Un vespre d’hivern del 1679, caminava Robert Hooke pels carrers de Londres amb molta pressa i amb uns fulls a la mà. El contingut d’aquests eren els estudis realitzats sobre l’elasticitat, que l’havien tingut tant de temps enfeinat i que tenia previst presentar l’endemà davant de tots els membres de la Royal Society. Cada vegada feia més fred, el vent de l’est cada cop era més intens, a aquest s’afegí el del nord i sense adonar-se exactament com succeí, els fulls es desprengueren de la seva mà: tota la feina de mesos s’esvaní en un instant! Per un carrer proper passejava un jove músic que trobà els fulls al terra. Al veure tots aquells conceptes, la seva inspiració despertà i començà a escriure una gran obra.
Al cap d’uns mesos s’estrenà, al teatre més important de la capital anglesa, aquella meravellosa peça musical, que garantiria al jove músic una trajectòria plena d’èxit. Entre els convidats de l’esperada estrena figurava el secretari de la Royal Society, Robert Hooke. Abans que l’orquestra comencés a fer sonar aquella preciosa melodia, el jove músic enuncià el misteriós títol de l’obra: De potentia restitutiva. Al sentir Hooke el títol de l’obra, s’aixecà de la seva localitat i…