Acàcia de tres punxes


Gleditsia triacanthos L. (Leguminosae)

Cat.: acàcia de tres punxes; Cast.: acacia de tres espinas. Angl.: honeylocust.

Distribució i hàbitat

Amèrica del Nord (centre i est). Component secundari de boscos caducifolis. Introduït a Europa al S. XVIII, s’ha naturalitzat al sud de la península Ibèrica i en àmplies regions temperades d’Àfrica, Austràlia o Àsia.

Descripció morfològica

Arbre caducifoli de fins a 20 (30-45) m, d’escorça grisenca fosca, bruno-rogenca a les branques joves. Troncs i branques amb espines dures, de fins a 15-20 cm (simples o ramificades, absents en algunes varietats cultivades). Fulles de 15-30 cm, compostes, pinnades en els arbres vells, bipinnades en els joves, o juntes en alguns individus, d’un verd brillant que grogueja a la tardor. Inflorescència en raïm llarg de 4-8 (10) cm. Flors hermafrodites o unisexuals, regulars, petites, de 3-8 mm, verd‐groguenques; calze i corol•la amb (2) 5 (7) peces, similars; estams 5-10, exserts i erectes a les flors masculines (sense pol·len a les funcionalment femenines) i gineceu pilós, pedunculat. Fruit en llegum molt gros, de 20-45 cm, aplanat, una mica carnós, vermellós i indehiscent (no s’obre) i resta penjat molt de temps a l’arbre; llavors en una filera, llises i dures, d’un bru fosc.

Usos

Llavors amb mucílag usat com a base en cosmètica o dentifricis, així com en la indústria d’aprests, i d’interès com a espesseïdor alimentari (cremes, gelats, pastissos, etc.). Els fruits emprats com a aliment per al bestiar, poden causar efectes laxants. Arbre ornamental de creació d'ombra i apreciat en fusteria.

Observacions

Els exemplars silvestres tenen típicament espines amb tres ramificacions (tres espines = triacanthos); al jardí Ferran Soldevila hi ha individus amb només 1 o 2 espines i també alguns que són inermes (sense espines = cv. “Inermis”).