1. Naturalesa i característiques de la indústria de parcs d’oci a Catalunya

L’oci ha esdevingut un objecte de producció i comercialització fonamental en les societats més avançades. Les empreses i corporacions dedicades a l’entreteniment, el turisme i la cultura s’han esforçat intensament, durant la darrera part del segle XX, a crear productes, equipaments i instal·lacions dedicades principalment a l’oci comercial. Entre aquests productes destaquen, per la seva dimensió, les seves característiques i la seva singularitat, els parcs temàtics. Altres parcs d’oci complementen l’oferta en un escenari de transformació del paper i del valor del temps lliure com a component central de la societat contemporània, de domini del consum com a pràctica per al gaudi del propi temps lliure disponible, de presència a nivell global i local de grans corporacions expertes, de diversificació de continguts recreatius reals i on line, d’acceptació per les persones d’elevats components d’autenticitat teatral en el consum de productes recreatius i d’exigència d’elevats nivells de confort, seguretat i estètica ambiental i paisatgística en els productes, equipaments i instal·lacions d’oci. És en aquest context que cal entendre la dimensió i els components de l’oferta recreativa i turística catalana en matèria de parcs temàtics i d’oci.
La composició del segment de parcs temàtics i d’oci a Catalunya inclou diferents tipus d’instal·lacions. Entre aquestes, PortAventura se singularitza de manera notable tant per dimensió com per característiques. De fet, és un dels pocs negocis turístics catalans –l’any 2008 el 97,12% de l’accionariat corresponia a Criteria Caixacorp i el 2,88% restant a Abertis– que té una projecció veritablement global en el seu segment, amb un posicionament que el situa entre els primers d’Europa i dels més importants del món en nombre de visitants i en xifres de resultats anuals, especialment a partir de començament de l’any 2000.
PortAventura a Salou i Vila-seca és un parc temàtic dissenyat per l’operador nord-americà Anheuser Busch. Es localitza en una destinació consolidada de sol i platja, com és la Costa Daurada central, integrada pels municipis de Salou, Cambrils i Vila-seca. El parc aporta nous continguts i valors a la destinació, que ha vist una evolució positiva pel que fa als seus resultats arran de la seva implantació. Per la seva part, PortAventura aprofita, en termes d’imatge, la seva ubicació en un espai de costa. El seu concepte ha evolucionat des de la noció estricta de parc temàtic cap a la idea d’un espai recreatiu complex que l’any 2008 integrava, en un mateix àmbit de planificació i de gestió d’unes 850 ha de superfície, un parc temàtic, un parc aquàtic, tres hotels temàtics, tres camps de golf amb els seus serveis corresponents i una zona de restauració. El complex contempla altres projectes i usos –tots regulats per una llei del Parlament de Catalunya de l’any 1989– entre els quals cal citar el desenvolupament d’un centre de convencions, d’unitats residencials, d’activitats comercials i d’altres usos recreatius i esportius.
A més de PortAventura, l’oferta de parcs d’oci a Catalunya la formen vuit parcs aquàtics, un parc d’atraccions (Tibidabo), un parc zoològic (Zoo de Barcelona), un parc de miniatures (Catalunya en Miniatura) i dos altres espais singulars (Poble Espanyol de Barcelona i Parc del Laberint). Tot són espais lúdics consagrats a la distracció, l’entreteniment, l’evasió, la imaginació i el joc. 

