Que ens ve al cap quan parlem de colonialisme? Sovint pensem en l’Àfrica i l’explotació europea dels segles XIX-XX, tan recordada a la cultura popular per films com Memòries d’Àfrica (1985). Però el colonialisme també fou una mentalitat que traspassà fronteres i influí totes les dinàmiques de l’època, inclosa la industrialització europea, com mostra la infraestructura hidroelèctrica instal·lada al Pallars a la segona dècada del segle XX. El campament de treballadors de Sant Antoni (Talarn, Pallars Jussà), residència dels obrers que construïren l’embassament entre 1911 i 1916, és exemple d’això.

Un colonialisme d’importació 

Per començar, cal contextualitzar el caràcter importat d’aquesta ideologia colonial en el marc de la construcció, ja que l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (filial de La Canadenca) no només rebia capital canadenc i estatunidenc, sinó que comptava amb alts càrrecs anglosaxons, majoritàriament anglesos (Bernadó i Castilló, 1980: 17). Molts d’ells participaren en obres en territoris colonials, com les de F. S. Pearson al Brasil, o tenien experiència a l’Àfrica colonial. D’aquesta manera aquests càrrecs, tot i desenvolupar les seves tasques a Europa amb obrers europeus, conceben el seu treball com el d’un capatàs colonial, i així ho demostren les seves actituds, com quan un d’ells “pidió permiso al ingeniero jefe para utilizar un látigo con los obreros a sus ordenes” (Diari de Barcelona. Sales Aige, 1970. Apud Gallego, 2025: 42. Inèd.), així com la seva vestimenta, més pròxima a la dels capatassos colonials i estudiable a través de la fotografia, on, fins i tot, s’aprecien pistoles enfundades (Fig.1).

• 

• 

Figura 1. Capatassos i alts càrrecs de les obres de Sant Antoni. (Data desconeguda. Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Fons Anguera.)

El poder de l’espai i el poder de la imatge

D’altra banda, la construcció del campament segueix patrons constructius de trets colonials. D’aquests cal destacar especialment la qüestió de l’abrupta divisió espacial (González, 2003: 16). Al llarg del campament hi ha una ferma separació, no només del seu límit, delimitat amb fites armades amb filferro d’arç, exemple de violència espai-estructural, sinó també entre els diferents rangs dins del campament. Per exemple, dins del campament obrer, els tècnics gaudeixen de residències monoparentals separades dels barracons allargats dels obrers, i, de manera més abrupta, es separa el campament obrer del d’enginyers, situat a l’altra banda del riu Noguera Pallaresa (Fig. 2), una tendència de separació per rangs que documentem també en campaments colonials, com a la mina Geraldine (1860-1870), a les terres occidentals de l’Austràlia colonial, amb un campament pels aborígens miners i, a l’altra banda del riu Murchison, les cases dels capatassos i la direcció d’origen anglès (Gibbs i Harrison, 2008: 64) (Fig. 3).

Paral·lelament, és sabut que tot poder jeràrquic, com el colonial, construeix la seva imatge. Sant Antoni també n’és exemple, i els espais domèstics ho reflecteixen. Al campament obrer trobem barraques de construcció modesta, amb sòcols de pedra local, parets de canyís amb ciment i teulades de xapa o uralita (Fig. 4). Es documenten barracons allargats per a obrers, amb espais comuns petits, i d’altres, monofamiliars, per als tècnics, més modestos però individuals, jerarquia també visible en la troballa de vaixella de luxe de porcellana a les prospeccions de 2025 (Fig. 5)

• 

• 

A l’altra banda del riu, el panorama és diferent. Les grans cases dels enginyers, algunes encara en peu, escenifiquen clarament la mentalitat colono-industrial, amb arquitectura anglo-colonial, porxos destacats i jardins amplis, destacant especialment la casa de Charles Smith, director de la central, de la qual conservem fotografies interiors que confirmen aquest estil (Fig. 6).

