Alzina

Quercus ilex L. (Fagaceae)

Cat.: alzina; Cast.: encina; Angl.: holly oak.

Distribució i hàbitat

Mediterrània occidental, en zones marítimes més o menys humides. A Catalunya es troba des del nivell del mar fins als 1400 m d’altitud. Forma boscos de gran interès paisatgístic.

Descripció morfològica

Arbre de fins a 27 m, perennifoli, de tronc cilíndric, capçada arrodonida i escorça dura i escamosa. Fulles simples, esparses, lanceolades, amb marge enter, lleument dentat, serrat o espinós. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, la femenina uniflora per reducció. Flors masculines reduïdes amb 6-12 estams i les femenines amb 6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla).

Usos

Antiescrofulosa per combatre la tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical. Conté tanins, amb propietats astringents i antimicrobianes, que ajuden a curar grans i a eliminar l’excés de greix de la pell, per això s’han usat en productes cosmètics. Els tanins de l’escorça també s’usen per adobar pells. Font d’aliment pel bestiar porcí. Planta mel·lífera. Anys enrere, l’alzina s’havia explotat per a l’obtenció de carbó vegetal. Fusta molt dura usada per fabricar els bastons dels bastoners (molt resistent als cops), rodes de carro, eines agrícoles, etc.

•