Avellaner


Corylus avellana L. (Betulaceae)

Cat.: avellaner; Cast.: avellano; Angl.: common hazel (el fruit, l’avellana: hazelnut).

Distribució i hàbitat

Europa i oest d’Àsia, introduïda al nord d’Àfrica. Fons de vall, torrents, formant avellanoses, orles i bosquetons ombrívols i frescals, fins als 1.500 m. Cultivat com a ornamental i en agricultura.

Descripció morfològica

Arbust o arbret de fins a 6 m, caducifoli, molt ramificat des de la base, amb escorça bruno-rogenca o grisenca, llisa. Fulles de contorn arrodonit, base en forma de cor i àpex amb la punta més o menys aguda, rugoses. Inflorescència masculina pèndula, en ament, la femenina en glomèrul. Flors unisexuals, les masculines a l’axil·la de petites, les femenines en grups de 1-5, amb 2 estigmes vermellosos per cada pistil. Fruit sec (nou), globós, indehiscent, de closca llenyosa, globosa i acabada en un petit bec, envoltada per una caputxa foliàcia, dividida en lòbuls dentats irregularment, amb una sola llavor (avellana).

Usos

Popularment, la fulla s’usa per al tractament de varices, hemorroides, flebitis i edemes. En ús tòpic (fulla i escorça), astringent (ferides, ulceracions dèrmiques, bucals, faringitis i dermatitis). L’avellana es consumeix crua o torrada com a fruita seca i per a obtenir-ne l’oli (usat en alimentació i indústria). Les branques es fan servir en cistelleria, fabricació de bótes i combustible.