Llorer reial


Prunus laurocerasus L. (Rosaceae)

Cerasus laurocerasus (L.) Loisel.

Cat.: llorer reial, llorer-cirer; Cast.: laurel cerezo; Angl.: cherry-laurel.

Distribució i hàbitat

Originari de l’est de la península Balcànica, Càucas, Anatòlia i Iran. Creix en boscos caducifolis entre 50-500 m. Cultivat i assilvestrat en altres zones temperades.

Descripció morfològica

Arbust o petit arbre de fins 10 m, perennifoli, d’escorça llisa. Fulles simples, esparses, el·líptiques o lanceolades, acuminades i de marge enter o lleument serrat. Inflorescència en raïms axil·lars, erectes. Flors hermafrodites i actinomorfes, amb un receptacle acopat, 5 sèpals soldats i 5 pètals lliures, blancs, molts estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en drupa, de 10-15 mm, ovoide inicialment verd que es va tornant porpra fosc o negre amb el mesocarpi (polpa) carnós i endocarpi (pinyol) petri.

Usos

Conté un heteròsid cianogen que produeix àcid cianhídric que pot causar intoxicacions greus. S’obté l’aigua destil·lada de llorer-cirer per tractar afeccions bronco-pulmonars i digestives. També s’usa com a aromatitzant. Els fruits posseeixen un oli usat en perfumeria i per fer sabons. Planta ornamental.