Pi blanc

Pinus halepensis Mill. (Pinaceae)

Cat.: pi blanc; Cast.: pino carrasco, pino de Alepo; Angl.: Aleppo pine, Jerusalem pine.

Distribució i hàbitat

Circummediterrània. Creix en boscos secs i oberts.

Descripció morfològica

Arbre de fins 20 m, perennifoli, de capçada esclarissada, amb escorça grisenca i tronc generalment recte. Fulles en forma d’agulla (aciculars), curtes, primes, blanes, i d'un verd groguenc i agrupades de dos en dos sobre brots curts (braquiblasts). Inflorescència unisexual, que forma estructures en forma de pinyes (cons), la masculina oblongo-cilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna; la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten dos primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) pedunculada, i reflexa, que s’obre per alliberar les llavors (pinyons) petites, grises i puntejades de negre.

Usos

Com de tots els pins, se'n pot extreure la resina d’on s’obté la trementina, popularment usada per tractar bronquitis, com a antisèptic urinari i per afeccions de la pell. Utilitzat en repoblacions forestals intensives, per la qual cosa, moltes pinedes actuals són realment formacions secundàries en la successió ecològica. Espècie piròfita i com a tal s’usa com a combustible de llar, ja que és molt resinós i crema amb facilitat.