Arbre de l'amor


Cercis siliquastrum L. (Leguminosae)

Cat.: arbre de l’amor, arbre de Judes; Cast.: árbol del amor; Angl.: Judas tree.

Distribució i hàbitat

Nord de la regió mediterrània, des de França a Palestina, introduïda en altres zones temperades i força cultivada. Viu en boscos de ribera sobre terrenys calcaris.

Descripció morfològica

Arbre de 5-10 m, monoic, caducifoli, d’escorça clivellada i fosca. Fulles orbiculars o reniformes, en forma de cor a la base, en disposició alterna. Inflorescència en raïm curt, que surt directament del troc (cauliflòria). Flors hermafrodites, pentàmeres, zigomorfes, que creixen abans que les fulles, calze amb 5 sèpals soldats, corol·la papilionada, amb 5 pètals lliures, de color rosa intens, rarament blanques en races cultivades, amb 10 estams lliures i gineceu unicarpel·lar. Fruit en llegum, dehiscent, comprimit, de color bru-vermellós, pèndul, amb nombroses llavors.

Usos

Els fruits han estat usats, antigament, com a astringents. Les flors són comestibles i les poncelles es poden envinagrar com les tàperes. Arbre molt conreat com a ornamental per les seves fulles i la seva floració espectacular.