Xiprer


Cupressus sempervirens L. (Cupressaceae)

Cat.: xiprer; Cast.: ciprés; Angl.: Mediterranean cypress.

Distribució i hàbitat

Mediterrània oriental, Xipre, Creta, fins a Síria o Iran. Boscos mediterranis, secs. Conreat als països mediterranis des de l’antiguitat.

Descripció morfològica

Arbre longeu, perennifoli, monoic, de fins a 35 m. Tronc recte (pot ser tortuós als exemplars silvestres). Típicament fa branques erectes que originen una capçada llarga i estreta (forma sempervirens). Fulles adultes en forma de petites esquames de 0,5-1 mm, imbricades les unes amb les altres amb aparença de 4 rengleres. Inflorescència en forma de pinya (cons), la masculina ovoide, de 4-8 mm, a l’extrem de les branques, la femenina el·lipsoïdal o globosa, verd i després bruno-grisenca, brillant i cada cop més llenyosa. Flors unisexuals. Fructificacions llenyoses, de 25-40 mm, amb 8-14 esquames poligonals (com els segments cosits per formar una pilota de futbol), que tenen un peu claviforme que les va separant per alliberar les llavors, nombroses (6-20/esquama), que són com petits pinyons alats que maduren gairebé un any després de la pol·linització.

Usos

El pol·len de xiprer és aerovagant (es dispersa per l’aire) i és considerat dels més al·lergènics en ciutats mediterrànies. La fusta és aromàtica, resistent, usada en fusteria, ebenisteria i torneria. Els gàlbuls contenen tanins i s’han emprat en el tractament de venopaties (varices i hemorroides) i l’oli essencial, en inflamacions osteoarticulars. Es cultiva en jardins, per a fer-ne tanques i com a pantalles de protecció per al vent. Oli essencial neurotòxic, intoxicacions en bestiar que ha menjat restes de poda.