Bellaombra


Phytolacca dioica L. (Phytolaccaceae)

Cat.: bellaombra, ombú; Cast.: árbol de la bella sombra; Angl.: umbratree.

Distribució i hàbitat

Originària de Sud-Amèrica, en concret de la Pampa (Argentina i Uruguai) i Paraguai generalment en boscos de ribera. Actualment l’espècie està àmpliament distribuïda, especialment en les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica i és gairebé cosmopolita.

Descripció morfològica

Arbre dioic semicaducifoli de fins 15 m, amb tronc cilíndric, curt i molt eixamplat a la base, i escorça aspra, clivellada i de color castany groguenc. Fulles simples, alternes, el·líptiques, ovades o oblongues, de color verd llustrós i glabres. Inflorescència en raïm pèndul. Flors unisexuals, les masculines amb 5 tèpals persistents blanquinosos i de 20 a 30 estams lliures i disposats en 2 sèries irregulars, les femenines amb 5 tèpals caducs blancs i gineceu globós, amb 7-12 carpels units en la seva base. Fruit en baia, globós, vermell, negre a la maduresa.

Usos

Planta tòxica. Tant les fulles com les arrels s’han usat com emètics, purgants i antisèptics. També s’ha utilitzat com cicatritzant, febrífug i astringent.