1. Introducció

Les instal·lacions juvenils, els albergs i els refugis són aquells allotjaments d’ús turístic i recreatiu que tradicionalment no s’han associat a un mercat turístic convencional, ja sigui per la seva naturalesa formativa o bé per estar orientats a un perfil de turista o pràctica turística molt concreta.
Es tracta d’establiments de capacitat reduïda, que acullen principalment una demanda catalana i que sovint estan associats a un entorn natural singular. En els darrers anys la seva oferta ha crescut considerablement, tant en nombre de places com d’establiments, i s’han diversificat les activitats que hi estan associades. Aquest comportament, potenciat per la crisi del model de turisme convencional i la generalització espacial del turisme, ha enfortit la pràctica turística en aquest tipus d’allotjament i ha induït a una major distribució en tot el territori català.

2. Instal·lacions juvenils

Segons la classificació de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, les instal·lacions juvenils inclouen les següents categories:
- Cases de colònies
- Campaments juvenils
- Granges escola
- Aules de natura
D’acord amb aquesta classificació, parlar d’instal·lacions juvenils és parlar d’educació no formal o educació durant el lleure, entenent-la com tota intervenció educativa que es realitza durant el temps lliure i fora de l’ensenyament reglat i l’àmbit familiar. Així, les instal·lacions juvenils estan vinculades a una oferta formativa per a infants i joves, que té per objectiu transmetre valors mitjançant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo. Aquestes activitats són jocs, tallers, festes populars, xerrades, debats, trobades, sortides, excursions de cap de setmana, etc., que pretenen fomentar entre els participants els valors democràtics, el civisme, el procés d’identitat nacional, la solidaritat, la protecció del medi ambient, la convivència, la interculturalitat i els hàbits saludables, entre d’altres. En aquest sentit, el fenomen turístic esdevé concret per a una demanda jove que busca a la pràctica una manera d’aprendre durant el lleure.
La tasca educativa sovint està desenvolupada per esplais i agrupaments escoltes, tot i que cada vegada s’estan incorporant a aquesta tendència més centres educatius convencionals. Les activitats formatives es realitzen majoritàriament durant els caps de setmana i també durant els períodes de vacances, sobretot a l’estiu, que és quan els joves disposen de més temps lliure.
Aquesta nova manera d’educar, amb tradició a Catalunya, està prenent força darrerament a la societat catalana i s’està generalitzant, tal com es pot observar al Gràfic 56, i es pot dir que any rere any s’incrementa l’oferta i els usuaris de les activitats juvenils.
En els darrers deu anys l’oferta d’instal·lacions juvenils ha augmentat i s’ha passat de 312 establiments i 25.533 places l’any 1999 a 372 establiments i 35.109 places l’any 2008. El tipus d’instal·lació que més s’ha incrementat ha estat el campament juvenil, que s’ha quadruplicat i ha multiplicat per deu la seva capacitat. Aquest creixement extraordinari contrasta amb la resta d’instal·lacions juvenils. En el cas de les aules natura i granges escola s’ha experimentat un lleuger creixement, concretament del 18,8%; mentre que les cases de colònies es redueixen en nombre (5,8%), tot i que augmenten un 3,6% en places (vegeu la Taula 56).
Malgrat el creixement considerable dels campaments juvenils, aquesta instal·lació continua sent minoritària en nombre de places respecte a la tipologia predominant: la casa de colònies. De fet, les cases de colònies representen tres quartes parts de les places totals d’instal·lacions juvenils (74,6%), mentre que els campaments només suposen un 10,3%. Les granges escola acumulen el 10,6% de les places i les aules de natura són les que tenen un menor pes, concretament un 4,4% (vegeu el Gràfic 57).
Les instal·lacions juvenils a Catalunya estan en mans de trenta-un organismes privats que s’encarreguen de la seva gestió o lloguer (vegeu l’Annex a la Taula 58). La majoria se situen a l’interior de Catalunya i en entorns eminentment naturals, a causa dels requeriments que suposa un ensenyament articulat al voltant de la coneixença de l’entorn natural i de les pràctiques tradicionals d’un àmbit.

