Olivera


Olea europaea L. (Oleaceae)

Cat.: olivera; Cast.: olivo; Angl.: olive tree.

Distribució i hàbitat

Circummediterrània, però naturalitzada a llocs de clima temperat mediterrani.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de 4 a 10 m d’alçada, amb tronc massís, gruixut i tortuós en els exemplars vells i copa ampla, amb escorça rugosa de color gris-platejada. Fulles simples, oposades, el·líptiques, mucronades a l’àpex, enteres, coriàcies, amb anvers glabrescent i verd fosc, grisenques pel revers i densament cobert de pèls esquamiformes, curtament peciolades. Inflorescència en panícula axil·lar. Flors hermafrodites, però també n’hi ha d’unisexuals, aromàtiques, actinomorfes, pedunculades; calze acopat, amb 4 dents més o menys desenvolupades, corol·la amb 4 pètals, blanquinosa, 2 estams glabres d’anteres blanquinoses o groguenques i gineceu bicarpel·lar, glabre. Fruit en drupa, d’ovoide a subesfèric, verd de jove, negre o morat en la maduresa, pinyol (endocarpi) fusiforme, petri, rugós o llis.

Usos

El fruit, l’oliva, es consumeix i presenta propietats beneficioses com a antioxidant, i preventiu de malalties cardiovasculars. Les fulles tenen efecte hipotensores. L’oli d’oliva és un ingredient típic de la cuina mediterrània i, a més, té efecte laxant i lubricant. La seva fusta és de gran qualitat. Símbol de la pau en diverses cultures.