Són consells pràctics de redacció amb exemples de l’àmbit de la física, entesos en un sentit ampli, ja que toquen aspectes tan variats com l’ús dels símbols i altres convencions, els verificadors ortogràfics, dubtes lèxics, etc.
Abans de posar-te a pensar què escrius i precipitar-te a fer-ho… posa l’escala a la paret que toca! Comença pel verificador ortogràfic i instal·la’t el diccionari personalitzat (ara en català, castellà i anglès). Després, activa el verificador i deixa’t anar!
Hi ha coses que no es deixen menysprear, però sí negligir. Així, doncs, quan parlem de dades, de quantitats, etc., que no s’han de tenir en compte, que cal ometre, el verb adequat és negligir i l’adjectiu, per tant, negligible.
La persona que ens atén en un comerç és el dependent… Aquest mot el trobem sovint en altres contextos del llenguatge especialitzat: la resistència pot ser dependent de la llum i una equació del temps. Per saber quan hem d’escriure dependent o depenent, podem fer la prova de la independència.
Hi ha diferents tipus d’ones sísmiques: ones de volum i ones de superfície.
La matèria es presenta a la natura en tres estats físics: gasos, líquids i sòlids.
Elements sense isòtops: Be, F, Na, Al, etc.
Ultraviolat: UV
Els nombres tant es poden escriure amb xifres com amb lletres, però cal tenir-ne en compte els diferents usos i especificitats. Així doncs, quan expressen una quantitat i van seguits del símbol de la unitat, s’escriuen amb xifres.
El famós gat de Schrödinger ens va bé per parlar de casos especials d’apostrofació —la d’un grup consonàntic inicial (s + consonant o f + consonant)— i entendre per què davant d’un context consonàntic similar no s’apostrofa la preposició de i, en canvi, sí l’article masculí el.
En la tradició tipogràfica catalana, el símbol utilitzat per separar els decimals és la coma. En els llenguatges especialitzats, però, es pot fer amb punt o amb coma. És important mantenir la coherència en tot el treball i, per tant, cal tenir-ho en compte si s’insereixen imatges o resultats que en porten.
El nom complet de les unitats s’escriu en minúscula: metre, gram, ampere, mol, etc. El símbol de les unitats s’escriu en minúscula si prové d’un nom comú (10 kg, 5 km), però en majúscula si procedeix d’un nom propi (de B. Pascal, pascal, Pa; d’I. Newton, newton, N).
Quan els símbols + i – precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai. Ex.: –9 ˚C, –5 V, +24. L’espai sí que cal deixar-lo, en canvi, entre la xifra i el símbol de la unitat.
Si volem mantenir junts dos segments (paraules, símbols, etc.) que podrien quedar separats a final de línia —com ara els 4 cm de l’exemple—, els podem unir amb un espai inseparable.
El símbol del litre es pot escriure en minúscula o en majúscula. La Conferència General de Pesos i Mesures ha adoptat L com a símbol alternatiu per evitar el risc de confusió entre la lletra l i el número 1.
L’ús de les majúscules depèn de la posició que el mot ocupa en el text o bé de la seva naturalesa. Com que més aviat se n’abusa, i perquè les majúscules no perdin la seva funció, convé ajustar-se a les convencions sobre les majúscules.
En el cas de lleis, teories, fórmules, etc., només els noms propis van en majúscula inicial. Ex.: l’efecte Casimir, la llei de Plank, les lleis de la termodinàmica, el teorema d’equipartició, l’equació de Bernoulli, la teoria de la relativitat, la relativitat general, el principi d’incertesa de Heisenberg, etc.
Les sigles en general es formen a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que les constitueixen, s’escriuen en majúscula sense cap punt ni cap espai després de cada lletra. Les lletres majúscules de les sigles no ens han de despistar ni fer pensar que les inicials de les paraules que les formen necessàriament també van en majúscula quan les escrivim completes.
Et pots ajudar amb els continguts de l’apartat dedicat a la redacció que trobaràs al llibre d’estil de la UB: els criteris generals de redacció i les 20 recomanacions per redactar bé. I per descomptat, busca els fonaments d’«Escriure la física».
