1.  Identificació i descripció

Les noves activitats turístiques i recreatives en el medi natural tenen la seva raó de ser en el procés de diversificació de l’oferta turística de Catalunya, molt especialment en els darrers deu anys. Cal establir l’aparició d’aquestes noves activitats no en els fenòmens de canvi viscuts en els medis rurals i naturals, sinó en les transformacions de conducta i maneres de viure de les àrees urbanitzades que incideixen de forma desigual en la realitat dels pobles rurals i les zones neutrals. L’increment del temps de lleure i la conseqüent ocupació d’aquest temps en les activitats recreatives, conjuntament amb el creixent interès per les activitats esportives i turístiques realitzades en el medi natural, justifiquen l’actual oferta d’activitats i productes turístics en aquest medi. Tots aquests canvis influeixen sobre la percepció que hom té d’aquests espais i per tant sobre el sorgiment de nous valors culturals, activitats econòmiques i problemes de cohabitació i gestió.
Les noves activitats turístiques i recreatives en el medi natural satisfan la necessitat generada per la societat actual d’experimentar noves sensacions i tendències motivacionals, sovint, basades en la moda. El fet que les motivacions (què fer?) del turisme s’hagin diversificat de manera tan notable i que aquestes tinguin un clar component actiu (implicació del turista en la pràctica-consum de l’activitat) permet agrupar aquestes activitats dins del concepte global anomenat Turisme Actiu.
La classificació d’aquestes noves activitats es pot realitzar a partir de diversos criteris. Els més habituals són els criteris de base motivacional (pràctica esportiva preferida, trobada amb l’aventura, etc.) i els de base geogràfica, segons l’àmbit on les activitats es desenvolupen (aeri, fluvial-marítim o terrestre). També es pot optar per una classificació que conjugui els dos criteris i que, en el cas de Catalunya, podria estar ordenada de la següent manera: senderisme, neu, submarinisme, rem i navegació, cicloturisme i bicicleta de muntanya (BTT), escalada i espeleologia, activitats en aigües braves, aire, turisme eqüestre i motor. Al marge d’aquestes activitats, cal destacar, pel volum de turistes que atreu, el producte turístic Multiactivitat o Multiaventura, que recull la pràctica de diverses activitats del Turisme Actiu en una mateix desplaçament i que possibilita al turista-practicant una introducció al coneixement de cada activitat.

