1. Introducció

La cultura avui, en general, s'ha convertit en un dels grans reclams per al desenvolupament local i, per tant, també en motiu d'atracció turística. El turisme cultural és així una alternativa econòmica extraordinàriament buscada i potenciada, sobretot a escala local i regional, de vegades entesa com a sinònim del famós i indefinit turisme de qualitat. En una societat com la contemporània, que ha estat definida com del coneixement (Trullén, 2003), els grans esdeveniments culturals poden acabar resultant com una mena de fites d'un itinerari turístic que no s'acaba mai, que es pot fer i es pot refer constantment, que canvia de direcció i que roman en l'essencial de les seves etapes. En aquest sentit, tan important com la fixació territorial d'aquests esdeveniments en una localitat determinada resulta la seva fixació temporal en uns dies, unes setmanes o uns mesos constants, que permetin la programació dels itineraris.
La cultura, en general, és de definició difícil i la seva concepció ha anat canviant i enriquint-se amb el pas del temps, i ha esdevingut més i més complexa, quasi sinònima de la pròpia societat en total. Segons l'Enciclopèdia catalana, la cultura és el conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat. En l'actualitat, dins de la societat del coneixement globalitzada, aquestes diverses escales de la cultura es poden viure, a més, de manera superposada, totalment o parcialment, tant per cada individu (Elias, 1986) com per cada poble.
En aquest sentit, pot establir-se una diferenciació entre els trets culturals més lligats al territori, que solen denominar-se populars (de poble) o tradicionals, i els trets culturals més generals, que podrien denominar-se occidentals (impròpiament, és clar) o globals, dels quals es vol tractar en aquest full cartogràfic. Traçar un límit entre els dos nivells, però, no resulta ni fàcil, ni senzill, sobretot tenint en compte que la cultura, com la mateixa societat, és dinàmica i canviant, constantment i a ritmes diversos va perdent trets característics i en va adquirint d'altres que deixen de ser nous i passen a ser tradicionals, de vegades de manera imperceptible. La cultura resulta, doncs, d'una acumulació selectiva de tradicions, hàbits i costums. El criteri delimitador, per tant, és sempre subjectiu, en funció de la persona o persones que l'estableixin, i, a més, històric, ja que es correspon amb el moment determinat en què s'estableix.
En aquest cas, i tenint ben present l'objectiu turístic de l'Atles en què s'insereix aquest mapa, s'ha optat per establir com a definitori un criteri sempre lax d'una certa internacionalitat. Aquest criteri es basa sobretot més en una presència internacional entre el públic que assisteix als esdeveniments culturals, que no pas en la participació de persones o institucions internacionals en els propis espectacles, la qual és avui quasi sempre habitual i, fins i tot, inevitable. Com sempre, en el cas de Catalunya, una nació sense estat, la internacionalitat resulta una mica més complicada d'establir; i més en l'actualitat, quan el procés complex de la integració europea dissol fronteres polítiques, per bé que amb poca incidència en el fet cultural, mantingut especialment a través dels usos lingüístics. En aquest sentit, és interessant ressaltar com algunes companyies catalanes d'espectacles han tingut èxit internacional a base de no utilitzar quasi el llenguatge oral, com El Tricicle, Els Comediants o La Fura dels Baus.
Amb la progressiva institucionalització de la cultura, les ciutats han anat adquirint un protagonisme important, a partir de les darreres dècades del segle XX. Així, el 1985, la Unió Europea va establir les capitals europees de la cultura, a instàncies de la llavors ministra grega Melina Mercouri; des d'aleshores i fins al 2008, 37 ciutats diferents n'han estat denominades, cap de les quals ha estat catalana. En el mateix sentit, el 1997 s'establiren les capitals americanes de la cultura (10 ciutats ho han estat fins al 2008) i la unió de ciutats capitals iberoamericanes (creada el 1982) establí també la seva capitalitat de la cultura, a partir del 2000. A una altra escala, també el 1998 fou creada la capital de la cultura catalana, que ha tingut seus fins ara a Banyoles, Esparreguera, Amposta, Lleida, Perpinyà i Figueres (el 2009), com es representa en el mapa.
Dins d'aquest context, cal destacar una manca general de grans esdeveniments culturals a Catalunya, almenys del tipus més coneguts com els festivals de música de Bayreuth o el concert d'Any Nou de Viena o com els festivals de cinema de Canes, de Venècia o de Berlín. Tot i la seva indiscutible irradiació internacional, l'efecte turístic d'aquests esdeveniments és quasi sempre molt curt en el temps. Molt més esporàdic i nacional o local és encara l'efecte dels concerts organitzats a l’entorn de grans estrelles, siguin els tres tenors o el Boss, els quals molt circumstancialment es poden produir a Barcelona o en alguna altra localitat catalana.

