Palmera de Canàries


Phoenix canariensis Chabaud (Arecaceae)

Cat.: palmera de canàries; Cast.: palma canaria; Angl.: Canary Island date palm.

Distribució i hàbitat

Endèmica de les Illes Canàries, ocupant les zones baixes i costaneres.

Descripció morfològica

Palmera dioica de fins a 20 m, amb tronc (estípit) únic, recte, de color gris bru, gruixut, estriat horitzontalment i amb la part superior eixamplada formant una valona constituïda per les fulles mortes convenientment tallades. Fulles pinnades, d’entre 2 i 7 m, nombroses, coriàcies, en roseta terminal, d’un color verd intens, més o menys pèndules i amb espines a la part basal; nombrosos segments rígids, estrets, aguts, amb el limbe asimètric i lleument doblades pel raquis. Inflorescència femenina en panícula pèndula d’1 a 2 metres, ramosa, oberta i laxa, la masculina més tancada i curta. Flors unisexuals de color blanquinós o groguenc amb 6 tèpals. Fruit en baia ovoide, polpa (mesocarpi) poc carnós i sabor amarg, de color verd-groguenc i a la maduresa, ataronjat.

Usos

La seva saba, la mel de palma o el vi de palma, s’havien usat com antiinflamatori, emol·lient, diürètic, digestiu, antisèptic de la cavitat bucal, expectorant, antitussigen i per tractar irritacions de gola.