Teix


Taxus baccata L. (Taxaceae)

Cat.: teix; Cast.: tejo común; Angl.: English yew.

Distribució i hàbitat

Europa, oest asiàtic i nord d’Àfrica. Viu a boscos mixtes, barrancs i penya-segats, en tot tipus de substrat, entre 500 i 1800 m d’alçada. Creix en boscos ombrívols i a peu de roques.

Descripció morfològica

Arbre dioic (sexes separats en plantes diferents), de fins a 20 m, perennifoli, de tronc gruixut que pot arribar a 4 m de diàmetre i escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes; de creixement lent, pot arribar a ser molt longeu. Fulles simples, alternes, lineals, planes, amb certa torsió bassal i punta còrnia. Flors unisexuals, les masculines agrupades amb entre 6 i 14 esquames peltades (el forma de xinxeta) i entre 4 i 8 sacs pol·línics per esquama, les femenines només tenen un rudiment seminal sobre una o vàries esquames estèrils. Fructificació reduïda a una llavor envoltada d’una cúpula vermella carnosa (aril), que és la única part no tòxica de la planta, per facilitar la dispersió pels ocells; llavor ovoide, amb coberta (testa) llenyosa.

Usos

Es va començar a usar des d’antic com a remei cardíac. Planta molt tòxica degut a l’alcaloide taxina, que té un efecte cardiotòxic produint paràlisi del cor a dosis altes. De l’escorça i les fulles s’obtenen taxans amb propietats anticanceroses. La fusta del teix és de gran qualitat i s’empra en la fabricació de mobles i antigament, arcs i rodes de carro. Planta ornamental. Per la seva adaptació a la poda, s’usa en jardins com a cèrcols, tanques o per donar formes geomètriques. Degut a la seva raresa i creixement lent, està gairebé en perill d’extinció, motiu pel qual se n’ha reduït l’ús. Arbre simbòlic amb significat místic i sagrat en certes cultures.

Observacions

Un dels exemplars de teix del Jardí Ferran Soldevila es considera centenari i està catalogat per l’Ajuntament de Barcelona (Núm. de catàleg: 0060-02-94).