Segons el principi d’homogeneïtat respecte a quanties, es compleix que:
Si 
...
Si la relació anterior es compleix per a 
, també es complirà per a 
:
Si 
L’última equació defineix implícitament el quocient de quanties 
com a funció dels diferiments 
i 
:
.
La funció 
rep el nom de factor financer4 i és l’equivalent a una unitat monetària de 
en 
.
El factor financer permet calcular la quantia del capital financer equivalent al capital 
en 
:
.
El factor financer 
compleix les propietats següents, que es dedueixen de la definició de capital financer i de les propietats de l’equivalència financera:
• El factor financer és sempre estrictament positiu: 
.
El factor financer és, com s’ha deduït anteriorment, el quocient entre les quanties de dos capitals equivalents. Per tant, aquest quocient serà sempre positiu, ja que, per la mateixa definició de capital financer, les quanties sempre són positives.
Aquesta propietat es basa en el principi de preferència per la liquiditat de l’equivalència financera.
.
- Si
Per a
(operació de capitalització), l’ equivalent d’una u. m. de
en
ha de ser més gran que 1.
- Si
Per a
(operació de descompte), l’equivalent d’una u. m. de
en
ha de ser menor que 1, perquè es retrocedeix en el temps.
- Si
.
Per a
, l’equivalent d’una u. m. de T en
ha de ser igual a la unitat, perquè el temps no ha transcorregut.
• El factor financer 
i el factor financer 
prenen valors recíprocs:
.
Aquesta propietat es basa en la simetria de l’equivalència financera.
Donats dos capitals equivalents
~
, es compleix que
. Per la propietat simètrica, també és certa l’equivalència
~
, de la qual es dedueix que
.
Per tant, es compleix que
.
• El factor financer és escindible: 
.
Aquesta propietat es basa en la propietat transitiva de l’equivalència financera i implica que, des d’un punt de vista teòric, per trobar la quantia equivalent d’una u. m. de
en
, és el mateix fer-ho mitjançant un únic pas que dividint el termini en dos.
De l’equivalència
~
es dedueix que
. Igualment, de l’equivalència
~
es dedueix que
. Per la propietat transitiva, també es compleix que
~
, d’on s’obté que
. Aquest últim factor financer pot expressar-se de la manera següent:
.
Aquesta propietat també rep el nom de propietat circular del factor financer i s’expressa de la manera següent:
• El factor financer 
és una funció creixent respecte a la segona variable 
i decreixent respecte a la primera variable T.
Si es fixa el diferiment inicial T, la quantia equivalent d’una u. m. de T en
serà més gran com major sigui
, com a conseqüència del principi de preferència per la liquiditat i, per tant, el factor financer serà més gran. Per contra, si es fixa el diferiment final
, com més a prop d’aquest diferiment estigui l’inicial T (com més gran sigui T) menor serà el factor financer implicat.
La propietat transitiva de l’equivalència financera permet afirmar que:
.
Si a més se suposa que
, pel principi de preferència per la liquiditat es compleix que
. Per tant,
. Es dedueix, per tant, que com més gran és la segona variable
major és el factor financer.
Igualment, per la propietat transitiva de l’equivalència financera es pot afirmar que:
.
Si a més se suposa que
, pel principi de preferència per la liquiditat es compleix que
. Per tant,
. Es dedueix, per tant, que com més gran és la primera variable
menor és el factor financer.
A la pràctica s’utilitzen factors financers que són funcions contínues i amb derivades parcials.
En aquest cas, es compleix que:
.
El factor financer que compleix totes aquestes propietats dóna lloc a una funció exponencial de la forma:
on 
és la funció preu de l’operació de finançament en cadascun dels instants 
i rep el nom de llei financera.
Si se suposa que 
(llei financera estacionària), aleshores l’expressió del factor financer és:
.
Fent 
, s’obté que:
on A és un paràmetre el valor del qual és superior a la unitat.
Si en algun cas s’utilitza un factor financer no exponencial alguna de les propietats estudiades no es compleix.
4 Rodríguez, A. 1994. Matemática de la financiación, pp. 28-38.