2. Pautes de localització dels parcs d’oci a Catalunya

Tal com correspon a la seva naturalesa i a les seves característiques, s’observa un doble factor de localització dels parcs temàtics i d’oci catalans. D’una banda, el litoral turístic, on es localitzen tots els parcs aquàtics. Aquest fet s’explica pel desenvolupament de processos de diversificació de l’oferta de les destinacions turístiques catalanes. Els parcs aquàtics aporten, des d’aquesta perspectiva, noves oportunitats de gaudi del temps lliure als turistes que es localitzen al litoral. El seu desenvolupament s’ha caracteritzat per una progressiva multiplicació d’instal·lacions a partir dels anys vuitanta que han pres com a model Illa Fantasia –parc pioner a nivell del conjunt de l’estat–. Per les seves característiques, els parcs aquàtics permeten de gaudir del temps d’oci a l’aire lliure harmonitzant elements naturals com el sol, l’aigua o la vegetació amb una sèrie d’elements creats artificialment com piscines, tobogans o rius en uns entorns estèticament agradables i segurs. En dates recents, els parcs aquàtics han incrementat la seva capacitat d’atracció no tan sols incloent una oferta variada de restauració, sinó també, en alguns casos, tematitzant els seus components, diversificant les atraccions i ampliant el seu concepte amb la incorporació fins i tot d’espectacles amb fauna marina, fonamentalment dofins.
En segon lloc, pel que fa a la localització, la segona pauta que s’observa a nivell català és la concentració de parcs d’oci a l’entorn metropolità de Barcelona, on es troben tots els altres parcs amb l’única excepció de PortAventura. Aquesta circumstància de centralització té, entre altres raons explicatives, la dimensió de la demanda potencial existent en el propi entorn metropolità i, en un sentit complementari, la tradició que hi ha a les societats urbanes avançades europees de tenir a disposició, i en el propi entorn urbà, espais d’entreteniment i recreació –fins i tot abans de l’eclosió d’instal·lacions recreatives pròpia de la segona meitat del segle XX. 
Finalment, pel que fa a PortAventura, cal tenir en compte que si bé –com s’ha apuntat– es localitza en l’entorn d’una destinació turística, també és rellevant el fet que se situa a 100 km aproximadament de la metròpoli de Barcelona, que és, de fet, una de les seves principals àrees d’afluència potencial i efectiva. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que la magnitud del mercat potencial és el principal factor condicionant de la grandària i la viabilitat d’un parc temàtic i que, inversament, la dimensió d’un parc està condicionada, al seu torn, per la seva capacitat de penetració en el mercat potencial. L’existència de la metròpoli de Barcelona facilita, en el cas de PortAventura, la possibilitat de captar, al final de 2007, més de 4 milions de visitants a l’any.

3. Dinàmica sectorial dels parcs d’oci catalans

PortAventura és, pel que fa a les seves magnituds bàsiques, el principal parc d’oci català. Com s’ha dit, també és un dels principals parcs europeus i del món amb una capacitat superior als 34.000 visitants diaris. Amb PortAventura es va inaugurar, de fet, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, una nova fase en la cultura de l’entreteniment de la societat. Posteriorment, arran del seu èxit i utilitzant el know how que ha generat, s’han desenvolupat noves iniciatives i altres parcs d’oci existents han incorporat nous criteris de disseny i de gestió. Val a dir, des d’un punt de vista de la seva relació amb l’activitat turística, que el seu desenvolupament es veu catalitzat per la voluntat política –expressada per la Llei 2/1989 del Parlament de Catalunya sobre Centres Recreatius i Turístics– de donar resposta a les necessitats de transformació del model turístic dominant al país al final de la dècada dels anys vuitanta del segle XX. El projecte entrè en funcionament l’any 1995 i ja en aquest primer exercici generà un impacte econòmic, en els cinc municipis que es troben en el seu entorn immediat (Salou, Vila-seca, Cambrils, Reus i Tarragona), proper als 20.000 milions de les pessetes corrents en aquell moment. La seva posterior estabilitat financera, el seu efecte de demostració en tant que instrument per al desenvolupament i la seva repercussió fins i tot en l’àmbit social han fet del parc un referent i han ocasionat una posterior eclosió de projectes dels quals només uns pocs s’han anat materialitzant.
Pel que fa a la resta de parcs amb més freqüentació, el Poble Espanyol de Barcelona està gestionat per concessió administrativa a l’empresa privada Poble Espanyol de Montjuïc SAU. Va ser construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona i representa peces de l’arquitectura popular més coneguda del conjunt d’Espanya. Actualment té un nombre de visites superior a 1,3 milions de persones i és una de les principals atraccions turístiques de la ciutat. D’altra banda, tant el Zoo de Barcelona com el parc d’atraccions del Tibidabo –el més antic d’Espanya, inaugurat el 1899– són propietat de la societat Barcelona Serveis Municipals SA, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’instal·lacions recreatives que, a més de l’objecte que els és propi, compten amb una certa diversificació de serveis i d’activitats i intensos processos de modernització. Cal destacar, en particular, que l’any 2005 el parc d’atraccions del Tibidabo va iniciar un pla de remodelació en dues fases, 2006 i 2009, valorat en 50 milions d’euros. Ambdós equipaments són icones referencials de la ciutat de Barcelona, tant des de la perspectiva de la seva dinàmica turística com, especialment també, per les oportunitats recreatives que ofereixen a la pròpia població metropolitana i, per extensió, catalana.
Finalment, cal valorar les característiques dels altres dos espais d’oci considerats. El primer és Catalunya en Miniatura, inaugurat l’any 1983 a Torrelles de Llobregat. Segueix un conegut format de parcs d’oci a nivell internacional i reprodueix en maquetes els principals monuments arquitectònics de Catalunya. El segon és el Parc del Laberint, un dels jardins històrics de Barcelona –d’estil neoclàssic– localitzat a Horta, obert al públic des de 1971 i actualment gestionat per Parcs i Jardins de la ciutat. Val a dir, a més, que la capital catalana compta amb altres espais lúdics com l’Aquàrium.  
Pel que fa als parcs aquàtics, cal destacar que a Catalunya la principal empresa operadora és Parcs Aquàtics Costa Brava, que explota tres instal·lacions: Illa Fantasia –el parc aquàtic més antic d’Espanya, adquirit pel grup l’any  2005–, Water Wold i Aquadiver. S’observa també a Catalunya la presència de les dues principals corporacions espanyoles operadores de parcs aquàtics. Es tracta, en primer lloc, d’Aspro Ocio, que explota el Parc Marineland a la Costa Brava des del 1991 i l’Aquapark Safari a la Costa Daurada des del 1993 i, a més, també opera a l’Aquàrium de Barcelona des del 2001 (amb 1,2 milions de visitants l’any 2006). Parques Reunidos opera des del 1996, per la seva banda, Aquopolis, el parc aquàtic de Vila-seca que, a partir del 2002, ha incorporat un dofinari amb un cost proper a 3 milions d’euros. Finalment, Park Aquàtic Roses opera Aquabrava i, tal com s’ha apuntat, en el complex recreatiu de PortAventura s’hi localitza Costa Caribe Park.
Finalment, pel que fa a la localització i la capacitat dels parcs aquàtics catalans, cal destacar la seca ubicació a les principals destinacions turístiques: quatre a la Costa Brava; tres a la Costa Daurada, dos a Salou/Vila-seca, indret que es converteix, d’aquesta manera, en la principal destinació de parcs d’oci de Catalunya; i un al Maresme. Es tracta, en termes generals, de parcs de dimensió mitjana en el context de la seva modalitat recreativa.

