Xicranda


Jacaranda mimosifolia D. Don (Bignoniaceae)

= Jacaranda ovalifolia R. Br. = Jacaranda acutifolia auct.

Cat.: xicranda; Cast.: jacaranda; Angl.: blue jacaranda, fern tree.

Distribució i hàbitat

Nord d’Argentina fins al sud de Bolívia. Boscos subtropicals pedemontans. Naturalitzat en diversos països de l’hemisferi sud i àmpliament cultivat com a ornamental.

Descripció morfològica

Arbre caducifoli, de fins a 10‐ 15 (20) m, d’escorça d’un bru clar. Fulles de 23‐45 cm x 12‐20 cm, compostes, bipinnades (pinnades dues vegades, en nombre senar), amb fins a 31 folíols de fins a 1 cm, lanceolado-linears, aguts i sèssils (sense pecíol). Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, calze curt, de fins a 3 mm, acampanat, amb 5 lòbuls petits, corol·la tubular-acampanada, irregular (només té un pla de simetria), una mica ventruda a la part central i amb 5 lòbuls apicals desiguals i divergents, d’un blau-violat, vistosos i elegants, 4 estams desiguals, dos més llargs (didínams) i un estam estèril (estaminodi) i gineceu amb 2 carpels. Fruit en càpsula llenyós, arrodonit i comprimit, verd-rogenc i una mica carnós de jove, quan és madur sec i bru, s’obra per 2 valves; llavors primes, aplanades, de color de cafè, amb ales membranoses.

Usos

Antisèptica, antihelmíntica i antiparasitària en general, en medicina tradicional. Recerca en nous antibacterians i antitumorals. Fusta dura, resistent i aromàtica emprada en fusteria i ebenisteria.

Observacions

Les fulles recorden la fulla de mimosa (“mimosifolia”) o les d’una falguera (“fern tree”). Floració primaveral (de vegades té una segona floració, més escassa, a l'estiu).