El grup format per l’Ariadna, l’Ignasi, el Miquel i l’Andrea, va analitzar quins eren els materials d’oficina que més s’havien comprat als departaments i unitats administratives de la Facultat de Biologia durant els anys 2019 i 2020, a partir dels llistats de compres que va facilitar la Unitat de Compres UB.
Considerant com a criteris de selecció que fossin articles que es compressin de manera habitual i generalitzada per part dels departaments i unitats de la facultat, es van triar 4 articles: un bolígraf, un subratllador, un paquet de paper autoadhesiu i una ampolla d’aigua.
Es va decidir no considerar en aquest estudi el paper d’oficina, perquè ja es disposaven de dades de l’impacte ambiental facilitades pel proveïdor oficial, i també es van descartar les piles, per la complexitat i la manca de temps per poder-ho abordar en aquest projecte.
A partir del catàleg del proveïdor oficial de material d’oficina de la UB, es van buscar alternatives als articles triats que podrien ser més sostenibles: un subratllador recarregable, un bolígraf recarregable, i un altre tipus de bolígraf.
Per al paquet autoadhesiu es va considerar que l’alternativa més sostenible era no utilitzar-ne, i utilitzar papers d’esborrany per a les notes. Per a l’ampolla d’aigua de plàstic d’un sol ús, també es va considerar que l’alternativa més sostenible era beure aigua de la font directament o reomplir la cantimplora reutilitzable per evitar generar residus.
Gràcies a la col·laboració de la Dra. Mònica Martínez del Departament de Ciències de Materials i Química Física de la Facultat de Química, es va realitzar una ecoautoria de cada un dels articles triats i de les possibles alternatives, que va permetre obtenir informació de l’energia utilitzada i les emissions de CO₂ generades durant totes les etapes del cicle vida: producció, ús i fi de vida. Per a l’anàlisi es va considerar quina era la composició de cada producte i si era reciclat o no, la procedència, el mitjà de transport emprat per al seu desplaçament, l’ús i el seu fi de vida, és a dir, si es podia reutilitzar o reciclar, o si anava a abocador o incineració.
El projecte va concloure que l’etapa que té més impacte ambiental és l’extracció de la matèria primera. Per tant, aquells productes compostos per materials reciclats i/o que siguin reutilitzables o recarregables, tenen un impacte ambiental significativament menor.