2.1 Cases de colònies

Les cases de colònies són instal·lacions permanents o temporals que donen allotjament a grups d’infants o joves que participen en activitats educatives, culturals i de lleure, durant el temps lliure.
Aquest tipus d’allotjament és la instal·lació juvenil més estesa al territori català. Actualment hi ha 215 instal·lacions amb un total de 18.119 places, i la grandària de cada establiment oscil·la entre 10 i 200 places aproximadament.
Tot i que les cases de colònies estan àmpliament distribuïdes per tot el territori català (vegeu el Mapa 77), es detecta una major concentració a les demarcacions territorials de Barcelona i Girona, que acumulen conjuntament el 73,5% de les places. Concretament, les comarques d’Osona i el Baix Empordà són les que presenten una major capacitat amb 1.730 i 1.565 places respectivament (vegeu l’Annex a la Taula 59).
En els darrers anys s’ha observat una disminució en el nombre d’establiments, mentre que el nombre total de places ha augmentat lleugerament. Això pot indicar una tendència a cobrir la demanda mitjançant l’ampliació de les instal·lacions preexistents més que a crear-ne de noves.
Les múltiples possibilitats educatives que ofereixen les cases de colònies i el seu entorn ha determinat l’aparició de dues categories diferenciades segons els equipaments didàctics específics: les granges escola i les aules de natura.

2.2 Granges escola

Les granges escola són un tipus de casa de colònies que disposa d’equipaments específics per al treball didàctic amb infants i joves en tècniques agràries.
En el conjunt del país hi ha 23 granges escola amb un volum total de 2.580 places. La seva distribució espacial està relacionada amb l’objectiu de la seva pràctica educativa: la ramaderia i l’agricultura; per la qual cosa els municipis en què s’ubiquen són eminentment agrícoles i de l’interior de Catalunya (vegeu el Mapa 77).

2.3 Aules de natura

Les aules de natura són un tipus de casa de colònies que ofereix equipaments específics per al treball didàctic amb infants i joves en el coneixement de l’entorn natural i en l’educació ambiental.
A Catalunya hi ha 15 aules natura que representen un total de 1.079 places. Com en el cas de les granges escola, la localització d’aquest tipus d’instal·lació respon a objectius formatius relacionats amb la natura i la seva gestió, per aquest motiu la seva distribució es concentra a l’interior de Catalunya i en entorns naturals (vegeu el Mapa 77). Cal destacar que tan sols 5 municipis (Moià, Serinyà, Viladasens, Vilademuls i Vilobí d’Onyar) concentren el 56% de les places.

2.4 Campaments juvenils

Els campaments juvenils són instal·lacions permanents que estan dotades d’uns equipaments bàsics per a facilitar les activitats d’acampada de les entitats i dels grups infantils i juvenils. Se situen en terrenys convenientment delimitats i la pernoctació es realitza sota cobert en tendes d’acampada.
Al territori català hi ha 19 campaments juvenils amb un volum total de 2.498 places. Val a dir que un 58% d’aquestes places es concentren només en dos municipis: Àger i Sant Quirze de Besora (vegeu el Mapa 78). Mentre que Àger és l’únic municipi de Catalunya amb més d’un campament, concretament en té quatre, Sant Quirze de Besora destaca per tenir el campament de major capacitat (959 places).

