Til·ler de fulla gran

Tilia platyphyllos Scop. (Malvaceae)

Cat.: til·ler de fulla gran, tell de fulla gran. Cast.: tilo de hoja ancha. Angl.: broadleaf lime.

Distribució i hàbitat

Originària del centre i sud d’Europa i de l’oest asiàtic. Viu en boscos de substrat calcari i clima humit fins als 1.700 m d’altitud.

Descripció morfològica

Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de tronc recte, capçada àmplia, escorça grisenca i esquerdada longitudinalment. Fulles simples, alternes, cordiformes (en forma de cor), amb nervació palmada, base lleument asimètrica, àpex bruscament acuminat i marge serrat. Inflorescència en cima, pèndula, que neix d’una bràctea lingüiforme de color verd clar. Flors hermafrodites, actinomorfes, molt flairoses, amb 5 sèpals lliures, 5 pètals lliures, groguencs, estams molt nombrosos soldats a la base i gineceu cobert de pèls. Fruit sec, globós o piriforme, amb el pericarpi molt llenyós, i amb costelles marcades quan madura.

Usos

Emprada en medicina per les seves propietats com a sedant, diürètica, ansiolítica, antiespasmòdica, vasodilatadora, hipotensora suau, carminativa i aperitiva suau, per tractar ansietat, insomni, refredats, indigestions, migranyes, etc. En homeopatia s’usa per erupcions al·lèrgiques, espasmes de l’intestí, febre i reuma. S’usen les flors, les bràctees, les fulles i l’escorça en infusió o en extracte. Les fulles es consumeixen en amanides. S’empra com a cosmètic per cuidar la pell i el cabell. Els extractes de les flors serveixen per fer xampús i gels. La fusta pesa poc i és fàcil de treballar, per això és apreciada en ebenisteria. Planta ornamental i decorativa, que proporciona molta ombra.

• 
•