4. Tendències i estratègies de futur

L’èxit els parcs temàtics i d’oci que hi ha a Catalunya és conseqüència de la seva adequació als mercats potencials i reals existents i del seu ajust a les possibilitats reals d’atracció. Tal com s’ha apuntat, en el model actual ha estat també fonamental el suport de les administracions públiques. Tenint en compte les diferents consideracions realitzades fins al moment, es pot caracteritzar la situació actual del sector com a estable, si bé hi poden haver factors que condicionin la seva evolució futura, en especial, la concurrència amb altres productes, instal·lacions i equipaments o la ràpida obsolescència i curt cicle de vida que solen tenir els equipaments d’oci.
Tenint en compte que la capacitat de generar fluxos turístics dels parcs d’oci depèn, fonamentalment, de la seva dimensió i de la singularitat de la seva oferta recreativa, PortAventura és l’únic parc amb capacitat real de generar nova demanda turística de manera significativa. La resta de parcs són rellevants només des del punt de vista del valor que poden generar a la destinació, ja sigui litoral o a l’entorn metropolità de Barcelona i la pròpia ciutat central. No tenen, però, la condició de parcs únics –que han de ser vistos necessàriament, per tant– i amb  capacitat d’estimular i gestionar pernoctacions.  
No s’ha d’oblidar, d’altra banda, que, tenint en compte l’evolució detectada en altres països amb els quals Catalunya es pot homologar en termes de desenvolupament recreatiu i de parcs d’oci, hi ha encara carències en termes d’oferta de parcs familiars que es poden satisfer a través de nous formats i amb dimensions diferents a les actuals. Es tracta de parcs, d’altra banda, que es poden integrar en els valors ecològics o culturals dels espais on es localitzen. De fet, la hipòtesi més plausible de futur per al desenvolupament de noves instal·lacions és la que deriva de la diversificació conceptual i de l’aprofitament de les oportunitats que ofereix el territori. Per altra banda, la tendència que s’observa en els equipaments actualment existents és, tal com ja s’ha apuntat, la diversificació i la creixent incorporació de noves atraccions.
Tenint en compte aquests factors, la constatació final que cal realitzar més enllà de la singularitat de cada tipus de parc és que en la mesura en què la gestió que se’n faci tingui en compte una correcta relació entre la seva capacitat, la seva demanda potencial i els mecanismes reals que poden articular la captació de visitants, és previsible el manteniment i la consolidació a l’alça de l’actual oferta de parcs.