3. Albergs

Els albergs són instal·lacions destinades de manera permanent o temporal a l’allotjament de grups, famílies o individus. Poden ser lloc de passada, d’estada o de realització d’activitats col·lectives o individuals. Tot i que no tenen un vessant tan formatiu com les instal·lacions juvenils, en determinades ocasions s’utilitzen en el mateix sentit.
Tradicionalment s’ha associat aquest tipus d’allotjament a una tipologia de turista de baix poder adquisitiu, ja que el caràcter col·lectiu de la instal·lació permet oferir un preu per pernoctació substancialment inferior respecte a altres allotjaments turístics. Tanmateix, el baix preu no significa necessàriament una pitjor qualitat de les instal·lacions i dels serveis de l’alberg. De fet, la progressiva generalització d’aquest tipus d’allotjament i la creació d’una xarxa d’albergs a nivell estatal i internacional ha propiciat l’homogeneïtzació d’uns estàndards de qualitat que moltes vegades superen alguns hotels. Això, juntament amb l’increment en la mobilitat del jovent i la tendència al low cost en la pràctica turística, ha fet que en els darrers anys el volum d’usuaris d’albergs hagi augmentat i que el perfil de turista s’hagi diversificat amb la inclusió de famílies, entitats i grups infantils i juvenils. L’any 2007 més de 190.000 persones es van allotjar en albergs, amb una mitjana d'estada de tres dies i dues nits, que va suposar unes 454.627 pernoctacions.
La tendència positiva d’aquest tipus d’allotjament també es detecta en l’evolució  d’establiments i places dels darrers anys. Els albergs de Catalunya s’han doblat en deu anys i el nombre de places ha augmentat en la mateixa proporció (vegeu el Gràfic 58). Actualment a Catalunya hi ha un total de 100 albergs amb 10.833 places.
La major part dels usuaris que reben els albergs són catalans (67,1% l’any 2007), mentre que els estrangers i espanyols representen una proporció bastant inferior (17,8% i 15%, respectivament). Això denota una clara associació entre aquest tipus d’allotjament i un turisme d’interior. La procedència dels catalans que s’hi allotgen és principalment de la ciutat de Barcelona i la destinació preferida és el Pirineu i Prepirineu. D’altra banda, la pràctica turística en els darrers anys indica una progressiva tendència a reduir el nombre de pernoctacions, tot i que s’incrementa el nombre d’usuaris. Aquest comportament coincideix amb el model que s’està estenent a Catalunya, segons el qual cada vegada es realitzen més viatges turístics però de menor durada. La majoria de les estades en albergs es concentren durant els mesos d’estiu, fet que determina així una forta estacionalitat en l’ocupació que té un pic màxim al juliol (vegeu el Gràfic 59).
La informació i la comercialització dels albergs de Catalunya es canalitzen principalment a través de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), la Red Española de Albergues Juveniles (REAJ) i la Federació Internacional d'Albergs Juvenils (IYHF). Aquestes entitats estan relacionades i ofereixen una elevada varietat d’instal·lacions repartides per tot el territori català. Cal destacar la importància de la xarxa internacional d’albergs, promoguda per IYHF, en el procés de generalització i promoció de la pràctica alberguista. Aquesta xarxa garanteix el compliment d’unes normes específiques en tots els establiments inclosos i, a través del carnet d’alberguista, dóna accés a més de 4.000 albergs repartits per tot el món. Alhora, el mateix carnet també serveix per a accedir als albergs de Catalunya i de l’Estat espanyol.
La distribució dels albergs en el territori català és força homogènia (vegeu el Mapa 78). Tanmateix, s’identifica una major concentració de places al Barcelonès, la Cerdanya, el Maresme i el Ripollès; tan sols aquestes quatre comarques agrupen el 42,5% del total. Els albergs d’aquestes comarques es reparteixen en més d’un municipi excepte en el cas del Barcelonès, que ubica els seus 18 establiments a la ciutat de Barcelona.
Barcelona constitueix un cas especial, ja que acumula un 18% del total de l’oferta, i suposa gairebé un 12% del total de pernoctacions realitzades en els albergs de Catalunya. La ciutat disposa de 18 albergs de joventut que representen 1.953 places, cosa que contrasta amb la resta de municipis amb albergs que com a màxim tenen dos establiments i el volum de places en cap cas supera les 600. Aquesta elevada concentració d’albergs a Barcelona es deriva de la intensitat del fenomen turístic a la ciutat. Aquest fet determina una certa especificitat del turista que s’allotja als albergs de Barcelona en comparació amb els que es troben a la resta d’aquestes instal·lacions arreu del país. L’usuari de Barcelona respon a un perfil de turista principalment jove que viatja sol o acompanyat per amics, mentre que a la resta del conjunt de Catalunya els albergs reben més aviat famílies. També la procedència del turista és un fet diferencial, ja que Barcelona presenta una proporció superior de turistes estrangers que la resta d’albergs.

