Navegant pel cabal lèxic de la UB
A la UB, el Dia Mundial de l’Aigua ens porta —inevitablement— a parlar de nomenclatura. Alguns noms propis de la casa desemboquen directament cap al terreny hídric i conviden a fer un petit relat lingüístic. En l’àmbit de la docència, hi ha el màster en Ciència i Gestió Integral de l’Aigua i, en l’àmbit de la recerca, l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA).
Fixeu-vos en l’estructura dels noms dels estudis: des del 2022 hem passat de la preposició de (màster de Ciència) a la preposició en (màster en Ciència), amb vista a unificar les denominacions del sistema universitari català. La preposició en, més marcada des del punt de vista lingüístic, té un avantatge pràctic clar: no s’apostrofa davant de vocal, cosa que permet un tractament fàcil i automatitzable de la part descriptiva (Ciència i Gestió Integral de l’Aigua) al marge del genèric (màster).
Val la pena aturar-se també en la formació de la sigla IdRA, de l’Institut de Recerca de l’Aigua. Observeu que casos puntuals com aquest escapen de la pràctica habitual de construir les sigles únicament a partir de les inicials dels mots significatius. En aquest cas, s’hi inclouen les inicials d’elements gramaticals (articles, preposicions i conjuncions) per afavorir la llegibilitat o evitar la confusió. Encara que la forma ortodoxa seria IRA, aquesta opció podria confondre’s amb la sigla de l’Exèrcit Republicà Irlandès (encunyada a partir de la forma original anglesa Irish Republican Army) o evocar el sentit violent i agressiu del substantiu ira, cosa gens desitjable. També podria ser una picada d’ullet a la sigla ICRA, de quatre lletres, que fa servir la institució homòloga de la UB a la Generalitat, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua.
Finalment, podem posar el focus en l’alternança de majúscules i minúscules en les sigles, que en general no és recomanable per la impossibilitat de sistematització. En el cas de l’IdRA, però, funciona com una llicència conscient que s’adopta per destacar els elements semànticament rellevants.
Així, descobrim que la llengua també té els seus cabals, desviaments i canalitzacions… i que tot té un perquè.