• 

• 

Aquest model de segregació estètica, no és una particularitat pròpia de Sant Antoni, sinò que s’insereix dins de l’esmentada mentalitat colonial europea de l’època (Carrera, 2017: 56), com veiem, per exemple, a la colònia minera de Dundo (Angola, 1919-1950) (Fig. 7), on la divisió entre el barri de tècnics blancs, amb cases típicament colonials amb urbanisme d’inspiració nord-americana, contrasta amb els barracons prefabricats de la Indigenous o Worker’s Village, abruptament separada del primer barri (Serrazina, 2024: 133-134).

• 

• 

Abastiment des de la metròpoli

Una altra característica de la reminiscència colono-industrial a Sant Antoni és l’abastiment. Diversos sectors econòmics mostren una forta dependència de productes forans. A la construcció, per exemple, s’han trobat maons escocesos de la marca Adamantine Rotary (anys 1910’s). En el cas de les medecines, també predominen les d’origen anglosaxó, com Magnesia Bishop, ENO o Whitall Tatum Company (Gallego, 2025: 97. Inèd.) (Fig. 8). Aquesta aposta per la importació reflecteix, no només la globalització creixent, sinó una mentalitat colonial que afavoreix l’abastiment metropolità i no incentiva l’economia local (Carrera, 2017: 48).

¿El Pallars com a colonia interna?

Fem una valoració del que hem vist fins ara. Si observem amb perspectiva la naturalesa de les obres, veiem que la creació de les hidroelèctriques és iniciativa d’un sector empresarial de tradició anglosaxona, hereu de la cultura eduardiana i el seu tarannà colonial, que aplicà mètodes disciplinaris, jeràrquics i econòmics propis d’aquest en les seves instal·lacions i en el control obrer. Cal entendre, però, qui consumeix els recursos del Pallars. Barcelona, en ple creixement, aprofita l’energia per abastir-se d’electricitat generada en zones fluvials com el Pallars (Fig. 9), però ho fa sense compensar econòmicament el territori, tot i les promeses incomplertes de rec per part de l’empresa. Si plantegem la qüestió d’aquesta manera, i ho farem a tall de conclusió, veurem que no només és l’empresa qui aplica el model colonial a les seves instal·lacions, sinó que el mateix sistema de consum de recursos Pallars-Barcelona es sustenta en una relació colonial (González, 2003: 16) entre la metròpoli (Barcelona) i la colònia (El Pallars), obrint la porta a la possibilitat de considerar el Pallars una colònia interna dins del marc català, una línia de recerca que, junt amb els aspectes prèviament esmentats, ens permetria donar una nova perspectiva a l’estudi dels mons industrial i colonial, i les seves mentalitats, un món que, com Sant Antoni demostra, podria ser-hi més a prop del que havíem pensat fins ara.

---

Carlos Antonio Martín García

Referències:

Bernadó, J.; Castilló, A. (1980). “Arriba La Canadenca. Entrevista amb el Sr. Canelles”, Revista Escudella 2(2), 17-18.

Carrera, J. (2017). “Un recorrido por el concepto (de)colonial”, a Reitano, E. (Coord.). Desnudar la mirada eurocéntrica: Categorías en tensión en la historia americana, Buenos Aires: Universidad Nacional de La Plata, 40-59.

Gallego, L. (2025). Els vestigis quotidians de la industrialització hidroelèctrica: l’habitatge obrer a l’embassament de Sant Antoni. Memòria de la intervenció arqueològica al campament de treballadors de la presa hidroelèctrica de l’embassament de Sant Antoni. Talarn (Pallars Jussà). 18-24 de març de 2024, Memòria inèdita.

Gibbs, N.; Harrison, R. (2008). “Dynamics of dispersion revisited? Archaeological Context and the Study of Aboriginal Knapped Glass Artefacts in Australia”, Australian Archaeology 67, 61-68.

González, P. (2003). Colonialismo interno (una redefinición), Ciudad de México: UNAM.

Serrazina, B. (2024). “Colonial enterprises and urban design”, a Kaleithner, C.; Egbers, V.; Sezer, Ö.; Skedzuhn, A. (Eds.). Architectures of colonialism: constructed histories, conflicting memories, Basilea: Birkhauser, 129-146.

Tarraubella, X. (2013). “Els aprofitaments hidroelèctrics pirinencs i el seu impacte al Pallars”, Barcelona Quaderns d’Historia 19, 137-156.