Contingut de l'article

El grup d’estudiants de l’assignatura Desenvolupament Sostenible (grau de Ciències Ambientals), format per Roger Pitarch, Francisco Raya, Avent Sandoval i Dongxu Yu va fer una enquesta per conèixer quins canals de comunicació utilitza habitualment l’alumnat de la Facultat de Biologia per informar-se.

Tot i els esforços realitzats, es va enquestar prop de 250 persones, xifra que queda per sota del mínim de 325 que es requeria per assolir un nivell de confiança del 95% i un marge d’error del 5%. Amb aquesta mostra es va assolir un nivell de confiança del 90% i un marge d’error del 5%.

El perfil predominant de les persones enquestades és una alumna (65% de dones), entre 20 i 24 anys d’edat (74% del total), i que porta 3 anys estudiant a la UB (42% del total). Entre els enquestats estaven representats tots els graus de la Facultat de Biologia, però no en la mateixa proporció que el nombre de matriculats (per exemple, el 29% d’enquestats eren de Ciències Ambientals, perquè el grup de treball tenia més fàcil trobar resposta entre els companys del seu mateix grau, en tant que només hi havia un 18% de Biologia, quan aquest és el grau amb més matriculats).

La pregunta escollida per identificar el canal d’informació predominant entre l’alumnat ha estat: com t’assabentes de les festes universitàries?. Tot i que els canals de comunicació preferents poden variar en funció del tema del missatge, es va escollir aquest perquè resultava d’interès per a tot l’alumnat independentment del grau que estudia.

enquesta sobre com s´assabenten els estudiants de les festes universitàries

Per a aquest tipus de missatge, els canals predominants són el boca a orella (82%), Facebook (59%), pòsters als taulells (46%) i grups de WhatsApp de la Facultat (35%). Com es pot veure, la transmissió del missatge es concentra en els canals més informals, i entre les xarxes socials Facebook té una implantació molt superior a la resta.

Des de l’OSSMA ens interessava conèixer fins a quin punt l’alumnat consulta i utilitza el seu compte de correu electrònic UB, ja que en determinats casos esdevé l’única eina de comunicació directa per transmetre un missatge. Quatre de cada sis persones enquestades utilitza el correu UB però només llegeix els missatges que li interessen (principalment relacionat amb les assignatures que estudia), i en la majoria dels casos perquè se’l vincula amb el seu compte personal. Als dos extrems d’aquesta situació trobem una proporció similar de persones enquestades que no consulta el seu compte UB (17%), i que llegeixen tots els missatges que li arriben (17%).

com els estudiants llegeixen els correus que reben de la UB

Per altra banda, l’alumnat també filtra els correus que li envia la UB. Una de cada cinc persones enquestades se’ls mira sempre, la meitat es mira només els correus que li interessen, una de cada quatre ho fa esporàdicament, i el 6% restant declara que no es mira mai els correus de la UB.

enquesta de com es miren els estudiants els correus de la UB

El tema del correu és un factor clau per decidir si mereix ser llegit o no. Els relacionats amb les assignatures es llegeixen pràcticament tots (93%), els informatius ja tenen un impacte inferior al 60%, i els relacionats amb ofertes o treballs de la UB es troben al voltant del 30%.

enquesta sobre quin tipus de correu es miren els estudiants

En definitiva, el compte de la UB té un ús ampli, però l’alumnat de la Facultat de Biologia selecciona quins correus llegeix fins i tot quan procedeixen directament de la pròpia UB, i aten essencialment als relacionats amb les assignatures que està cursant.

Quin és l’impacte de la informació sobre sostenibilitat de la UB? Al voltant del 40% de l’alumnat de la Facultat de Biologia rep informació sobre sostenibilitat de la UB. Per graus, Ciències Ambientals i Biologia són els ensenyaments on l’alumnat està més informat (46% i 42%, respectivament), i Biotecnologia el grau on menys arriba la informació sobre sostenibilitat (32%).

informació sobre la sostenibilitat de la UB

Les notícies i la informació de la UB arriben principalment pels canals habituals, com ara pàgines web, pantalles dels centres, pòsters o flyers. En conjunt, per aquestes vies l’impacte de la informació és del 58%. Una de cada dues persones enquestades rep notícies de la UB per xarxes socials, i la resta de canals tenen un impacte molt més baix. Els estands informatius són el que menor incidència tenen (16%).

com li apleguen als estudiants les noticies i l´informació de la UB

També es va preguntar a l’alumnat de manera oberta (sense opcions a escollir), quins canals de comunicació de la UB coneix. Un cop agrupades les respostes, les opcions amb més impacte són el correu UB (34%), el Campus Virtual (17%), xarxes socials en general (13%), i determinades xarxes socials en particular, com ara Facebook (11%) i Twitter (10%). També tenen incidència, tot i que moderada, Món UB (12%) i els pòsters (11%, als que es podria sumar un altre 3% dels cartells), entenent que aquests són els que es pengen en els taulers d’anuncis oficials de la UB.

