Paraigüets


Cyperus involucratus Rottb. (Cyperaceae)

= Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis Kük.

Cat.: paraigüets; Cast.: paragüita; Angl.: umbrella papyrus.

Distribució i hàbitat

Madagascar. Zones humides i embassades, llacs, marges fluvials, 0-400 m. Naturalitzada a l’Àfrica tropical i conreada com a ornamental.

Descripció morfològica

Herba perenne, similar al papir, formadora de mates de diverses tiges que sorgeixen de tiges subterrànies (rizomes) llenyoses i tiges aèries de 1-1,5 m, rígides, amb secció triangular, d’un verd fosc. Fulles basals, limitades a beines verdes que abracen la base de la tija. Inflorescència en espiga, amb bràctees ben desenvolupades, semblants a fulles, de 15-35 x 1-1,5 cm, formant grups de 10-25 en disposició umbel·lada i radial, com les barnilles d’un paraigua, més llargues que la inflorescència, que consta de 15-25 grups pedicel·lats, també radials, de 8-15 espiguetes cadascun; espiguetes llargues i primes, de 15-30 flors cadascuna, cobertes per dues rengleres de bràctees brunes, que equivalen a les peces florals. Flors hermafrodites, molt simplificades, amb 3 estams i gineceu amb 3 capels i 3 estigmes. Fruit en aqueni, bru, trígon.

Usos

Cultivada com a ornamental en jardins amb basses i làmines d’aigua, també sota formes variegades. En alguns països es comporta com a invasora.