El culte a l’individu era tan greu
com pensar que mai hem set un tot
Tots els cossos que hem tingut,
totes les veus,
per separat i en to interrogatiu
linealment combinats
les equacions
del problema universal de qui ets,
Jo
Així ens aproximem a ser explicables
suportables avorrits i previsibles
Secciona,
solidari,
el primer ordre:
éssers lineals sobre cossos complexos
éssers lineals sobre cossos reals
Com a base,
les possibles circumstàncies,
anomenen el teu cas particular
Sentir-se verbal és terrible
Quan no saps com fer-te entendre
Quan casa eren els crits , la pausa a cada dubte era un oasi
Casa van ser els llibres
Casa fou la ciència
Casa van ser els llavis
Casa biblioteques
I quan casa
no vol dir res més
Els crits ja no fan cas
de tu
Però t’havien espantat tots els pardals
i, nosaltres,
al cap hi vam fer niu
Ara
Jo
no pot més que estremir-se
quan crepiten,
si els estufa l’ocurrència,
les neurones adustes de sa testa
Amb vertigen enfilàvem la memòria
temorosos de tendir cap al desordre
Delerosos de forjar, amb certa joia,
que un cervell que s’encomana a l’equilibri
precedeix sens dubte un pensament mediocre
Ai, la sang!
Qui la depura?
Tothom enverinat
i el deliri popular
creu de tot tenir-ne cura
Celebrem l’esquizofrènia
del tractament simptomàtic
i les vides de placebo
EL PRIVILEGI EXIGENT DE CONÈIXER
EL PRIVILEGI EXIGENT DE CONÈIXER
EL PRIVILEGI EXIGENT DE CONÈIXER
Altra vegada
M’ha fet
oblidar la resta
Agre cultura intensiva
De cervells
De títols
De notícies
Més, me’n doneu
i ja en tinc prou
Més, me’n doneu
i ja en tinc massa
De tot en férem casa
I tot se’ns tornà sostre
CONTRADICCIONS
CONTRADICCIONS
CONTRADICCIONS