{"id":125644,"date":"2025-05-06T13:00:55","date_gmt":"2025-05-06T11:00:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/omnia-nomina\/?p=125644"},"modified":"2025-05-06T13:22:26","modified_gmt":"2025-05-06T11:22:26","slug":"nomenclator-toponimic-catalunya-nord","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/omnia-nomina\/nomenclator-toponimic-catalunya-nord\/","title":{"rendered":"Nomencl\u00e0tor topon\u00edmic de la Catalunya del Nord<\/i>: normativitzaci\u00f3, normalitzaci\u00f3 i identitat ling\u00fc\u00edstica"},"content":{"rendered":"

La Catalunya del Nord desperta pol\u00e8mica. No nom\u00e9s per la necessitat de finan\u00e7ament urgent de La Bressola, que t\u00e9 una funci\u00f3 clau en la preservaci\u00f3 i normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana en aquest territori, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la controv\u00e8rsia que s’ha generat al voltant del top\u00f2nim mateix, que \u00e9s un s\u00edmbol d’identitat i mem\u00f2ria hist\u00f2rica d’una terra. Batalles ideol\u00f2giques a banda, qu\u00e8 en diu l’Institut d’Estudis Catalans d’aquesta denominaci\u00f3?<\/p>\n

D’acord amb l’IEC, en catal\u00e0, el terme m\u00e9s correcte des d’un punt de vista filol\u00f2gic \u00e9s Catalunya del Nord<\/em>\u00a0(o\u00a0la Catalunya del Nord<\/em>, amb article), similar a l’Am\u00e8rica del Nord<\/em> o Corea del Nord<\/em>, i no la Catalunya Nord o el Pa\u00eds Catal\u00e0<\/em>, que encara s’empren en algun mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3. La denominaci\u00f3 Catalunya del Nord<\/em> ja constava el 1995 al Diccionari de la llengua catalana<\/a><\/em> i \u00e9s la que ja apareix en les principals obres de refer\u00e8ncia en catal\u00e0.\u00a0De fet, \u00e9s la forma utilitzada oficialment per l’Institut en el Nomencl\u00e0tor topon\u00edmic de la Catalunya del Nord<\/a><\/em>, resultat de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de Perpiny\u00e0 Via Domitia.<\/p>\n

La topon\u00edmia forma part del patrimoni cultural de la societat a qu\u00e8 est\u00e0 lligada, i mereix ser reconeguda i preservada. El Nomencl\u00e0tor topon\u00edmic de la Catalunya del Nord<\/em> (2007), que s’ha elaborat seguint els criteris i recomanacions del Grup d\u2019Experts de les Nacions Unides per als Noms Geogr\u00e0fics, recull 2.400 top\u00f2nims majors (noms propis dels nuclis de poblaci\u00f3, municipis i agregats) i alguns noms de lloc menors (masos, edificis, indrets, hidr\u00f2nims, or\u00f2nims, etc.). S’han seleccionat els noms de lloc m\u00e9s significatius situats entre les serres de l’Albera i de les Corberes. Aix\u00ed doncs, compr\u00e8n les comarques nord-catalanes dels Aspres, l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rossell\u00f3 i el Vallespir, que han tingut diverses denominacions (fins i tot les que pretenen ignorar-ne la catalanitat).<\/span><\/p>\n

Ateses les relacions hist\u00f2riques i administratives de les comarques nord-catalanes amb el Fenollet, tamb\u00e9 inclou, com a ap\u00e8ndix, els top\u00f2nims d’aquesta comarca de llengua, i per tant topon\u00edmia, origin\u00e0riament occitana. En aquest cas, inclou la forma occitana i catalana dels top\u00f2nims, poc nombrosos, que tenen una forma hist\u00f2rica en llengua catalana.<\/p>\n

Per a cada top\u00f2nim de la Catalunya del Nord, se’n consigna la grafia correcta en catal\u00e0 d’acord amb la normativa ling\u00fc\u00edstica vigent, acompanyada de la forma oficial \u2014o d’\u00fas administratiu, quan no hi ha una forma oficial estricta\u2014 en la grafia francesa. S’inclou, a m\u00e9s, la pronunciaci\u00f3 genu\u00efna de cada top\u00f2nim, d’acord amb la notaci\u00f3 de l’alfabet fon\u00e8tic internacional, per\u00f2 no la transcripci\u00f3 fon\u00e8tica de les formes occitanes, que correspon a l’Institut d’Estudis Occitans.<\/p>\n