Alzina surera


Quercus suber L. (Fagaceae)

Cat.: alzina surera, suro; Cast.: alcornoque; Angl.: cork oak.

Distribució i hàbitat

Mediterrània occidental (nord d’Àfrica, França, la península Ibèrica i Itàlia). Viu en terrenys silícics i permeables amb hiverns humits i suaus.

Descripció morfològica

Arbre de fins 20-25 m, perennifoli, amb capçada ample i escorça suberosa, gruixuda i esquerdada grisenca, bruna-negrosa en les zones decorticades. Fulles simples, alternes, ovades o lanceolades, verd fosc per l’anvers i gris-tomentós pel revers, amb el marge enter o lleument dentat o lobulat. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, la femenina uniflora per reducció. Flors unisexuals, les masculines molt reduïdes amb 6-12 estams, les femenines solitàries amb 4-6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla).

Usos

Rica en tanins, amb propietats astringents i antimicrobianes. Els tanins de l’escorça també s’usen per adobar pells. Les glans s’empren per alimentar el bestiar porcí. Arbre de gran valor ornamental. Se n’obté el suro amb diverses aplicacions en artesania i indústria.