Entre els anys 1911 i 1916, a les proximitats de Talarn (Pallars Jussà), es va construir el campament de treballadors de la presa de Sant Antoni, una de les obres hidroelèctriques més importants de la Catalunya contemporània. En aquell indret, milers d’obrers vinguts de diferents punts de l’Estat espanyol van conviure en condicions dures i precàries mentre aixecaven, amb les seves pròpies mans, una infraestructura clau per al desenvolupament industrial del país.
Més enllà de l’activitat constructiva i de l’esforç físic que exigia la jornada laboral, la vida al campament també estava marcada per moments d’oci, consum i relació social. Les restes materials identificades durant les prospeccions arqueològiques, com ampolles d’alcohol, llaunes, restes de menjar, possibles espais comuns, són una mostra que ens ajuda a interpretar com es distreien, què menjaven o bevien i com construïen comunitat aquelles persones lluny de casa.
Aquest petit text se centra en reconstruir, a partir de la cultura material, la documentació històrica i l’anàlisi comparativa, els hàbits de consum i entreteniment dels treballadors del campament.
Begudes alcohòliques i no alcohòliques
Les restes de vidre recuperades durant la prospecció indiquen un consum notable de begudes alcohòliques, principalment a través d’ampolles. Fonts documentals assenyalen un abastiment internacional, amb referències a “begudes escoceses”, fet que apunta al consum de whisky o cervesa britànica des del primer moment. El consum de whisky fou un hàbit introduït per la mà d’obra immigrant. L’existència de bars amb noms com “Toronto” o “American Bar” reforça la presència d’una oferta adaptada al gust dels treballadors forans.
Les empreses inversores, principalment d’origen anglosaxó, van facilitar l’arribada de begudes típiques dels seus països. El whisky es va consolidar com una beguda habitual entre enginyers i obrers amb més recursos, utilitzada també com a forma de combatre el fred. Aquest patró és coherent amb altres espais industrials de l’època, on el licor importat es va integrar ràpidament en el consum obrer urbà i rural.
Al costat d’aquestes begudes d’origen estranger, cal considerar també el consum de cervesa i vi locals. Tot i no disposar de dades concretes sobre marques, la presència de tavernes i la cultura del vi a la zona fan pensar en una combinació habitual de productes nacionals i regionals. En aquest sentit, la troballa d’una xapa de rom Bacardí en una de les prospeccions reforça la hipòtesi d’un accés variat a begudes comercials, tant locals com internacionals, distribuïdes a través de xarxes de consum àmplies i dinàmiques.
En conjunt, el consum de begudes mostra una convivència entre la cultura local i els costums importats. La coexistència de locals per a obrers i enginyers, amb cartes diferenciades, reflecteix una estratificació social també present en els espais d’oci. Aquest ambient cosmopolita és part essencial per entendre com la vida quotidiana al campament s’adaptava a influències diverses, tant internes com externes.
Oci i entreteniment dels treballadors
La vida al campament era dura, amb jornades llargues i condicions climàtiques extremes. Tot i això, els treballadors buscaven moments per desconnectar. L’oci era essencial per resistir el ritme diari i mantenir la cohesió entre companys.
Els jocs de cartes i daus eren probablement molt habituals. Encara que no se n’han trobat restes directes, eren activitats comunes entre obrers de l’època. Si es trobessin fitxes, podríem saber quins jocs es practicaven i si hi havia sistemes d’apostes o normes pròpies. El joc era més que un passatemps: era una eina de socialització i evasió.
També eren habituals les apostes informals. L’augment de cafès i locals de joc a Tremp i Talarn durant les obres indica que els treballadors hi acudien sovint. Aquests espais oferien entreteniment i van esdevenir una part central de l’oci masculí obrer, amb partides de dòmino, loteria o daus.
Algunes fonts locals mencionen la presència del tenis, probablement introduït pels enginyers. Tot i que no hi ha constància arqueològica de camps o pilotes, aquesta activitat il·lustra el contrast cultural entre els treballadors i els tècnics estrangers. Altres esports populars, com el futbol, podrien haver existit de forma espontània, però no han quedat registrats.
Els bars de Tremp oferien begudes, música i jocs. Alguns, com “l’American Bar” o el “Toronto”, s’adreçaven sobretot als treballadors forans. A més de consum i joc, també hi havia altres formes d’oci com espectacles o cafès cantants, sovint amb activitats associades que han estat tractades en altres estudis.
Dins el mateix campament, l’oci podia ser més senzill i informal: converses, música improvisada, sopars compartits o partides de cartes als porxos. Aquests espais ajudaven a reforçar els vincles i a construir una rutina que anava més enllà del treball.