2. Anàlisi espacial

En l’actualitat els escenaris on es practica el Turisme Actiu són molt nombrosos i heterogenis. Tot i això el medi natural és el que, per les característiques geogràfiques, aglutina el major nombre d’espais de pràctica del Turisme Actiu; moltes de les noves activitats turístiques que engloba no es podrien realitzar fora d’aquest medi (descens de barrancs, ràfting, espeleologia, hidrotrineu, caiac, etc.).
Catalunya  és un país amb una gran diversitat d’escenaris naturals que permet que s’hi desenvolupin un gran nombre d’activitats de Turisme Actiu. Les regions d’alta muntanya del Pirineu són els escenaris privilegiats per a la pràctica de la modalitat d’aigües braves on podem incloure activitats consolidades com el ràfting, el caiac d’aigües braves, les canoes o de nova implantació com l’hidrotrineu o el bus-bop. Al Pirineu també s’hi localitzen les rutes de trekking (versió radicalitzada del senderisme que inclou el camp a través) més importants del país i les que major afluència de turisme reben. La muntanya mitjana catalana (Prepirineu, serralada prelitoral i els Ports) ofereix escenaris amb un seguit de característiques que afavoreixien el desenvolupament d´activitats d’aire (parapent, ala delta, etc.), motor (4x4, quads), hípica, BTT i escalada.
El medi natural català proper a zones urbanes densament poblades (el Corredor-Montnegre, Massís de Garraf, Montseny, Sant Llorenç-Montserrat, Prades, etc.) constitueix també un dels escenaris més utilitzats per a practicar activitats de Turisme Actiu i en especial les activitats Multiactivitat que inclouen activitats com l’orientació, el BTT, cometes de tracció, camps d’agilitat, paintball, puenting, tirolines, salts amb elàstics, tir amb arc, hípica, etc.
També es poden trobar altres zones catalanes d’interior que s’han especialitzat en activitats de Turisme Actiu molt específiques en el medi natural; és el cas del globus aerostàtic a la Garrotxa, l’escalada i l’aire al Montsec, el ràfting al Pallars Sobirà o la hípica a Sant Llorenç i al Montnegre, per posar uns quants exemples.
Catalunya ofereix en tot el seu territori un abundant nombre de cavitats subterrànies resultat dels processos erosius i del marcat component càrstic del relleu. Aquests espais ubicats en el medi natural constitueixen els escenaris ideals per a la pràctica de l’escalada i l’espeleologia i per a l’activitat de descens de barrancs (dins de la modalitat d’aigües braves, però que també es pot practicar, al marge del Pirineu, en altres zones de medi natural català com són els Ports de Beseit).
En els deltes dels principals rius catalans (en especial el Delta de l’Ebre, el del Llobregat i el Ter) també s’hi poden practicar algunes de les activitats del Turisme Actiu, en què sobresurten la pràctica de l’orientació i el cicloturisme al marge d’aquelles activitats turístiques catalogades i analitzades en altres apartats d’aquesta obra.
Una de les principals característiques de la geografia de Catalunya és la seva gran diversitat paisatgística. Els diferents paisatges del medi natural català possibiliten un grau d’aptitud molt elevat perquè s’hi puguin dur a terme la majoria de les activitats catalogades dins del Turisme Actiu. L’aptitud del territori es demostra en activitats com l’aire (Empuriabrava) o les aigües braves (Llavorsí), en què Catalunya és un referent internacional molt destacat per la seva singularitat en aglutinar suficients característiques geomorfològiques que converteixen el medi natural en un escenari immillorable per a la pràctica d’aquestes activitats.
Les noves activitats turístiques i recreatives en el medi natural es troben condicionades per les característiques climàtiques de les diverses zones i subzones geogràfiques del país. Aquest fet resulta molt important a l’hora de la pràctica de l’activitat turística. Tal com succeeix amb el Turisme de Sol i Platja, les activitats que aglutina el Turisme Actiu també depenen d’aquest factor i, per tant, disposen d’una temporalitat per a la seva pràctica al llarg de l’any. En general la bonança climatològica de les estacions de primavera i estiu motiva el desplegament de la majoria d’activitats en els diferents espais del medi natural. Tot i això cal destacar que certes activitats tenen en unes estacions o mesos determinats les millors condicions per a la seva pràctica turística; és el cas de les activitats d’aigües braves en els mesos del desgel (final de l’hivern i primavera) i les activitats d’aire durant les estacions fredes per l’estabilitat atmosfèrica que afavoreix les condicions de vol (hivern). Hi ha altres activitats que es poden realitzar durant tot l’any, malgrat que l’equipatge i el material que el turista ha d’utilitzar pot variar segons l’estació: cicloturisme i BTT, escalada i espeleologia, motor, turisme eqüestre, etc.
Tot i això, la idoneïtat (climàtica-temporal) de la pràctica pot variar segons el grau de motivació del turista per a realitzar l’activitat i la seva disponibilitat de temps lliure (especialment dels períodes vacacionals), ja que els períodes estivals amb condicions climàtiques suaus són els de major idoneïtat i, de fet, de major demanda.

3. Anàlisi de la funcionalitat turística

El medi natural s’ha consolidat, en els darrers anys, com un dels principals espais turístics amb major creixement; no tan sols per l’atracció i la bellesa dels seus paisatges, sinó també pel fet que s’ha configurat com el millor escenari per a la pràctica de les noves activitats turístiques i recreatives. En molts casos, aquestes noves activitats no es podrien dur a terme sense l’existència d’aquest medi.
La inserció del Turisme Actiu en l’oferta turística de Catalunya ha motivat el desenvolupament de medis naturals de l’interior, especialment dels Pirineus, tot i que també ha permès diversificar l’oferta d’activitats als medis naturals del litoral i prelitoral i afegir a l’oferta ja consolidada i en ocasions saturada de la costa altres possibilitats. En aquest segon cas, les noves activitats tenen un paper molt important en el trencament de l’estacionalitat turística que tradicionalment han tingut les marques turístiques litorals, molt centrades en el turisme de sol i platja. Si hom centra l’interès en la temporalitat de cada activitat (la millor època per a practicar-la) es pot convenir que moltes (aire o aigües braves, per posar un exemple) es realitzen fora de la temporada estival i d’aquesta manera allarguen l’oferta turística d’aquestes marques.
En els medis naturals de muntanya especialitzats en la pràctica intensiva del turisme de neu, les noves activitats turístiques i recreatives han fet ampliar la pròpia oferta de pràctiques nivals amb les raquetes de neu, el trineu de gossos, orientació o motos de neu. Durant els períodes més calorosos de l’any, les estacions d’esquí esdevenen el millor escenari per a practicar altres activitats com el BTT, quads, 4x4, escalada, multiaventura, tirolina, etc.
En els darrers anys ha experimentat un important creixement el nombre d’empreses dedicades a ofertar noves activitats recreatives i turístiques en el medi natural. El perfil d’aquestes empreses correspon a una petita empresa de no més de cinc treballadors, de recent creació (menys de deu anys), ubicada a prop dels escenaris on es desenvolupen les activitats, tot i que moltes tenen representacions a les zones urbanes densament poblades (Barcelona, Badalona i/o Girona) on se centra el mercat potencial de clients. L’any 1996 només hi havia 20 empreses catalogades com a “empreses d’esports d’aventura”. L’any 2000 ja n’hi havia 57, segons dades del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; i en l’actualitat en són més de 80 a tot Catalunya. D’aquestes, més de la meitat es troben associades al Club de Turisme Actiu de Catalunya.
Per tipologies d’activitat, la multiactivitat és la fórmula més utilitzada per les empreses. En total hi ha més de 30 empreses que ofereixen aquest model d’activitat a tot el territori català. Les empreses de Turisme Actiu dedicades a les activitats d’aire es localitzen en medis naturals amb condicions orogràfiques aptes per al vol sense motor (Berguedà, Mont-sec, Ports de Beseit) o bé en planes i conques d’interior per al vol dels globus aerostàtics (plana de Vic, Conca de Òdena, Moianès, la Garrotxa, etc.). Les empreses que tenen la seva activitat principal en els rius d’aigües braves se centren de manera molt polaritzada en el Pallars Sobirà (eix Llavorsí-Sort), l’Alt Urgell (la Seu d’Urgell) i el Ripollès (Camprodon). En aquestes tres zones se centra el 80% de l’activitat d’aigües braves.
Les característiques geogràfiques del país converteixen la pràctica de l’escalada i l’espeleologia en activitats molt sol·licitades. L’escalada i l’espeleologia, en el cas de practicants avançats o experts, no requereixen empreses especialitzades i es practiquen de manera indenpendent. Tot i això, el gran nombre de practicants fan que la presència d’aquests turistes dinamitzi econòmicament poblacions al medi natural (Siurana, Prades, Mont-sec, Tavertet, Boumort, etc.). Altres, com les rutes a cavall i la BTT-Cicloturisme, són molt abundants per tot el país.
Tot i que les noves activitats turístiques i recreatives es reparteixen en diferents medis naturals, les comarques del Pallars Sobirà centren un gran percentatge d’empreses, clubs i entitats dedicades a la pràctica dels esports d’aventura (16 entitats en el registre de la Direcció General de Turisme) i constitueixen un dels pols de Turisme Actiu més importants no tan sols de Catalunya, sinó també del sud d’Europa.
Actualment, les empreses de Turisme Actiu es troben constituïdes en agrupacions i associacions, tot i que destaquen pel nombre d’empreses, el Club de Turisme Actiu de l’Agència de Turisme de Catalunya i l’Associació d’Empreses d’Esport d’Aventura de Catalunya. El registre d’empreses d’activitats d’aventura de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya resulta obligatori per a la seva legalització.

El perfil del turista actiu és molt variat, però pel seu volum de practicants destaquen els següents segments de mercat:
- Grups de joves entre 20 i 35 anys
- Individuals aficionats a la pràctica d’una de les noves activitats (molts d’ells federats)
- Empreses (viatges d’incentiu o de formació)
Des del punt de vista del poder adquisitiu del turista, la gran diversitat d’activitats dibuixa una gran heterogeneïtat de preus i activitats. Entre aquestes destaquen les activitats de motor, les d’aire i les subaquàtiques com les que suposen un major cost per al turista.
El tercer segment de mercat (el de les empreses) ha motivat que moltes empreses que oferten noves activitats hagin orientat els seus productes turístics cap als viatges d’incentiu, de fidelització i formació de grans empreses i multinacionals. En el cas de la formació, els paquets de multiaventura han estat els de major contractació. La diferenciació d’aquest producte rau en el fet que l’empresa de Turisme Actiu i l’empresa client treballen de manera conjunta per adaptar la proposta d’activitats amb l’objectiu de confeccionar un seguit d’activitats que dinamitzin les estratègies personals, de grup i que treballin el lideratge, el treball en equip i la competitivitat dels seus equips professionals, totes clau per a la millora competitiva de l’empresa contractant dels serveis. Aquesta activitat també es coneix amb el nom anglès d’outdoor training, team building o team experience. Cada una té orientacions i competències de treball diferents.

Per a moltes noves activitats cal parar atenció als següents paràmetres que condicionen els segments de mercat als quals van dirigides:
a. Nivell d’exigència física de l’activitat
b. Temps de preparació per a realitzar l’activitat (activitats que poden contemplar molt de temps en la seva organització i preparació i que posen en entredit la satisfacció de realitzar-les)
c. Nivell d’exigència psicomotriu (grau de coordinació, equilibri, serenitat, etc.)
d. Necessitats materials (determinant per al cost de l’activitat)
e. Nivell de seguretat (classificat en diferents nivells de risc percebut pel turista)
f. Necessitats d’aprenentatge (per a totes aquelles activitats que requereixen una formació prèvia a l’inici de l’activitat)

4. A tall de resum i tendències de futur

Les noves activitats turístiques i recreatives en el medi natural es troben, en l’actualitat, en un període de creixement i consolidació. Un dels trets característics del Turisme Actiu és el gran ventall d’activitats i àmbits on es poden desenvolupar (aire, terra, mar) sense sortir del medi natural.
De fet, hi ha comarques amb una clara consolidació i especialització en noves activitats (Pallars Sobirà, Vall d’Aran, Ripollès, Pla de l’Estany) i d’altres amb un fort creixement al voltant de la corona metropolitana de Barcelona (Vallès Oriental, Maresme, Garraf). L’imaginari de noves activitats va més enllà i contínuament apareixen noves pràctiques i se’n deixen de practicar d’altres (en la majoria d’ocasions per la millora tecnològica dels instruments amb els quals es pot practicar l’activitat, com el parapent, el ràfting, l’hidrotrineu, etc.) que poden derivar en altres de noves.
Per regions, les àrees naturals més consolidades en Turisme Actiu són les comarques septentrionals de Girona i el Pirineu. Les Terres de l’Ebre, Muntanyes de Prades, Corredor-Montnegre i Montseny reben un major nombre de turistes i, per tant, major oferta d’activitats.
És inevitable que, tractant-se del medi natural, les noves activitats turístiques i recreatives es constitueixin com a potencials elements generadors d’impacte ambiental. La fragilitat de l’entorn condiciona la pràctica d’aquestes activitats tot regulant-ne la seva intensitat d’ús i temporalitat de pràctica.
Els impactes positius que poden generar aquestes noves activitats són molt amplis, especialment en aquells medis naturals en zones de pèrdua de població local per poca activitat econòmica. La implantació d’empreses de noves activitats turístiques i recreatives en aquestes zones dinamitza les economies locals i fixa la població en el territori. A més, tal com es descriu en l’apartat de la funcionalitat turística d’aquestes activitats, les empreses de Turisme Actiu donen ocupació a gent jove; clau per al correcte reequilibri territorial del país.
Com en qualsevol nova activitat turística, les pràctiques incloses al Turisme Actiu tenen normes de regulació molt recents o bé no en tenen. Aquest és un dels aspectes menys desenvolupats i que més preocupa les empreses i els turistes actius. Les federacions esportives tenen un rol fonamental en la normalització d’aquestes activitats i un paper de lideratge en projectar i garantir la seguretat de la seves pràctiques.
Parlar del futur del turisme a Catalunya és parlar de noves activitats turístiques i recreatives en el medi natural. Al marge del sorgiment de noves pràctiques, el futur en aquest àmbit se centra en la millora i l’adaptació de les activitats a altres segments de mercat i en la recerca de la transversalitat de l’oferta amb altres productes complementaris (gastronomia, cultura, etc.). Un magnífic exemple de productes que aglutinen aquestes línies de futur i que constitueixen realitats evidents i empresarialment exitoses són les rutes temàtiques (Carros de Foc, Pedals de Foc, Camí dels Bons Homes, etc.), centrades en alguna de les activitats; en aquest cas: trekking, BTT i 4x4. El principal mèrit és el de configurar un complet producte turístic que engloba serveis complementaris (allotjament i restauració) al marge de l’activitat esportiva principal que motiva una oferta singular i única per al seu segment de mercat potencial. La tendència de futur és, doncs, generar productes de Turisme Actiu més complets i ampliar l’oferta de serveis complementaris a l’activitat principal i motivadora del desplaçament dels turistes. La configuració de rutes temàtiques, la millora en la integració al medi natural, la combinació de l’activitat esportiva amb la de caire cultural o gastronòmic i la creativitat i la recerca de la singularitat són les claus d’aquest futur.