Una operació financera és un instrument que permet fer intercanvis de capitals financers disponibles en diferents moments del temps. Mitjançant aquesta operació es fa un intercanvi de disponibilitat dinerària entre els subjectes que hi participen.

Un exemple d’operació financera podria ser la realització d’un dipòsit de 5.000 € en un compte bancari durant 6 mesos, amb el dret de rebre el saldo acumulat al final de l’operació. En aquesta operació, es pot apreciar l’intercanvi de capitals, un de disponible en l’origen de l’operació i l’altre, al cap de sis mesos, realitzat entre el client que efectua el dipòsit i l’entitat financera.

En qualsevol operació financera hi ha tres elements que la caracteritzen:

  • Element personal: qui fa l’operació financera?
  • Element material o real: què s’intercanvia en l’operació financera?
  • Element convencional o formal: en quin context es fa l’operació financera?

Element personal

En qualsevol operació financera intervenen dos subjectes: l’actiu i el passiu. El subjecte actiu és el que disposa de liquiditat i la cedeix perquè un altre la utilitzi durant un determinat termini de temps. En canvi, el subjecte que rep i utilitza la liquiditat del subjecte actiu s’anomena subjecte passiu.

En l’operació de dipòsit descrita anteriorment, el subjecte actiu és el client que efectua el dipòsit de 5.000 € i el subjecte passiu és l’entitat financera.

Element material o real

En qualsevol operació financera s’intercanvien capitals financers1. Un capital financer es defineix mitjançant dos components:

  • Quantia (C): import del capital financer expressat en unitats monetàries   (u. m.).
  • Diferiment (T): temps que ha de transcórrer, des de l’origen, perquè la quantia estigui disponible. S’expressa en anys.

 

El capital financer es simbolitza mitjançant el parell ordenat

amb .

 

Element convencional o formal

Les operacions financeres tenen com a marc d’actuació el mercat financer, ja sigui perquè estan regides per les lleis d’equilibri d’aquest mercat, o bé perquè són un punt de referència per analitzar-lo.

 

1 Rodríguez, A. 1994. Matemática de la financiación, p.16.