Com ja s’ha exposat a l’apartat de les Operacions financeres de finançament d'inversió, les operacions financeres de finançament es realitzen en el mercat financer i estan sotmeses a les lleis d’equilibri d’aquest mercat. Es diu que les prestacions i les contraprestacions d’una operació de finançament han de ser equivalents des d’un punt de vista financer.
Simbòlicament, l’equivalència financera entre dos capitals financers s’expressa de la manera següent:
~
.
Aquesta expressió indica que és possible fer una operació financera en la qual el subjecte actiu cedeixi una quantia 
en el diferiment 
i que el subjecte passiu, com a contraprestació, lliuri la quantia 
en el diferiment 
.
Formalment, l’equivalència financera2 és una relació entre capitals financers definida mitjançant una equació entre els seus components:
~
.
Aquesta equació ha de complir tres propietats lògiques, la reflexiva, simètrica i transitiva, i dos principis de naturalesa financera, homogeneïtat respecte a quanties i preferència per la liquiditat (positividad de l’interès).
- Reflexiva:
~
. Per tant, 
.
- Simètrica:
Si
~
~
. Per tant,
. - Transitiva:
. Per tant,
- Homogeneïtat respecte a quanties:
Si 
~
~
.
Per tant, Si 
.. 
.
En el mercat, aquest principi es verifica per diferents trams de quanties.
- Preferència per la liquiditat:
Si 
~
ó
sent 
.
Segons aquest principi, correspon una quantia major (menor) al capital financer de diferiment major (menor). És el principi fonamental que defineix la positivitat del preu del diner (de l’interès).
Donada una relació d’equivalència financera, qualsevol capital financer
té un capital únic equivalent a un altre diferiment3
.
Formalment,
.
2 Rodríguez, A. 1994. Matemática de la financiación, pàg.16-17.
3 Rodríguez, A. 1994. Matemática de la financiación, pàg. 17-18.