Ambient precari, fosa la llum

Com d’altres vegades abans, es trobaven l’una davant de l’altra, a la taula d’un bar. Entre elles, la usual parella de cerveses que els feien companyia es veia trencada per la tassa de cafè que s’havia demanat na Joana.

Annà sabia per la manera amb què Joana remenava el sucre del cafè que quelcom no rutllava. La seva amiga havia canviat recentment de feina on les condicions, per variar, precàries, començaven a passar-li factura. Amb el pas dels dies, sobretot durant els primers, com més s’endinsava en aquell nou medi més veia dissipar-se aquella electritzant passió que emetia Joana.

Sense poder suportar més veure la llum dels ulls de la seva amiga apaivagant-se, com ho feia la temperatura del cafè que tan parsimoniosament remenava, Annà es decidí. Feu baixar d’un sol glop la cervesa per la gola.

Empassà.

I començà a parlar.