Aquestes pràctiques sovint van generar tensions amb la població local, que va demanar més control sobre l’oci nocturn. Malgrat tot, els locals van continuar actius, i alguns fins i tot es van traslladar a Talarn, fet que demostra la importància i la demanda d’aquest tipus d’oci entre els treballadors.
Cas hipotètic: fitxes de joc trobades
No s’han documentat fitxes de joc en les excavacions, però si n’apareguessin algunes podríem deduir molt. En altres jaciments industrials, les fitxes (generalment de metall o fusta) sovint tenen tallers o nombres que mostren en quins jocs s’usaven. Per exemple, fitxes gravades amb valors numèrics podrien indicar apostes de casino informal, o bé partides de pòquer. Si es trobessin fitxes fetes a mida (inclosos claus de loteria o tiquets d’un caixer d’un “company store”), també ens podrien dir si la direcció feia pagaments interns amb scrip (una moneda metàl·lica utilitzada en algunes companyies mineres). En el nostre cas, la descoberta d’una plaqueta de joc o fitxes de casino permetria confirmar la presència de jocs d’atzar formals al campament i, potencialment, la seva relació amb altres jaciments similars d’obrers. Per exemple, en campaments nord-americans d’enterrament de vies fèrries del segle XIX és habitual trobar petits dissenys casolans de daus i fitxes; si passés aquí, ens ajudaria a comparar l’oci del Pallars amb l’oci global dels obrers del moment.
Impacte social i consum cultural
En conjunt, la perspectiva arqueològica i històrica dibuixa un retrat clar del consum i l’oci al campament de Sant Antoni: va ser una barreja de costums rústics i estrangers. Les aportacions foranes (Anglaterra, Canadà, EUA) es reflecteixen en la presència de begudes de més prestigi (whisky i cervesa importats, consum de tabac segur) i en l’oci organitzat (clubs amb noms nord-americans, introducció del tenis). Alhora, el gruix de la població obrera, majoritàriament espanyola, mantindria hàbits tradicionals: menjars senzills (pa, llegums, carns locals), begudes pròpies (vi i cervesa nacionals) i jocs castissos (cartes i daus).
La historiadora Joana Franch assenyala que l’arribada d’aquests milers de treballadors «va canviar l’oci, les dinàmiques de la població, però també el paisatge». De fet, la sociodinàmica local es va transformar: Tremp va passar d’un poble rural tranquil a un nucli amb centenars de visitants, entreteniments i problemes socials. Els treballadors tenien salaris relativament alts (es diu que cobraven 3–5 pessetes per jorn de 10 h, molt superior al sou d’un empleat públic local), així que tenien poder adquisitiu per consumir tant als bars de Tremp/Talarn com per comprar menjar especial. La riquesa arqueològica de fragments de beguda i utillatge ho corrobora: confirma que hi havia una economia de mercat dins el camp, amb compres periòdiques d’aliments i begudes.
En termes de reflexió general, l’estudi del campament de Sant Antoni il·lustra clarament com fins i tot entorns molt remots reben ràpidament influències externes: els obrers importen aspectes culturals de llocs llunyans (com el tenis o el whisky nord-americà). Al mateix temps, també ens diu molt de la classe obrera rural espanyola de començament de segle: homes i famílies que deixaven els cultius per a grans obres, lluny de casa, però intentant conservar part dels seus costums d’oci (baralles de cartes, sopars comunitaris) en un marc completament nou. L’arqueologia d’aquest jaciment, doncs, enriqueix el discurs històric: ens permet passar de dades generals a exemples concrets de la vida quotidiana, i convida a comparar amb altres grans obres hidràuliques (per exemple la construcció de la presa de Camarasa o les colònies obreres mineres).
Finalment, aquest estudi posa de manifest que el comportament humà –fins i tot en situacions extremes de treball manual– tendeix a recrear-se amb entreteniment i consum, buscant el confort necessari per afrontar el dia a dia. En el cas de Sant Antoni, les restes de vidre, llaunes i objectes personals no només són deixalles, sinó testimoni silenciós de llargues partides de cartes, sopars compartits i converses de bar després de la jornada. Aquest llegat material connecta la premsa antiga i la memòria oral amb l’evidència tangible, fent del passat dels obrers un relat més ric i complet.
Otto Peinado
Referències:
Marimon, S. (2025, 2 de febrer). Quan el Pallars es va convertir en el Far West: una excavació documenta la vida dels treballadors de la presa de Sant Antoni. Ara. https://es.ara.cat/cultura/memoria-historica/tremp-talarn-convirtieron-far-west_130_5279033.html
Tarraubella, X. (2003). La canadenca al Pallars: repercussions socio-econòmiques de la construcció de l’embassament de Sant Antoni a la Conca de Tremp (1910-1920). Garsineu Edicions.