{"id":3023,"date":"2026-02-19T10:17:44","date_gmt":"2026-02-19T08:17:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/multicercadors\/?p=3023"},"modified":"2026-02-19T10:17:50","modified_gmt":"2026-02-19T08:17:50","slug":"viquipedia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/multicercadors\/viquipedia\/","title":{"rendered":"25 anys de Viquip\u00e8dia"},"content":{"rendered":"\n

La Viquip\u00e8dia<\/em><\/a> (Wikipedia<\/em>, en angl\u00e8s) \u00e9s l’enciclop\u00e8dia digital oberta i col\u00b7laborativa de la Fundaci\u00f3 Wikimedia<\/a>. Va ser creada el 15 de gener de 2001; dos mesos despr\u00e9s es va crear la Viquip\u00e8dia<\/em> en catal\u00e0, que va ser la primera a publicar articles en llengua no anglesa.<\/p>\n\n\n\n

La Viquip\u00e8dia <\/em>\u00e9s una de les principals fonts de consulta del m\u00f3n, amb m\u00e9s de seixanta-sis milions d’articles en l\u00ednia comptant les entrades en totes les lleng\u00fces en qu\u00e8 s’edita. El seu objectiu \u00e9s oferir coneixement enciclop\u00e8dic general: no substitueix els manuals especialitzats ni els diccionaris normatius i tampoc no garanteix una exhaustivitat absoluta en tots els \u00e0mbits. Els continguts s’hi presenten amb voluntat divulgativa i amb un to neutral, pensats per a un p\u00fablic ampli.<\/p>\n\n\n\n

Qualsevol persona hi pot col\u00b7laborar de manera volunt\u00e0ria, i redactar articles, ampliar-los o actualitzar-los. Pel que fa a la fiabilitat, s’aplica un sistema de validaci\u00f3 basat en unes normes, l’\u00fas de fonts fiables i la revisi\u00f3 constant per part de la comunitat. Les accions avan\u00e7ades, com ara protegir certes p\u00e0gines o intervenir en conflictes d’edici\u00f3, estan restringides a usuaris amb m\u00e9s experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, la Viquip\u00e8dia <\/em>s’edita en 342 lleng\u00fces, fet que reflecteix la voluntat de difondre el coneixement m\u00e9s enll\u00e0 de les lleng\u00fces majorit\u00e0ries. La Viquip\u00e8dia <\/em>en catal\u00e0 ocupa la vintena posici\u00f3 en volum d’articles, i la cinquena posici\u00f3 entre les lleng\u00fces rom\u00e0niques. A m\u00e9s, pel que fa a la qualitat del contingut, ara mateix \u00e9s l’\u00fanica que t\u00e9 els deu mil articles que la mateixa enciclop\u00e8dia considera imprescindibles.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista dels usos ling\u00fc\u00edstics i terminol\u00f2gics, la Viquip\u00e8dia <\/em>pot ser una eina complement\u00e0ria d’inter\u00e8s. Tot i que no t\u00e9 valor normatiu, permet detectar usos, tend\u00e8ncies i terminologia emergent en context. En molts articles tamb\u00e9 s’hi recull informaci\u00f3 etimol\u00f2gica, \u00fatil per con\u00e8ixer l’origen i l’evoluci\u00f3 dels mots. A m\u00e9s, pot servir per identificar variants i sin\u00f2nims, especialment en camps cient\u00edfics o t\u00e8cnics en evoluci\u00f3, i per trobar termes equivalents entre lleng\u00fces, ja que els articles sobre un mateix tema en diferents idiomes solen estar associats. Per aix\u00f2, utilitzada amb criteri i contrastada amb diccionaris i fonts especialitzades, esdev\u00e9 un recurs interessant per a les consultes ling\u00fc\u00edstiques i documentals.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la Viquip\u00e8dia<\/em>, la Fundaci\u00f3 Wikimedia impulsa altres projectes que amplien la seva missi\u00f3. Entre ells destaca el Viccionari<\/a><\/em>, un diccionari multiling\u00fce i col\u00b7laboratiu que recull no nom\u00e9s definicions, sin\u00f3 tamb\u00e9 traduccions, etimologies, pronunciacions, exemples, sin\u00f2nims, formes gramaticals, expressions i locucions, entre d’altres. A difer\u00e8ncia de la Viquip\u00e8dia<\/em>, el Viccionari <\/em>se centra en la descripci\u00f3 l\u00e8xica i terminol\u00f2gica, fet que el converteix en un recurs especialment \u00fatil per a la consulta ling\u00fc\u00edstica, malgrat no tenir un car\u00e0cter normatiu.<\/p>\n\n\n\n