Residus municipals
Descripció
Quantitat de residus municipals, totals i per fraccions, generats en els diferents centres de la UB. S’inclouen en aquesta estadística tant els quilograms diaris que es generen de cada fracció, com el percentatge conjunt de les fraccions de recollida selectiva (matèria orgànica, paper/cartró, envasos lleugers i vidre).
| Indicador | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | Evolució |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Resta | 2.791 | 2.436 | 1.043 | 2.004 | 2.877 |  |
| Matèria orgànica | 766 | 973 | 328 | 471 | 769 |  |
| Paper/cartró | 1.722 | 1.476 | 641 | 1.367 | 1.494 | |
| Envasos lleugers | 200 | 257 | 109 | 197 | 219 | |
| Vidre | 504 | 692 | 317 | 576 | 619 | |
| TOTAL | 5.983 | 5.834 | 2.438 | 4.615 | 5.978 | |
| Recollida selectiva (%) | 53,3 | 58,2 | 57,2 | 56,6 | 51,9 | |
Resultats
Entre els anys 1998 i 2009 la UB va experimentar una millora molt destacada en la recuperació de matèries primeres i l’estalvi de recursos naturals que comporta el reciclatge de residus. Així, si l’any 1998 només es recollia separadament el paper, i fins al 86% dels residus s’abocaven barrejats en la fracció rebuig, l’any 2010 ja es reciclava més del 60% dels residus municipals generats a la UB. Entre 2010 i 2014 es va produir una reducció dels residus generats, fins a arribar a 5,5 tones diàries. Una part d’aquesta reducció s’explica per una disminució d’activitat, i una altra per un canvi en la metodologia de càlcul dels residus generats.
A partir de 2015 la quantitat total va anar baixant de 6,1 a 5,8 tones diàries. Per fraccions:
- el paper-cartró es troba al voltant d’1,5 tones diàries, amb alguns repunts fins a 1,7 tones,
- la matèria orgànica es trobava en 0,75 tones diàries quan la recollida es limitava als bars, però la posada en marca de la selecció als espais on es menja en carmanyola ha permès incrementar uns 250 kg diaris aquesta fracció;
- els envasos lleugers es troben al voltant de 200 kg diaris, arribant alguns anys fins a 250 kg;
- el vidre es trobava entre 400 i 500 kg diaris, però els anys 2019 i 2021 s’observa un augment fins a 700 kg.
La recollida selectiva va millorar significativament a partir de 2016, quedant prop del 60%. La major part de la selecció correspon al paper-cartró (25% en pes del total de residus municipals), que és el residu predominant a la Universitat, però també és molt significativa la fracció de matèria orgànica (17%). Les fraccions envasos lleugers (4%) i vidre (12%) són més minoritàries.
Les dades de l’any 2020 van ser estimades a partir dels valors de 2019, tenint en compte el període de tancament d’activitat, que els serveis de restauració han estat tancats més de nou mesos, i la presencialitat variable durant les diferents fases de desescalada per la pandèmia de COVID-19. En conjunt, s’estima una reducció del 58,2% de la quantitat total de residus municipals generats. L’any 2021 també es troba afectat per la pandèmia, amb els serveis de restauració i reprografia tancats fins al mes de setembre.
L’any 2022 s’han incorporat per primer cop residus de les fraccions resta i paper-cartró que es gestionen per vies diferents de la recollida municipal. Això afecta negativament al total de residus generats, que augmenten un 29,5 % respecte a l’any anterior, i redueix la proporció de residus recollits selectivament, donat que l’increment es concentra en la fracció resta.
Gràfiques
Residus especials
Descripció
Quantitat de residus especials produïts pels laboratoris dels diferents centres de la UB, expressats en quilograms, i que han estat gestionats per empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.
S’inclouen en aquesta estadística els residus químics (líquids i sòlids), els residus sanitaris (bioperillosos i citotòxics), els residus fotogràfics (reveladors i fixadors) i els residus d’animals d’experimentació generats a les Unitats d’Experimentació Animal (Estabularis).
| Indicador | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | Evolució |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Quantitat total | 86.921 | 88.262 | 54.930 | 81.608 | 73.725 | |
| Residus químics | 46.317 | 52.287 | 32.954 | 53.287 | 51.969 |  |
| Residus sanitaris | 27.914 | 28.461 | 14.989 | 18.610 | 15.374 | |
| Residus animals | 12.690 | 7.514 | 6.987 | 9.711 | 6.382 | |
Resultats
L’indicador va mostrar entre 2010 i 2013 un descens proper al 7%, degut, per una banda, a la finalització de projectes de recerca i a la manca de nou finançament per a activitat d’R+D+I, però també al fet que es van implantar accions per evitar que es generin residus especials.
Entre 2013 i 2015 es detecta un nou repunt del 13%, provocat per l’increment dels residus sanitaris. De fet, en aquest període els residus químics van disminuir un 11,6%, en tant que els sanitaris van augmentar un 48%. Es tracta d’un increment associat a la posada en funcionament de laboratoris nous d’institucions externes que, en treballar a les instal·lacions de la UB, afecten significativament al volum total de residus especials.
A partir de 2015 la quantitat total es manté més o menys estable, però cada tipus de residu presenta un comportament diferent: els químics i fotogràfics van oscil·lant, els sanitaris augmenten progressivament i els animals disminueixen. Destaca l’increment dels químics l’any 2019 degut principalment a l’incendi que van patir instal·lacions de recerca d’un dels edificis, que va deixar inutilitzada una gran quantitat de reactius i es van haver de gestionar com residus.
La producció de residus l’any 2020 va disminuir prop d’un 38% com a resultat del tancament temporal d’edificis per la pandèmia de COVID-19. Els anys 2021 i 2022 els valors tornen a augmentar, però segueixen sent inferiors als de 2019.
Per centres, els principals generadors són la Facultat de Química, la Facultat de Farmàcia, la Facultat de Medicina-Clínic, i el Campus de Bellvitge.
Gràfiques
Altres residus
Descripció
Quantitat de residus municipals especials (fraccions equips electrònics, piles, fluorescents, i tòners i cartutxos de tinta), recollits separadament en els diferents centres de la UB.
| Indicador | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | Evolució |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Equips electrònics (kg) | 10.888 | 9.421 | 10.923 | 19.483 | 15.155 | |
| Piles (kg) | 646 | 647 | 278 | 555 | 197 | |
| Fluorescents (kg) | 1.637 | 1.993 | 1.233 | 1.502 | 1.424 | |
| Tòners i cartutxos de tinta (kg) | 2.531 | 2.381 | s.d. | 341 | 807 | |
Resultats
Els residus inclosos en aquest apartat presenten una tendència variable, com es detalla a continuació:
- Equips electrònics. Presenten una significativa variació interanual, ja que no hi ha una regularitat en les retirades i els residus se centralitzen i s’emmagatzemen un temps en espera d’efectuar la recollida. El 2015 i 2017 es produeixen dos repunts, que coincideixen amb una important campanya de substitució d’equips de rènting. Entre 2018 i 2020 la quantitat de residus gestionats es va situar al voltant de 10 tones. Els anys 2021 i 2022 es torna a incrementar la quantitat gestionada fins a gairebé 20 tones, en bona part per la realització de recollides en alguns centres que havien emmagatzemat material durant uns anys.
- Piles. Igual que els equips electrònics, la recollida de piles no és periòdica, i això explica la variació de quantitats generades any a any. Tanmateix, es va produir una tendència decreixent entre 2011 i 2014, i un nou augment a partir de 2015. A partir de 2019 els valors varien molt en funció de factors com el buidatge de les quantitats acumulades en alguns centres (Campus Mundet, facultats de Física i Química, i Biblioteca Baldiri Reixac, entre d’altres), la pandèmia de covid-19, que va afectar les recollides de l’any 2020, i un progressiu descens que pot ser resultat d’una reducció de l’ús de piles en favor de bateries recarregables.
- Fluorescents. Des de la segona meitat de 2008 els centres de la UB estan integrats en el sistema de gestió de residus de làmpades, disposant de contenidors propis i facilitant que la totalitat dels fluorescents generats siguin recollits per una de les empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya. Els valors anuals se situen entre 1,4 i 1,9 tones. Es preveu una progressiva reducció a mesura que les lluminàries passin a ser de tipus LED, amb una vida útil més llarga.
- Tòners i cartutxos de tinta. Inclou dades dels residus de tòners d’equips a les unitats administratives de la UB, dels serveis de reprografia de cada centre, i de les fotocopiadores autoservei (fins a 2017, ja que el servei es va suprimir). El procediment de gestió d’aquests residus es trobava consolidat i estabilitzat, amb una quantitat anual recollida entre 2,1 i 2,5 tones. L’entrada en funcionament del contracte d’impressió, que comporta una reducció del nombre d’equips i una estandardització dels consumibles, genera també una reducció dels residus, tot i que no encara és aviat per determinar en quina proporció.
La pandèmia de covid-19 de l’any 2020 va afectar de manera diferent a la generació d’aquests residus. La gestió de RAEEs pràcticament no va quedar modificada, atès que s’han seguit gestionant equips obsolets. Les piles han tingut una reducció del 57% pel fet que la UB actua com a punt de recollida pública, i la presencialitat als edificis es va reduir per les restriccions de mobilitat. Els residus de fluorescents van baixar un 38% pel menor ús de lluminàries als edificis, amb tancament total durant algunes setmanes i menor presencialitat als despatxos. No es van obtenir dades de residus de tòners l’any 2020, però l’any 2022 es produeix un descens del 69% respecte als valors de 2019.