Destaca que un 14% de les persones enquestades declara no conèixer cap canal de comunicació de la UB, i que vies com les aplicacions de mòbil o les xerrades no són considerades com opció de comunicació entre l’alumnat de la Facultat de Biologia.

canals de comunicaciço de la UB que se coneixen

També es va preguntar a l’alumnat quines activitats  li semblarien més adients per promoure la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. L’opció preferida són les jornades, seminaris o xerrades, amb un 69%; una de cada dues persones enquestades opta pel voluntariat, i una proporció similar es decanta per festes o actes lúdics (45%). Per darrera es trobarien la realització de cursos de curta durada (36%), o la celebració d’actes puntuals com els dies internacionals (31%).

quines activitats de sensibilització en sostenibilitat creuen els estudiants que serien més adients

Per acabar l’enquesta es demanava quins canals de comunicació es consideren més eficients per transmetre els missatges sobre accions de sostenibilitat de la UB. El resultat més estès ha estat l’ús de les xarxes socials, però també es repetien la transmissió d’informació entre classes i grups d’alumnes (equivalent al boca a orella), i la comunicació pel professorat a classe.

Es tracta de dues opcions molt directes per a l’alumnat, però que són difícilment accessibles per a les unitats administratives que, com l’OSSMA, treballen en la comunicació i sensibilització sobre sostenibilitat.

El projecte es va completar amb una prova pilot. Es va generar una notícia ambiental relacionada amb la Facultat de Biologia, es va difondre per diferents canals de comunicació, i després es va comprovar si l’alumnat l’havia vist i per quin canal.

La notícia escollida va ser l’evolució del consum d’energia a la Facultat de Biologia el primer trimestre de 2017, amb una disminució del 9% en el consum d’electricitat gràcies a la instal·lació de lluminàries LED a espais comuns (passadissos, vestíbuls, etc.).

Només es va entrevistar a 17 persones per conèixer l’impacte de la notícia, tots ells del grau de Ciències Ambientals, i d’aquests un 62% havien vist la informació per algun dels nou canals emprats per difondre-la.

Dels nou canals indicats, el que va tenir un major impacte van ser els pòsters col·locats als accessos dels edificis i als taulells d’anuncis (56%), seguit de la inserció de la informació a les pantalles i televisors de la Facultat (31%). Per darrera queda l’anunci al mobiliari urbà de publicitat interactiva, també conegut com a MUPI i que es distingeix per ser una pantalla vertical a l’entrada dels edificis (13%), i el tuit publicat al compte del Pla de Sostenibilitat (@mediambient_UB), o retuitat per altres comptes de la UB (6%).

Val a dir que l’impacte dels pòsters pot estar sobrevalorat perquè bona part es van col·locar a les portes de l’edifici, i aquesta no és una ubicació autoritzada, tot i ser molt visible. Tampoc sorprèn que l’impacte de les pantalles sigui superior a la dels MUPIs, ja que a les pantalles el temps d’exposició de la informació és més llarg, i el temps d’espera fins que es repeteix és més curt.

canal per on els alumnes visualitzen les noticies

Destaca que els formats de comunicació via web (web de la Facultat, intranet La Teva UB, web d’estudiants MonUB i blog del Pla de Sostenibilitat), no van tenir cap incidència, com tampoc Facebook.

La principal conclusió aportada pel grup de treball en aquest projecte Aprenentatge Servei és que

els millors canals de divulgació per ordre són: pòsters, pantalles i professors, ja que l’OSSMA no té un apartat propi dins de la pagina principal de la UB i tampoc pot enviar informació directa als alumnes ni entrar als sistemes més propers d’aquests, com ara els grups de WhatsApp.

OSSMA

ODS(‘s) de l’Agenda 2030 relacionats amb aquesta notícia

ODS 4: Educació de qualitat

4.7: Per a 2030, garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a pro·moure el desenvolupament sostenible, a través, entre d’altres, de l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no·violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *