{"id":5475,"date":"2017-06-21T14:27:20","date_gmt":"2017-06-21T12:27:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/plasostenibilitat\/?p=2996"},"modified":"2023-03-20T08:44:24","modified_gmt":"2023-03-20T08:44:24","slug":"aps-comunicacio2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/actualitat-medi-ambient\/aps-comunicacio2017","title":{"rendered":"Projecte aprenentatge servei 2017: comunicaci\u00f3 ambiental a l’alumnat de la UB"},"content":{"rendered":"\n

El grup d’estudiants de l’assignatura Desenvolupament Sostenible (grau de Ci\u00e8ncies Ambientals), format per Roger Pitarch, Francisco Raya, Avent Sandoval i Dongxu Yu va fer una enquesta per con\u00e8ixer quins canals de comunicaci\u00f3 utilitza habitualment l’alumnat de la Facultat de Biologia per informar-se.<\/p>\n\n\n\n

Tot i els esfor\u00e7os realitzats, es va enquestar prop de 250 persones, xifra que queda per sota del m\u00ednim de 325 que es requeria per assolir un nivell de confian\u00e7a del 95% i un marge d’error del 5%. Amb aquesta mostra es va assolir un nivell de confian\u00e7a del 90% i un marge d’error del 5%.<\/p>\n\n\n\n

El perfil predominant de les persones enquestades \u00e9s una alumna (65% de dones), entre 20 i 24 anys (74% del total), i que fa tres anys que \u00e9s estudiant a la UB (42% del total). Entre els enquestats estaven representats tots els graus de la Facultat de Biologia, per\u00f2 no en la mateixa proporci\u00f3 que el nombre de matriculats (per exemple, el 29% d’enquestats eren de Ci\u00e8ncies Ambientals, perqu\u00e8 el grup de treball tenia m\u00e9s f\u00e0cil trobar resposta entre els companys del seu mateix grau, en tant que nom\u00e9s hi havia un 18% de Biologia, quan aquest \u00e9s el grau amb m\u00e9s matriculats).<\/p>\n\n\n\n

La pregunta escollida per identificar el canal d’informaci\u00f3 predominant entre l’alumnat ha estat: com t’assabentes de les festes universit\u00e0ries?<\/em> Tot i que els canals de comunicaci\u00f3 preferents poden variar en funci\u00f3 del tema del missatge, es va escollir aquest perqu\u00e8 resultava d’inter\u00e8s per a tot l’alumnat independentment del grau que estudia.<\/p>\n\n\n\n

\"enquesta<\/figure>\n\n\n\n

Per a aquest tipus de missatge, els canals predominants s\u00f3n el boca-orella (82%), Facebook (59%), p\u00f2sters als taulells (46%) i grups de WhatsApp de la Facultat (35%).\u00a0Com es pot veure, la transmissi\u00f3 del missatge es concentra en els canals m\u00e9s informals, i entre les xarxes socials Facebook t\u00e9 una implantaci\u00f3 molt superior a la resta<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Des de l’OSSMA ens interessava con\u00e8ixer fins a quin punt l’alumnat consulta i utilitza el seu compte de correu electr\u00f2nic UB, ja que en determinats casos esdev\u00e9 l’\u00fanica eina de comunicaci\u00f3 directa per transmetre un missatge. Quatre de cada sis\u00a0persones enquestades fa servir el correu UB, per\u00f2 nom\u00e9s llegeix els missatges que li interessen (principalment relacionat amb les assignatures que estudia), i en la majoria dels casos perqu\u00e8 se’l vincula amb el seu compte personal. Als dos extrems d’aquesta situaci\u00f3 trobem una proporci\u00f3 similar de\u00a0persones enquestades que no consulta el seu compte UB (17%), i que llegeixen tots els missatges que li arriben (17%).<\/p>\n\n\n\n

\"com<\/figure>\n\n\n\n

Per altra banda, l’alumnat tamb\u00e9 filtra els correus que li envia la UB. Una de cada cinc persones enquestades se’ls mira sempre, la meitat es mira nom\u00e9s els correus que li interessen, una de cada quatre ho fa espor\u00e0dicament, i el 6% restant declara que no es mira mai els correus de la UB.<\/p>\n\n\n\n

\"enquesta<\/figure>\n\n\n\n

El tema del correu \u00e9s un factor clau per decidir si mereix ser llegit o no. Els relacionats amb les assignatures es llegeixen pr\u00e0cticament tots (93%), els informatius ja tenen un impacte inferior al 60%, i els relacionats amb ofertes o treballs de la UB es troben al voltant del 30%.<\/p>\n\n\n\n

\"enquesta<\/figure>\n\n\n\n

En definitiva, el compte de la UB t\u00e9 un \u00fas ampli, per\u00f2 l’alumnat de la Facultat de Biologia selecciona quins correus llegeix fins i tot quan procedeixen directament de la pr\u00f2pia UB, i at\u00e9n essencialment als relacionats amb les assignatures que est\u00e0 cursant<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s l’impacte de la informaci\u00f3 sobre sostenibilitat de la UB? Al voltant del 40% de l’alumnat de la Facultat de Biologia rep informaci\u00f3 sobre sostenibilitat de la UB<\/strong>. Per graus, Ci\u00e8ncies Ambientals i Biologia s\u00f3n els ensenyaments on l’alumnat est\u00e0 m\u00e9s informat (46% i 42%, respectivament), i Biotecnologia el grau on menys arriba la informaci\u00f3 sobre sostenibilitat (32%).<\/p>\n\n\n\n

\"informaci\u00f3<\/figure>\n\n\n\n

Les not\u00edcies i la informaci\u00f3 de la UB arriben principalment pels canals habituals, com ara p\u00e0gines web, pantalles dels centres, p\u00f2sters o flyers<\/em>. En conjunt, per aquestes vies l’impacte de la informaci\u00f3 \u00e9s del 58%. Una de cada dues persones enquestades rep not\u00edcies de la UB per xarxes socials, i la resta de canals tenen un impacte molt m\u00e9s baix. Els estands informatius s\u00f3n el que menor incid\u00e8ncia tenen (16%).<\/p>\n\n\n\n

\"com<\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es va preguntar a l’alumnat de manera oberta (sense opcions a escollir), quins canals de comunicaci\u00f3 de la UB coneix. Un cop agrupades les respostes, les opcions amb m\u00e9s impacte s\u00f3n el correu UB (34%), el Campus Virtual (17%), xarxes socials en general (13%), i determinades xarxes socials en particular, com ara Facebook (11%) i Twitter (10%). Tamb\u00e9 tenen incid\u00e8ncia, tot i que moderada, M\u00f3n UB (12%) i els p\u00f2sters (11%, als que es podria sumar un altre 3% dels cartells), entenent que aquests s\u00f3n els que es pengen en els taulers d’anuncis oficials de la UB.<\/p>\n\n\n\n

Destaca que un 14% de les persones enquestades declara no con\u00e8ixer cap canal de comunicaci\u00f3 de la UB, i que vies com les aplicacions de m\u00f2bil o les xerrades no s\u00f3n considerades com opci\u00f3 de comunicaci\u00f3 entre l’alumnat de la Facultat de Biologia.<\/p>\n\n\n\n

\"canals<\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9\u00a0es va preguntar a l’alumnat quines activitats li semblarien m\u00e9s adients per promoure la\u00a0sensibilitzaci\u00f3 en l’\u00e0mbit de la sostenibilitat<\/strong>.\u00a0L’opci\u00f3 preferida s\u00f3n les jornades, seminaris o xerrades<\/strong>, amb un 69%; una de cada dues persones enquestades opta pel voluntariat, i una proporci\u00f3 similar es decanta per festes o actes l\u00fadics (45%). Per darrere es trobarien la realitzaci\u00f3 de cursos de curta durada (36%), o la celebraci\u00f3 d’actes puntuals com els dies internacionals (31%).<\/p>\n\n\n\n

\"quines<\/figure>\n\n\n\n

Per acabar l’enquesta es demanava quins canals\u00a0de comunicaci\u00f3 es consideren m\u00e9s eficients per transmetre els missatges sobre accions de sostenibilitat de la UB. El resultat m\u00e9s est\u00e8s ha estat l’\u00fas de les xarxes socials, per\u00f2 tamb\u00e9 es repetien la transmissi\u00f3 d’informaci\u00f3 entre classes i grups d’alumnes (equivalent al\u00a0boca-orella), i la comunicaci\u00f3 pel professorat a classe.<\/p>\n\n\n\n

Es tracta de dues opcions molt directes per a l’alumnat, per\u00f2 que s\u00f3n dif\u00edcilment accessibles per a les unitats administratives que, com l’OSSMA, treballen en la comunicaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 sobre sostenibilitat.<\/p>\n\n\n\n

El projecte es va completar amb una prova pilot. Es va generar una not\u00edcia ambiental relacionada amb la Facultat de Biologia, es va difondre per diferents canals de comunicaci\u00f3, i despr\u00e9s es va comprovar si l’alumnat l’havia vist i per quin canal.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La not\u00edcia escollida va ser l’evoluci\u00f3 del consum d’energia a la Facultat de Biologia el primer trimestre de 2017<\/a>, amb una disminuci\u00f3 del 9% en el consum d’electricitat gr\u00e0cies a la instal\u00b7laci\u00f3 de llumin\u00e0ries LED a espais comuns (passadissos, vest\u00edbuls, etc.).<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s es va entrevistar a 17 persones per con\u00e8ixer l’impacte de la not\u00edcia, tots ells del grau de Ci\u00e8ncies Ambientals, i d’aquests un 62% havien vist la informaci\u00f3 per algun dels nou canals emprats per difondre-la<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Dels nou canals indicats, el que va tenir un major impacte van ser els p\u00f2sters col\u00b7locats als accessos dels edificis i als taulells d’anuncis (56%), seguit de la inserci\u00f3 de la informaci\u00f3 a les pantalles i televisors de la Facultat (31%)<\/strong>. Per darrere queda l’anunci al mobiliari urb\u00e0 de publicitat interactiva, tamb\u00e9 conegut com a MUPI i que es distingeix per ser una pantalla vertical a l’entrada dels edificis (13%), i el tuit publicat al compte del Pla de Sostenibilitat (@mediambient_UB), o retuitat per altres comptes de la UB (6%).<\/p>\n\n\n\n

Val a dir que l’impacte dels p\u00f2sters pot estar sobrevalorat perqu\u00e8 bona part es van col\u00b7locar a les portes de l’edifici, i aquesta no \u00e9s una ubicaci\u00f3 autoritzada, tot i ser molt visible. Tampoc sorpr\u00e8n que l’impacte de les pantalles sigui superior a la dels MUPIs, ja que a les pantalles el temps d’exposici\u00f3 de la informaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s llarg, i el temps d’espera fins que es repeteix \u00e9s m\u00e9s curt.<\/p>\n\n\n\n

\"canal<\/figure>\n\n\n\n

Destaca que els formats de comunicaci\u00f3 via web (web de la Facultat, intranet La Teva UB, web d’estudiants MonUB i blog del Pla de Sostenibilitat), no van tenir cap incid\u00e8ncia, com tampoc Facebook.<\/p>\n\n\n\n

La\u00a0principal conclusi\u00f3 aportada pel grup de treball en aquest\u00a0projecte Aprenentatge Servei \u00e9s que:<\/p>\n\n\n\n

\n

Els millors canals de divulgaci\u00f3 per ordre s\u00f3n: p\u00f2sters, pantalles i professors, ja que l’OSSMA no t\u00e9 un apartat propi dins de la p\u00e0gina principal de la UB i tampoc pot enviar informaci\u00f3 directa als alumnes ni entrar als sistemes m\u00e9s propers d’aquests, com ara els grups de WhatsApp<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El grup d\u2019estudiants de l\u2019assignatura Desenvolupament Sostenible (grau de Ci\u00e8ncies Ambientals), format per Roger Pitarch, Francisco Raya, Avent Sandoval i Dongxu Yu va fer una enquesta per con\u00e8ixer quins canals de comunicaci\u00f3 utilitza habitualment l\u2019alumnat de la Facultat de Biologia per informar-se.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36626,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[20],"tags":[105,69,131,81],"class_list":["post-5475","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat-medi-ambient","tag-aps","tag-comunicacio","tag-ods4","tag-sostenibilitzacio-curricular"],"author_meta":{"display_name":"OSSMA","author_link":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/author\/ossmau1"},"featured_img":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/capcalera-ApS-ccaa-300x71.jpg","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Medi Ambient<\/a>"],"unlinked":["Medi Ambient<\/span>"]},"tags":{"linked":["ApS<\/a>","comunicaci\u00f3<\/a>","ods4<\/a>","sostenibilitzaci\u00f3 curricular<\/a>"],"unlinked":["ApS<\/span>","comunicaci\u00f3<\/span>","ods4<\/span>","sostenibilitzaci\u00f3 curricular<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 9 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 21\/06\/2017","modified":"Updated on 20\/03\/2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 21\/06\/2017 14:27","modified":"Updated on 20\/03\/2023 8:44"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5475","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5475"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5475\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46378,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5475\/revisions\/46378"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36626"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5475"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5475"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/ossma\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5475"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}