Estimat Newton, d’una
sola igualtat, vas pretendre
l’univers entendre.
D’una poma rància, en vas
crear la gravetat.
Però,
ara des d’aquí a la Terra, deixa’m dir-te,
no és el mòdul de la força exercit entre dos cossos
el que descriu el vector de la nostra atracció.
Aquí a la Terra, i per experiència, la força gravitacional
no sempre al quadrat de la distància és inversament proporcional.
Preludi
Joan Brossa
Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant.
Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l’agitin pensaments
ni idees.
Fundació Joan Brossa. Obra. Paraula