Om negre

Ulmus minor Mill. (Ulmaceae)

Cat.: om negre; Cast.: olmo; Angl.: European field elm.

Distribució i hàbitat

Europa, nord i oest d’Àsia i Nord-Amèrica. Creix en boscos mixtos o de ribera, fons de valls, zones frescals i humides. Cultivada i naturalitzada prop de pobles i marges de carreteres.

Descripció morfològica

Arbre de fins a 30 m, caducifoli, capçada densa, tronc gruixut i escorça bruna o gris fosc, rugosa. Fulles simples, alternes, oval-lanceolades o suborbiculars amb l’àpex molt agut, asimètriques a la base i marge dentat o serrat, amb estípules. Inflorescència en cima, densa. Flors hermafrodites, poc vistoses, que apareixen abans de les fulles i duren molt poc temps, amb perigoni reduït de 4-5 tèpals, 4-5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec, alat (sàmara), orbicular, inicialment verd clar, freqüentment tenyit de vermell sobretot a les proximitats de les llavors, més tard, just abans de caure es torna groguenc.

Usos

L’escorça de les branques joves que en assecar-se es recargola, s’usa en infusió per tractat diarrees o trastorns digestius, i externament com antiinflamatòria per rentar ferides o fer gàrgares en cas d’inflamació de la cavitat oral. Conté abundants tanins, mucílags de natura urànica, fitosterols, lactones i oxalat càlcic. La fusta és dura i apreciada en ebenisteria.