Edició 2019

Ho descobreixo

Ho descobreixo;
que l’equilibri d’un castell és fruit de la suma silenciosa de moltes forces,
que els fluids també estimen i s’abracen amb l’excusa del menisc,
que hi ha imants que volen sense fer ús de motors ni ales,
que l’entropia de l’Univers és una escaladora incessant,
que l’elixir de la joventut és tenir valor per perseguir la llum,
i que la dansa de les galàxies la protagonitza una matèria amb por escènica.
És aleshores, després d’entendre-ho,
que els límits de la naturalesa ja no són en les equacions que la interpreten.

Busques

Per allà de ben petits esmicolàvem les distàncies,
on esperava jo fermar indrets incauts, on sospirava per un bosc creixent en meva ment,
entre aigües dispares, ets un bèstia atemorit, xucles, ets un ànsies,
mai assaborit no, mai temptat no, mai no mai roent.

Introducció a camins aleatoris

Josep Perelló, extracte de Teoria de l’striptease aleatori (Ed. Tres i Quatre, 2004)

(El següent poema es llegeix tot resseguint un camí aleatori. El moviment del lector ve determinat per dos estris. El primer és un dau que indica la llargada del camí a avançar. El segon és una brúixola que marca la direcció cap a on ha de caminar el lector.)