4. Refugis

Parlar de refugis de muntanya és parlar del moviment excursionista a Catalunya, fenòmens estretament lligats. L’excursionisme català neix l’any 1876 amb la fundació de l’ACEC (Associació Catalana d’Excursions Científiques) i amb uns objectius clars: recórrer el territori català a fi de conèixer, estudiar i conservar tot el que ofereixen de notable la naturalesa, la història, l’art i la literatura en totes les seves manifestacions i els costums característics i les tradicions populars del país; propagar aquests coneixements i fomentar les excursions per aquesta terra per tal d’aconseguir que sigui degudament coneguda i estimada (Roma 1996). Així doncs, es tractava d’un moviment amb un claríssim component cultural i científic, deslligat de qualsevol pràctica de caire esportiu, tret característic d’aquesta activitat en l’actualitat.
No serà fins a començament del segle XX, amb la creació de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (entitat que abraçava les antigues associacions de l’ACEC i l’AEC), que començaran a aparèixer els primers refugis de muntanya. En aquest sentit, cal destacar la construcció l’any 1909 del primer refugi de muntanya a Catalunya: el d’Ulldeter, situat a la capçalera del riu Ter a la comarca del Ripollès; i l’any 1925 la construcció del xalet de la Molina, situat a l’estació d’esquí que porta el mateix nom a la comarca de la Cerdanya.
El creixement de l’activitat muntanyenca a partir de la segona meitat del segle XX, amb la progressiva afluència de visitants cap a aquestes zones, comportà l’ampliació de la xarxa de refugis pròpia de les contrades pirinenques, i des de llavors s’ha estès cap a altres punts de Catalunya. Aquesta expansió fou possible gràcies al paper que van tenir les entitats i associacions excursionistes; en un primer moment el CEC, i més tard s’hi afegiren la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) i altres entitats com la UEC (Unió Excursionista de Catalunya), la Unió Excursionista de Gràcia, el Club Muntanyenc Barcelonès, entre d’altres.
Els refugis són edificacions construïdes a la muntanya per tal de donar allotjament als excursionistes o a altres persones que hi passin, perquè puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc. Aquestes instal·lacions no presenten en tots els casos les mateixes característiques, sinó que es poden diferenciar tres tipologies de refugis de muntanya: bivac, guardats i albergs. La principal diferència rau en el fet que el primer no està guardat, mentre que en els restants hi ha la figura del guarda durant uns determinats mesos de l’any i, en alguns casos, resta obert tot l’any. En aquest apartat solament s’han tingut en consideració els refugis guardats i els albergs, i s’han aglutinat en una única categoria: la de refugis amb guarda o vigilància. S’han discriminat els refugis bivac perquè la seva funció no és fer-hi estada, sinó evitar dormir a l’aire lliure.
Els refugis de guarda a Catalunya es troben en mans de diversos organismes privats i, en menor mesura, d’ens públics. Es tracta bàsicament d’entitats i associacions excursionistes i algun ajuntament, entre els quals cal destacar el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Unió Excursionista de Catalunya.
L’oferta de refugis de muntanya a Catalunya presenta una contínua evolució ascendent durant el període 1993-2008, tant pel que fa al nombre d’establiments com de places, tal com s’observa a la Taula 59. El nombre d’establiments s’ha triplicat entre l’any 1993 i l’any 2008, i el nombre de places segueix una tendència similar. L’augment de l’oferta de refugis de muntanya està associada en els darrers anys al desenvolupament dels anomenats esports d’aventura (senderisme, escalada, barranquisme, etc.) que a poc a poc han anat guanyant adeptes, ja que posen a l’abast d’un públic molt ampli i divers activitats que anteriorment eren pròpies d’una minoria. Un altre factor explicatiu d’aquesta puixança és la competició, tal com s’entén normalment en altres esports convencionals. Cada cop són més nombroses les entitats que organitzen travessies entre refugis, curses de muntanya o marxes tècniques, i que ajuden a conèixer amb més profunditat la muntanya catalana (Carros de Foc, Cavalls del Vent, Camí dels Bons Homes, Cuita el Sol, Travessia del Montseny, Matagalls-Montserrat, etc.).
Els refugis de muntanya fan referència a una tipologia d’allotjament molt específica d’un territori determinat o d’una part d’un territori. En aquest sentit, cal assenyalar que la distribució geogràfica de les places és pròpia de les zones de muntanya (vegeu el Mapa 78). La seva localització presenta un clar desequilibri en favor del Pirineu i el Prepirineu, ja que constitueixen la muntanya per excel·lència a Catalunya, on es localitzen els cims més alts i els paisatges més típicament alpins, amb les valls profundes llaurades per les glaceres i els rius i les estacions d’esquí. A més, convé recordar que alguns refugis foren construïts per tal d’apropar els esquiadors a les pistes (la Molina, Sant Joan de l’Erm, etc.). La segona àrea que destaca per la concentració de places en refugis està situada a la Serralada Prelitoral, principalment a la zona de les muntanyes de Prades i del Montsant. Tot i no presentar les mateixes característiques geomorfològiques ni paisatgístiques que hom pot trobar al Pirineu, constitueix un conjunt muntanyós amb alçades que voregen els 1.200 metres d’altitud i de fàcil accés.
Pel que fa a la distribució per comarques, cal destacar el pes de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, el Berguedà i la Cerdanya; tan sols aquestes quatre comarques concentren el 63% de l’oferta de places existent a Catalunya (vegeu l’Annex a la Taula 59). A nivell municipal, destaca Naut Aran (348 places), Saldes (231 places), Vielha e Mijaran (206 places) i Alp (190 places); la possibilitat de pernoctar a prop dels cims més importants i emblemàtics de Catalunya, tant pel que fa a les seves altituds (Pica d’Estats, 3143 m; Comaloformo, 3030 m; Punta Alta, 3014 m, etc.) com per la seva fisonomia característica (Pedraforca, Encantats, Cadí, etc.) i d’algunes estacions d’esquí, explica la concentració de places en els municipis esmentats.

