ser abundant, cal situar aquestes xifres en la seva autèntica dimensió, és a dir, tenint en compte la superfície total dels camps de golf, del regadiu agrícola i la corresponent despesa total d'aigua, que a tot Espanya es distribueix de la següent manera: mentre que l'1% s'utilitza per a usos esportius, el 90% és destinat per a usos agrícoles.
A més, per a situar les dades en clau de rendibilitat, cal considerar l'aprofitament de l'aigua en termes de valor afegit, és a dir, l'aportació econòmica de l'aigua, que situa la seva productivitat per ha d'un camp de golf molt per sobre de la de les zones agrícoles de regadiu.
En tot cas, la gestió ambiental de les instal·lacions de golf és recent, ja que la preocupació pels aspectes ambientals a nivell general és també nou. Per a reduir els impactes negatius s'ha d'implantar un ús racional de l'aigua procurant estalviar-la al màxim. Les mesures per a estalviar aigua inclouen: la reducció de superfície subjecta a reg, limitant-lo a les zones obligades i deixant la màxima superfície possible en el seu estat "natural"; una gestió eficient d’aquests sistemes i el reg amb aigües residuals reciclades. A més, en el disseny de nous camps de golf, s'ha de respectar l'ecosistema local mitjançant la protecció i el desenvolupament d'espècies autòctones, tant de flora com de fauna i procurar una integració paisatgística del camp en el seu entorn, preservant tant el paisatge natural com l'herència cultural. També es pot reduir l'impacte ambiental i paisatgístic mitjançant l'ús d'espècies d'herba, plantes i arbres adequades al clima. Finalment, en tots els camps s'ha d'implantar una gestió sostenible de les instal·lacions que inclogui la gestió de recursos hídrics, energia, residus i el baix consum de productes fitosanitaris. Mitjançant les dues últimes mesures, es podrà protegir la qualitat de l’aigua i controlar la contaminació.
D'altra banda, un disseny adequat i una bona gestió poden generar impactes positius, com la millora de la bellesa paisatgística, la creació i el desenvolupament d'hàbitats, la protecció de la flora autòctona i la recuperació d'espècies, l'eliminació de contaminants en l'atmosfera i la dissipació de radiacions solars nocives. L'aplicació d'unes mesures de gestió ambiental s’ha posicionat com una necessitat bàsica per a reduir els impactes negatius i generar efectes positius. Hi ha diverses iniciatives de gestió ambiental d'aplicació general que es poden dividir en dues categories: l’EMS (Environmental Management System) i l’EMP (Environmental Management Programme). No s'ha d'oblidar que el disseny i la gestió dels camps s'ha de realitzar segons paràmetres ambientals, però que és imprescindible respectar els requisits bàsics de la superfície i les condicions de joc, un condicionant de vegades ignorat pels detractors d'aquest esport.
Vinculat amb la tercera crítica, no hi ha cap dubte que s'ha associat el golf amb l'especulació del sòl per a usos urbanístics en els mitjans de comunicació. També és veritat que la presència d'un camp de golf és un reclam per a compradors potencials d'habitatges en urbanitzacions, però això no significa que es pugui concloure que els camps de golf van necessàriament lligats a l'especulació. Aquesta especulació del sòl per a usos urbanístics és un fet generalitzat a Espanya, amb o sense camps de golf. Les solucions del problema són, a nivell general, una bona legislació i planificació urbanística i, a nivell concret per al golf, la implantació d’una legislació i una planificació específica per a controlar la implantació de camps de golf en condicions adequades sense arribar a prohibir-la.
Per a tenir èxit a llarg termini, és necessari introduir mesures de control sobre l’especulació del sòl, realitzar un disseny adequat per als nous camps, reduir els impactes ambientals i paisatgístics i fer ús de les aigües residuals per al reg. Conscients dels perills ambientals entorn del golf, la Generalitat va redactar i aprovar l’any 2001 un Pla Director de Camps de Golf, que obligava els gestors dels camps a aplicar una gestió ambientalment sostenible d’aquestes instal·lacions, preveia una formació específica d'aquests gestors i el finançament d'un centre d'investigació. El Pla no ha estat executat com a tal, encara que alguns aspectes sí que s'han aplicat. No s'autoritza la instal·lació de camps que no utilitzin aigües residuals per al reg, i tots els existents s’estan adaptant a aquesta normativa. De fet, internament, des del sector del golf ja fa temps que s'han iniciat esforços per a crear i desenvolupar una consciència i una cultura mediambiental entre totes aquelles persones vinculades al golf, principalment entre els empleats, gestors dels camps de golf, dissenyadors i empreses proveïdores de productes o serveis, perquè a través de les seves actituds i els seus comportaments es posi de manifest que els camps de golf ben dissenyats, gestionats i utilitzats poden beneficiar el mediambient i la comunitat en la qual es troben.
Les oportunitats de futur, per tant, depenen de la voluntat política de permetre l'ampliació de l'oferta, ja que la demanda potencial existeix. La proximitat als camps de tres aeroports (Barcelona, Girona i Reus) amb una àmplia connectivitat amb moltes ciutats europees en poc temps i el fàcil accés per carretera des de França obren un gran ventall de mercats. Altres qualitats inclouen: el clima benigne de tardor i primavera, els paisatges de l'entorn, la poca massificació de les destinacions, la revalorització de les zones interiors de les comarques costaneres –ja que, per norma general, els camps de golf no se situen a la costa– i, a més, els preus dels hotels són relativament assequibles. No obstant això, els operadors turístics especialitzats consideren que el nombre actual de camps és insuficient i que la qualitat global de les destinacions i dels mateixos camps també ho és actualment. De fet l’any 2001 l’ocupació dels camps catalans va arribar al 66% anual, amb pics d’ocupació del 87,4% els caps de setmana.
Per a aconseguir la millora desitjada, seria convenient establir majors sinergies entre el sector turístic en general (hotels, sobretot) per tal de crear un producte més integrat. L'ACGCB (l’Associació de Camps de Golf de la Costa Brava – Empordà – Girona) porta anys treballant amb èxit cap a aquesta finalitat, però faria falta generalitzar aquesta iniciativa en altres comarques i, fins i tot, a nivell del Principat. Pel que fa al tipus de producte que es pot oferir per diferenciar-lo d'altres destinacions, convindria aprofitar el fet que Catalunya ja és una destinació turística consolidada i amb bona imatge; es pot combinar el golf amb sol i platja (o piscina), però també hi ha oportunitats per a realitzar un tour de diversos camps en àmbits diferents o incloure una oferta complementària cultural o de salut.
Els reptes actuals del golf són: contenir els preus, atesa la competència; evitar una construcció excessiva d'habitatges, vinculats a consideracions de degradació de l'entorn, soroll i molèsties durant el joc; aconseguir un augment de la qualitat global, que no és sinònim de satisfacció, però que hi contribueix moltíssim. El golf té un impacte econòmic important malgrat el seu limitat desenvolupament, encara que, d'acord amb les dades provinents d'estudis d'altres destinacions, aquesta contribució podria augmentar considerablement, sempre i que s'ampliï l'oferta de camps de qualitat i a disposició de la demanda turística. En aquest sentit, és essencial configurar una xarxa de camps integrada territorialment, però sense oblidar que una expansió d'aquest tipus requereix una bona planificació, tant d'aspectes ambientals com territorials, per tal d’establir unes pautes d'ús racional del territori, de manera que s'implantin unes formes sostenibles per al seu desenvolupament. A més, el posterior èxit de la regió com a destinació de turisme de golf depèn de la configuració del producte i de la seva comercialització.