2. El mapa cultural català

El primer element definidor del mapa de la cultura internacional a Catalunya és doncs la seva relativa pobresa, atesa la representativitat del país dintre del conjunt europeu.
En segon lloc, destaca el gran protagonisme que lògicament té la ciutat de Barcelona. Això, no tan sols pel seu pes relatiu demogràfic, social, cultural, econòmic i polític dins del conjunt, sinó també per la política d'internacionalització de la ciutat desenvolupada durant les dues darreres dècades. Aquest pes es nota tant en la concentració d'algunes grans instal·lacions preparades per a l’organització d'esdeveniments de tota mena, com en la seva particular capacitat d'acollida de gran nombre de persones alhora. Els esdeveniments barcelonins, però, solen ser força puntuals i esporàdics, sense gaire continuïtat, ni regularitat temporals.
En tercer lloc, finalment, es pot veure com les altres localitats, en canvi, poques i algunes també dotades d'infraestructures adequades per a grans concentracions de persones, apareixen per l'organització d'esdeveniments culturals internacionals de manera més periòdica i regular, malgrat que no sempre se n'arriba a conèixer l'atracció real de persones. No s’han tingut en compte aquí les rutes literàries cada dia més abundants i documentades que, llevat del cas de Barcelona, tenen fins ara poca irradiació internacional.

2.1 El pes de la ciutat de Barcelona

La ciutat de Barcelona, com s'ha dit, destaca per tenir alguns grans equipaments, amb capacitat per a acollir moltes persones a l’entorn d'esdeveniments  de tipus cultural de qualsevol mena. I això no és nou, tot i que s'ha incrementat els darrers anys.
La primera de les grans instal·lacions barcelonines amb una clara vocació cultural internacional probablement és el Gran Teatre del Liceu. Arribada d'Itàlia l’afecció per l'òpera, a la fi del segle XVIII i de la mà dels militars, tingué la seva primera seu al Teatre Principal, al capdavall de les Rambles. A partir, però, del 1847. la seva seu fou ja l’actual, també a la simbòlica via barcelonina. Aparador de la burgesia i centre musical destacat, la història del Liceu ha estat en gran part la de la societat barcelonina i catalana; cal recordar especialment els dos grans incendis que ha patit (el 1861 i el 1994) i, sobretot, la famosa bomba, el 1893. Després de la seva reobertura el 1999, compta amb un aforament de 2.292 localitats i temporades estables d'òpera i de dansa, i forma part de la xarxa internacional de grans teatres d'òpera que tenen capacitat per a atraure regularment públic internacional, a més de l’afició local. Darrerament acull també esporàdicament manifestacions musicals d’altres estils més moderns i populars.
Molt més tard, a l'escalf de l'èxit en l'organització dels Jocs Olímpics de l'estiu del 1992, l'Ajuntament de Barcelona llançà la iniciativa d'organitzar el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, amb el patronatge de la UNESCO. L'esdeveniment tingué un camí complicat pel que fa als seus continguts, més enllà de les infraestructures urbanístiques que permeteren la renovació de la desembocadura del Besòs i els seus voltants; se celebrà, però, finalment, del 9 de maig al 26 de setembre de 2004 i acollí oficialment una mica més de 3,3 milions de visitants. El Fòrum ha deixat infraestructures per a organitzar altres esdeveniments d'abast divers i ha estat continuat a la ciutat mexicana de Monterrey el 2007 (que acollí uns 4 milions de visitants) i a la xilena de Valparaíso el 2010, establint una altra indubtable fita internacional destacada.
A banda d'aquests dos grans elements destacables, cal assenyalar que la ciutat compta, a més, amb unes altres grans instal·lacions, sobretot esportives, que permeten l'organització d'actes culturals de signe ben diferent, des de concerts a actes religiosos. Així, per exemple, el 19 i 20 de juliol de 2008, Bruce Springsteen va actuar al camp del Barça, on també celebrà l'eucaristia el sant pare Joan Pau II, el novembre del 1982. Com, d'altra banda, el 1994 el Dalai Lama celebrà un kalachakra al palau Sant Jordi. Igualment, cal comptar amb Barcelona Plató, que des del 1996 organitza el rodatge de pel·lícules a la ciutat que de manera indubtable contribueixen a difondre’n la seva imatge i a consolidar el seu atractiu turístic en públics nous i diferents. Finalment, tot i que no tenen caràcter internacional, cal destacar els festivals anuals de música aflamencada que organitza des del 1992 Ràdio TeleTaxi; el concert del 25 de març de 2007 celebrat al parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, va aplegar prop de 600.000 persones, cosa que el converteix en el més gran d’aquest tipus d’espectacle.

