La forma gerenta ja és normativa

En un primer moment, la forma gerent es va tractar com a invariable perquè en femení no tenia tradició, però s’ha normalitzat per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec.

Els noms de càrrecs i oficis acabats en –ant i –ent poden ser de gènere gramatical variable o invariable, segons el cas. En el mateix DIEC2 trobem noms invariables —com ara anunciant, agent, cantant, combatent, litigant, delineant, docent, concursant regent— i noms variables —com ara ajudant i ajudanta, comandant i comandanta, comediant i comedianta, aprenent i aprenenta, dependent i dependenta, escrivent i escriventa, intendent i intendenta, lloctinent i lloctinenta president i presidenta.

D’acord amb el criteri general del diccionari normatiu, són variables els noms que presenten tradicionalment forma femenina, com ajudanta o tinenta (si bé en el segon cas, antigament, s’usava per designar la muller del tinent). En altres casos la forma femenina s’ha creat per analogia, com és el cas de lloctinenta. La resta de noms s’han mantingut amb gènere invariable (com en combatent o agent).

En un primer moment, el diccionari normatiu va tractar el cas de gerent com a invariable, perquè la forma femenina no tenia tradició. No obstant això, precisament per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec, hi ha una certa tendència a fer-lo variable per analogia amb noms com ara presidenta. Així, des de fa anys es troben centenars d’ocurrències de la forma femenina gerenta en textos del DOGC, de la Generalitat de Catalunya, en textos institucionals d’universitats catalanes i, fins i tot, en el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, per posar alguns exemples.

Davant d’aquesta situació, l’any 2014 el Grup de Treball de Qualitat Lingüística, que depèn de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats, va establir una sèrie de criteris generals per al tractament del gènere en la documentació institucional i va acordar l’ús de la forma femenina gerenta (i els seus derivats, com ara vicegerenta) en els textos de totes les universitats catalanes.

Aquesta decisió es va prendre després d’haver fet un estudi aprofundit de la situació i la consulta corresponent a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, per assegurar que la decisió no era contrària a la normativa, sinó que es feia sobre la base de l’ús present i que, passat un temps, si l’ús es consolidava, la forma femenina seria inclosa al diccionari normatiu.

Un relleu al capdavant de la Gerència de l’Institut d’Estudis Catalans ha precipitat l’aprovació de la forma femenina gerenta. L’escriptor i membre de la Secció Filològica Màrius Serra ho explica en l’article «De la ‘fabricanta’ a la ‘gerenta’», publicat a La Vanguardia el 23 de febrer.

Finalment, amb data 29 de març de 2021, l’IEC anuncia que la nova actualització del DIEC2 ja incorpora, entre altres coses, la forma femenina gerenta.