Expedicions lingüístiques a Groenlàndia

Groenlàndia és en el punt de mira. En clau internacional, per l’ambició imperialista d’alguns personatges, que el consideren un objectiu geopolític estratègic; en clau UB i en termes de recerca, per l’expedició d’investigadors de la Facultat de Geografia i Història, que s’hi ha desplaçat per estudiar l’impacte climàtic en el desgel d’aquesta zona nord del planeta. Però, des del punt de vista lingüístic, com n’hem de dir d’aquest topònim que, últimament, és en boca de tothom?

L’Oxford English dictionary (de consulta restringida en línia per a la comunitat UB) ens dona totes les pistes per resoldre el trencaclosques: el seu descobridor, Eric el Roig (892), la va batejar Groenland, en islandès antic, que significa ‘terra verda’ (un nom que havia de servir de reclam per als conquistadors islandesos). En danès es va adaptar gràficament com a Grønland i en anglès, Greenland.

D’acord amb el Nomenclàtor mundial, el català opta preferentment per la forma originària adaptada de l’islandès Groenlàndia, per davant de la forma Grenlàndia, d’ús habitual. Es desestimen, per tant, les formes no adaptades Grønland (en danès i noruec), Grönland (en suec) i Greenland (en anglès).

Del topònim en deriven la resta de noms. Si consultem el DIEC, veurem que el gentilici amb què ens referim als habitants de l’illa és groenlandès, groenlandesa, groenlandesos, groenlandeses i que s’hi parla groenlandès, també anomenat kalaallisut, un dels tres grans dialectes de la llengua inuit, documentat en la nomenclatura de llengües de la recerca de l’Omnia nomina i recollit al SIRA.

Ja veieu que també tenim interès en Groenlàndia, però el nostre és marcadament lingüístic!