Wigàndia


Wigandia urens (Ruiz & Pav.) Kunth (Boraginaceae)

Wigandia caracasana Kunth = Hydrolea urens Ruiz & Pav.

Cat.: wigàndia; Cast.: wigandia, mala mujer; Angl.: wigandia.

Distribució i hàbitat

Originària d’Amèrica del Sud. Es cultiva arreu del món. Es troba en herbassars i marges de camí.

Descripció morfològica

Arbust de fins a 3-4 m, perennifoli, amb tija cilíndrica coberta de pèls glandulífers que es torna llenyosa. Fulles simples, alternes, ovades o el·líptiques, molt grans, híspides (amb pèls rígids, quasi punxeguts i aspres), marge irregularment serrat. Inflorescència en cimes escorpioides (en espiral) a la part final de les branques. Flors hermafrodites, actinomorfes, calze de 5 sèpals soldats, persistent en el fruit, corol·la acampanada amb 5 pètals soldats, liles o porpres, agrupades, 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, de 0,5 a 1 cm de llarg, dehiscent per 4 valves, pubescent, amb nombroses llavors marró-groguenques, alveolades a la superfície.

Usos

S’ha usat tradicionalment per afeccions sifilítiques, reumatisme i insomni. Els tricomes de les fulles contenen al·lergògens que produeixen dermatitis de contacte en algunes persones. Planta ornamental, per la vistositat de les seves flors.