5. Diagnosi i prognosi

Les instal·lacions juvenils, els albergs i els refugis, com a equipaments per a segments específics, estan associats a pràctiques formatives o d’oci concretes. Aquest fet determina que els turistes que s’hi allotgen presentin motivacions comunes i principalment relacionades amb la cultura i el medi natural. La majoria d’aquestes instal·lacions se situen en entorns eminentment naturals i de l’interior de Catalunya, àmbits tradicionalment menys desenvolupats turísticament, tot i algunes excepcions com la Cerdanya o la Vall d’Aran. Aquest fet afavoreix l’oferta d’activitats turístiques no convencionals i l’aprofitament de recursos encara relativament poc explotats. Així, el potencial turístic d’aquest tipus d’allotjaments és considerable, sobretot quant a desenvolupar turísticament nous àmbits. A més, el caràcter puntual de les activitats promogudes i la dimensió dels equipaments indueixen a una pràctica turística ben articulada en el territori i respectuosa amb l’entorn i la població local.
Tradicionalment, els turistes que s’allotgen en aquest tipus d’establiments són del país, tot i que en els darrers anys s’identifica un increment en el nombre d’estrangers, sobretot en aquelles instal·lacions situades o pròximes a nuclis turístics consolidats. També s’observa una progressiva diversificació del perfil del turista, motivat en bona part per una àmplia i variada oferta d’activitats turístiques promocionades des dels mateixos allotjaments.
Les tendències positives observades en els darrers anys fan preveure una progressiva consolidació de la pràctica turística en aquests establiments. La turistificació del territori català, o generalització espacial del turisme, facilitarà aquest desenvolupament i, alhora, la creixent mobilitat transfronterera i el viatge low cost n’augmentarà la demanda estrangera. Es tracta, doncs, d’uns equipaments turístics emergents que previsiblement adquiriran pes en el conjunt dels allotjaments turístics de Catalunya en els anys següents.