{"id":5418,"date":"2015-01-27T10:27:08","date_gmt":"2015-01-27T09:27:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/plasostenibilitat\/?p=1676"},"modified":"2024-08-01T09:08:58","modified_gmt":"2024-08-01T09:08:58","slug":"les-microparticules-de-laire-eco2-0-23-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/actualitat-medi-ambient\/les-microparticules-de-laire-eco2-0-23-2","title":{"rendered":"Les micropart\u00edcules de l\u2019aire (Eco2.0 \u2013 23)"},"content":{"rendered":"\n

Tal com us vam explicar a l’ecoconsell dedicat a la Contaminaci\u00f3 Atmosf\u00e8rica (Eco2.0 -12)<\/a>, l’evoluci\u00f3 de les emissions de contaminants atmosf\u00e8rics a Barcelona i l’\u00e0rea metropolitana ha estat bastant positiva en els darrers anys. A la p\u00e0gina web de l\u2019OSSMA podeu trobar dades sobre l’evoluci\u00f3 de la concentraci\u00f3 de plom i part\u00edcules en suspensi\u00f3 PM10 en dues estacions situades a centres de la UB<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\"xarxa
Punt de mesurament autom\u00e0tic d’immissions de la Xarxa de vigil\u00e0ncia i previsi\u00f3 de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica a Catalunya (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya. Font: Wikimedia Commons.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els majors problemes de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica a l’entorn urb\u00e0 on vivim i treballem la majoria de nosaltres estan relacionats amb les part\u00edcules en suspensi\u00f3<\/strong> en forma l\u00edquida o s\u00f2lida, que en ser respirables s\u00f3n responsables de diverses malalties relacionades amb els sistemes respiratori i cardiovascular.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes micropart\u00edcules es divideixen principalment en dos tipus segons la seva mida: les PM10, que s\u00f3n part\u00edcules de mida igual o menor a 10 micr\u00f2metres, i les part\u00edcules PM2,5, de mida m\u00e9s petita. Aquestes \u00faltimes poden ser encara m\u00e9s perjudicials per a la salut que les PM10, donat que en ser m\u00e9s lleugeres poden romandre m\u00e9s temps a l’aire, augmentant les possibilitats de ser respirades, i en ser m\u00e9s petites tenen capacitat d’accedir a zones m\u00e9s profundes del sistema respiratori.<\/p>\n\n\n\n

Les part\u00edcules PM 2,5 procedeixen sobretot de la combusti\u00f3 dels vehicles di\u00e8sel, de forma que s’han convertit en un indicador m\u00e9s adient per valorar la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica a les ciutats. \u00c9s per aix\u00f2 que en els darrers anys s’ha comen\u00e7at a mesurar la concentraci\u00f3 de PM 2,5 en zones urbanes.<\/p>\n\n\n\n

\"mitjana
Mitjana anual de les emissions de PM2,5 a pla\u00e7a Universitat i comparaci\u00f3 amb els valors l\u00edmit definits pel RD 102\/2011 i per l\u2019OMS. Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A Barcelona l’any 2013 es va obtenir una concentraci\u00f3 mitjana anual de 27 \u00b5g\/m\u00b3 per a les PM10 i de 18 \u00b5g\/m\u00b3 per a les PM2,5 a pla\u00e7a Universitat. Tot i complir amb la normativa vigent relativa a la qualitat de l’aire, que situa els l\u00edmits en 40 i 25 \u00b5g\/m\u00b3 respectivament, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) \u00e9s m\u00e9s estricta amb els valors l\u00edmits recomanats, situant-los en 20 i 10 \u00b5g\/m\u00b3 respectivament. Aix\u00f2 demostra que encara hi ha molt cam\u00ed a rec\u00f3rrer per millorar la qualitat de l’aire que respirem.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n

Qu\u00e8 podem fer per reduir l’emissi\u00f3 de part\u00edcules contaminants a l’aire?<\/h2>\n\n\n\n