Descripció
Quantitat de residus municipals, totals i per fraccions, generats en els diferents centres de la UB. S’inclouen en aquesta estadística tant els quilograms diaris que es generen de cada fracció, com el percentatge conjunt de les fraccions de recollida selectiva (matèria orgànica, paper/cartró, envasos i vidre).
| Indicador | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | Evolució |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Resta | 3.216 | 3.246 | 2.850 | 2.791 | 2.436 |  |
| Matèria orgànica | 755 | 723 | 689 | 766 | 973 | |
| Paper/cartró | 1.572 | 1.538 | 1.682 | 1.722 | 1.476 |  |
| Envasos | 193 | 197 | 180 | 200 | 257 | |
| Vidre | 420 | 439 | 474 | 504 | 692 | |
| Total residus municipals | 6.156 | 6.143 | 5.875 | 5.983 | 5.834 | |
| Recollida selectiva (%) | 47,8 | 47,2 | 51,5 | 53,3 | 58,2 | |
Resultats
Entre els anys 1998 i 2009 la UB va experimentar una millora molt destacada en la recuperació de matèries primeres i l’estalvi de recursos naturals que comporta el reciclatge de residus. Així, si l’any 1998 només es recollia separadament el paper, i fins el 86% dels residus s’abocaven barrejats en la fracció rebuig, l’any 2010 ja es reciclava més del 60% dels residus municipals generats a la UB. Entre 2010 i 2014 es va produir una reducció dels residus generats, fins a arribar a 5,5 tones diàries. Una part d’aquesta reducció s’explica per una disminució d’activitat, i una altra per un canvi en la metodologia de càlcul dels residus generats.
A partir de 2015 la quantitat total ha anat baixant de 6,1 a 5,8 tones diàries. Per fraccions:
- el paper-cartró es troba al voltant d’1,5 tones diàries, amb alguns repunts fins a 1,7 tones,
- la matèria orgànica es trobava en 0,75 tones diàries quan la recollida es limitava als bars, però la posada en marca de la selecció als espais on es menja en carmanyola ha permés incrementar uns 250 kg diaris aquesta fracció;
- els envasos lleugers es troben al voltant de 200 kg diaris, amb un repunt l’any 2019 fins a gairebé 260 kg;
- el vidre es trobava entre 400 i 500 kg diaris, però l’any 2019 s’observa un augment fins a gairebé 700 kg.
La recollida selectiva ha millorat significativament a partir de 2016, i es situa prop del 60%. La major part de la selecció correspon al paper-cartró (25% en pes del total de residus municipals), que és el residu predominant a la Universitat, però també és molt significativa la fracció de matèria orgànica (17%). Les fraccions envasos lleugers (4%) i vidre (12%) són més minoritàries.
Gràfiques
Descripció
Quantitat de residus especials produïts pels laboratoris dels diferents centres de la UB, expressats en quilograms, i que han estat gestionats per empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.
S’inclouen en aquesta estadística els residus químics (líquids i sòlids), els residus sanitaris (bioperillosos i citotòxics), els residus fotogràfics (reveladors i fixadors) i els residus d’animals d’experimentació generats a les Unitats d’Experimentació Animal (Estabularis).
| Indicador | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | Evolució |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Quantitat total | 86.559 | 85.490 | 88.301 | 86.921 | s.d. |  |
| Residus químics | 44.601 | 45.819 | 49.581 | 46.317 | 52.287 | |
| Residus sanitaris | 26.898 | 26.069 | 27.247 | 27.914 | 28.461 | |
| Residus fotogràfics | 1.180 | 1.256 | 781 | 1.354 | 840 | |
| Residus animals | 14.410 | 13.602 | 11.473 | 12.690 | s.d. | |
Resultats
L’indicador va mostrar entre 2010 i 2013 un descens proper al 7%, degut per una banda a la finalització de projectes de recerca i a la manca de nou finançament per a activitat d’R+D+i, però també a que es van implantar accions per evitar que es generin residus especials.
Entre 2013 i 2015 es detecta un nou repunt del 13%, provocat per l’increment dels residus sanitaris. De fet, en aquest període els residus químics van disminuir un 11,6%, en tant que els sanitaris van augmentar un 48%. Es tracta d’un increment associat a la posada en funcionament de laboratoris nous d’institucions externes que, en treballar a les instal·lacions de la UB, afecten significativament al volum total de residus especials.
A partir de 2015 la quantitat total es manté més o menys estable, però cada tipus de residu presenta un comportament diferent: els químics i fotogràfics van oscil·lant, els sanitaris augmenten progressivament i els animals disminueixen. Destaca l’increment dels químics l’any 2019 degut principalment a l’incendi que van patir les instal·lacions del Servei de Desenvolupament del Medicament de la Facultat de Biologia, que va deixar inutilitzada una gran quantitat de reactius i es van haver de gestionar com residus.
Per centres, els principals generadors són la Facultat de Química, la Facultat de Medicina-Clínic, la Facultat de Farmàcia i el Campus de Bellvitge.
Descripció
Quantitat de residus municipals especials (fraccions equips electrònics, piles, fluorescents, i tòners i cartutxos de tinta), recollits separadament en els diferents centres de la UB.
| Indicador | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | Evolució |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Equips electrònics (kg) | 12.039 | 6.112 | 18.810 | 10.888 | 9.421 | |
| Piles (kg) | 293 | 397 | 862 | 646 | s.d. | |
| Fluorescents (kg) | 1.632 | 1.385 | 1.780 | 1.637 | 1.993 | |
| Tòners i cartutxos de tinta (kg) | 2.118 | 2.094 | 2.378 | 2.531 | 2.381 | |
Resultats
Els residus inclosos en aquest apartat presenten, en general, una tendència variable decreixent, generant-se cada cop menys quantitat. Una possible explicació és que, amb la limitació de recursos econòmics, s’està allargant la vida útil d’alguns productes o objectes. Tanmateix, aquesta justificació no és valida per a tots el residus, com es veurà a continuació.
- Equips electrònics. Presenten una significativa variació interannual, ja que no hi ha una regularitat en les retirades i els residus se centralitzen i s’emmagatzemen un temps en espera d’efectuar la recollida. Al 2015 i 2017 es produeixen dos repunts, que coincideixen amb una important campanya de substitució d’equips de renting. El 2018 i 2019 la quantitat de residus gestionats es va situar al voltant de 10 tones.
- Piles. A l’igual que els equips electrònics, la recollida de piles no és periòdica, i això explica la variació de quantitats generades any a any. Tanmateix, s’ha produït una tendència decreixent entre 2011 i 2014, i un nou augment a partir de 2015. El progressiu descens de la recollida de piles pot ser resultat d’una reducció del seu ús en favor de les bateries recarregables. El repunt de 2017 es troba relacionat amb el buidat de les quantitats acumulades en alguns centres (Campus Mundet, facultat de Física i Química, i Biblioteca Baldiri Reixac).
- Fluorescents. Des de la segona meitat de 2008 els centres de la UB estan integrats en el sistema de gestió de residus de làmpades, disposant de contenidors propis i facilitant que la totalitat dels fluorescents generats siguin recollits per una de les empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya. Els valors anuals es troben entre 1,4 i 1,9 tones.
- Tòners i cartutxos de tinta. Inclou dades dels residus de tòners d’equips a les unitats administratives de la UB, dels serveis de reprografia de cada centre, i de les fotocopiadores autoservei (fins 2017, ja que el servei es va suprimir). El procediment de gestió d’aquests residus es troba consolidat i estabilitzat, amb una quantitat anual recollida entre 2,1 i 2,5 tones. Caldrà veure com influeix l’entrada en funcionament del contracte d’impressió, que provoca una estandarització dels consumibles i un canvi en el procediment de gestió.