2.2 Altres localitats que organitzen esdeveniments culturals periòdics

En l'organització d'esdeveniments musicals d'abast internacional destaquen especialment tres localitats, amb especialitats de signe ben divers: Peralada, a l'Alt Empordà, Terrassa, al Vallès Occidental, i Vic, a Osona.
El Festival Internacional de Música Castell de Peralada se celebra al vell castell dels Rocabertí, del petit municipi homònim, des del 1986, cosa que significa que els mesos de juliol i agost del 2008 va fer la seva vint-i-dosena edició. El recinte dels jardins del castell conforma un auditori per a 1.800 persones, mentre que a la capella hi ha un aforament de 400. El festival combina música d'òpera i concerts amb espectacles de dansa, i forma part d'algunes xarxes internacionals. Indubtablement el festival està lligat al fenomen turístic de la Costa Brava.
El Festival de Jazz de Terrassa se celebra el mes de març, i, des del 1982, és organitzat pels Amics de les Arts i Joventuts Musicals locals. Combina les sessions especialitzades en una cava amb cabuda per a unes 300 persones, amb els espectacles més populars per a unes 3.000 persones.
El Mercat de Música Viva de Vic, com el seu nom indica, és una concentració amb finalitats essencialment comercials. Se celebra el mes setembre des del 1988 i, tot i que és destinat fonamentalment a professionals, pot arribar a congregar en total unes 100.000 persones cada any.
En l'organització d'esdeveniments relacionats amb les arts escèniques es poden destacar dues localitats especialment, Cornellà de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, i Lleida, al Segrià, capital de la Terra Ferma.
El Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat va sorgir com un memorial a Charlie Rivel (nom artístic de Josep Andreu i Lasserre), a causa de la seva mort el 1983 i a partir de la iniciativa d'alguns intel·lectuals locals. Se celebra des de llavors durant el mes de novembre de forma bianual.
La Fira de Teatre de Titelles de Lleida, per la seva banda, s'organitza la primera setmana del mes de maig, des de l'any 1990. Se celebra en diversos locals i pels carrers de la ciutat i en l'edició del 2007 va arribar a aplegar més de 30.000 assistents.
Finalment, pel que fa a la setena de les arts, el cinema, a part d’una història d'intents diversos a Barcelona, a Lleida o a Molins de Rei amb major o menor continuïtat, cal destacar el festival que s'organitza a Sitges, a la comarca del Garraf.
El Festival Internacional de Cinema de Catalunya és el nom actual d'un esdeveniment que es va iniciar el 1968, als locals del cinema El Retiro de Sitges com a setmana de cinema fantàstic i de terror. Molt centrat en aquest gènere del cinema fantàstic, se celebra des de llavors durant el mes d'octubre i en l'actualitat ocupa ja cinc locals diferents.

3. A tall de resum i consideracions finals

Les conclusions d'un treball d'aquest tipus només poden ser provisionals i una mica fragmentàries i es presenten sobretot com a hipòtesis per a una anàlisi posterior més aprofundida.
Una primera consideració té a veure amb la informació de base. Així com els temes més institucionals relacionats amb la cultura popular i les tradicions o amb les institucions compten amb els seus registres i arxius oficials i paraoficials, aquests esdeveniments internacionals que intenten trobar la continuïtat a través de l'espai i del temps, moltes vegades sorgits d'iniciatives individuals i un bon xic aïllades, resulten més difícils de conèixer i valorar. La selecció que es presenta aquí és, per tant, discutible i subjectiva.
Una segona consideració ha de fer referència necessàriament a la manca de dades d'assistència de persones a la major part dels esdeveniments ressenyats o a la seva vaguetat genèrica i, encara més, sobre el possible consum que hi pugui anar relacionat. Per tant, el seu caràcter turístic apareix força amagat.
Una tercera consideració es refereix a la localització esparsa i desigual dels esdeveniments culturals que assoleixen un cert ressò internacional. Destaca sobretot el gran pes del fet urbà, especialment el de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que monopolitza la major part d'aquestes activitats, en detriment de les altres localitats.
Finalment, cal concloure que per a la realització amb èxit d'aquest tipus d'activitats cal unificar esforços, tant des de la iniciativa pública com de la privada, sense egoismes ni localismes. D'altra banda, sembla convenient saber articular els recursos culturals que compten amb alguna mena de base local, amb les modes internacionals i els seus canvis. De tota manera, l'anàlisi de les activitats que tenen una certa continuïtat a Catalunya mostra també que l’originalitat i la creativitat poden tenir un paper decisiu en la consolidació d'esdeveniments d'aquest tipus.