Alumnes de la Universitat de Barcelona realitzen campanyes arqueològiques per analitzar les condicions de vida dels obrers a través dels vestigis trobats Les obres de construcció de la presa de l’embassament de Sant Antoni, a Talarn, van durar cinc anys, entre el 1911 i el 1916, i van acollir prop de 4.000 treballadors, que s’allotjaven en un campament que es va construir molt a prop del salt de comportes. Aquest campament, però, va ser arrasat entre 1916 i 1920, i pràcticament no en queden documents. Ara, unContinua llegint…Reconstrueixen la vida dels treballadors de la presa de Sant Antoni amb prospeccions a l’antic campament
Prospecten al campament dels treballadors de la presa de Talarn per reconstruir-ne la vida quotidiana
El projecte analitzarà els vestigis existents, les condicions de vida i el desenvolupament hidroelèctric Article a Viure als Pirineus per Marta Lluvich. Enllaç a la notícia: https://www.viurealspirineus.cat/articulo/pallars-jussa/prospecten-campament-dels-treballadors-presa-talarn-per-reconstruir-ne-vida-quotidiana/20250725072621058705.html Les obres de construcció de la presa de l’embassament de Talarn, al Pallars Jussà, van començar l’any 1911 i van acabar l’any 1916. Un equip del grau d’arqueologia de la Universitat de Barcelona ha prospectat aquesta zona amb l’objectiu de reconstruir la vida quotidiana d’aquests campaments i dels treballadors que s’hi allotjaven. La professora de la Universitat de Barcelona, Laia Gallego, ha explicatContinua llegint…Prospecten al campament dels treballadors de la presa de Talarn per reconstruir-ne la vida quotidiana
Una excavació revela com vivien els obrers que van construir la presa de Talarn
Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona estudien el campament de Sant Antoni per recuperar la memòria quotidiana dels treballadors d’una de les grans obres hidroelèctriques del segle XX al Pallars Jussà Article a NacióLleida per Oriol Almacellas Verdés. Enllaç a la notícia:https://naciodigital.cat/lleida/cultura/una-excavacio-revela-com-vivien-els-obrers-que-van-construir-la-presa-de-talarn.html Un equip del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona està excavant els antics campaments dels treballadors que van construir la presa de Talarn, al Pallars Jussà, entre 1911 i 1916. Tot i que les instal·lacions van ser desmantellades fa un segle, encara se’n conserven indicis que permeten reconstruir com hi vivienContinua llegint…Una excavació revela com vivien els obrers que van construir la presa de Talarn
Arqueología para reconstruir la vida cotidiana de los trabajadores del campamento de la presa de Talarn
Las obras de construcción de la presa del embalse de Talarn, en el Pallars Jussà, comenzaron el año 1911 y terminaron en 1916. Un equipo del grado de arqueología de la Universidad de Barcelona ha prospectado esta zona con el objetivo de reconstruir la vida cotidiana de estos campamentos. Laia Gallego, ha explicado que pese a que durante los años veinte del siglo pasado se arrasó el campamento, sí que todavía han podido reconstruir rastros. Estas señales hablan sobre cómoContinua llegint…Arqueología para reconstruir la vida cotidiana de los trabajadores del campamento de la presa de Talarn
Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
Autor del post: Pau Menéndez Molist El passat mes de juny es va començar la intervenció arqueològica en Els Barrancs (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) un dels nombrosos espais museïtzats de la Guerra Civil pel COMEBE i que consisteix en la recuperació de 300 metres lineals de trinxera i de diferents txaboles. L’any 2005 es va fer una petita intervenció, i enguany, els alumnes de pràctiques de la UB han pogut complementar amb gairebé 300 metres més de trinxera, diferentsContinua llegint…Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
Els fortins de costa de Mataró
L’any 1937, com a part del projecte de fortificació de la costa mediterrània per part de l’Exèrcit Republicà, va ser construïda tota una xarxa de trinxeres, fortins i bateries antiaèries a la ciutat de Mataró destinades a la defensa del territori davant les incursions per mar i aire. Moltes d’aquestes queden recollides en el llibre de Josep Clara “Els búnquers de la costa catalana” i encara aprofundeix més l’Adrián Cabezas en las seva tesi doctoral: La defensa de la costaContinua llegint…Els fortins de costa de Mataró
Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell
Fa un any que vam començar aquesta aventura del blog com les pràctiques d’Arqueologia Moderna i Contemporània del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’any passat van poder ampliar els coneixements sobre la cota 287 a Corbera d’Ebre, i ara, us avisem que anem més enllà… Excavarem al Poble Vell de Corbera d’Ebre!! Corbera d’Ebre abans de la guerra [Fotografia extreta del blog Històries de la Terra Alta] Després de temps treballant per poder intervenir arqueològicament al Poble Vell, comptemContinua llegint…Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell
Vivim entre ruïnes
Vivim entre ruïnes, allà on mirem trobem un habitatge buit, una fàbrica abandonada, una carretera tancada, un edifici en construcció, o fins i tot un parc temàtic. Convivim entre la construcció, l’abandó i la destrucció constant. Aquest fort dinamisme material del nostre temps ha estat definit per l’antropòleg Marc Augé com a Supermodernitat (o sobremodernitat): un període que correspon principalment a la segona meitat del s. XX i que es defineix per la nova relació amb la materialitat sorgida a partir de laContinua llegint…Vivim entre ruïnes
De l’etnografia a l’arqueologia: memòries d’un passat recent
L’època contemporània ens ofereix un ampli ventall de fonts informatives per a l’estudi, podent conjugar en la recerca cultura material, documents, fotografies i material audiovisual. L’excepcionalitat d’aquest període rau però en l’existència de fonts orals, persones que han viscut contextos històrics determinats i que són capaces de comunicar les seves memòries, però també en els records col·lectius, en les memòries que tots i totes tenim del nostre passat més recent. Ciències socials com la història, l’antropologia o la sociologia treballen deContinua llegint…De l’etnografia a l’arqueologia: memòries d’un passat recent
Arqueologia de l’Era Atòmica
L’arqueòloga nord-americana Colleen Beck va començar a treballar al DRI (Desert Research Institute a Nevada, Estats Units) el 1990 inicialment identificant els artefactes dels nadius americans al Frenchman Flat, un dels 14 districtes històrics del que es coneix com el Nevada Test Site (Camp de Proves de Nevada) però és des del 1991, just un any després, que començà amb l’ajut d’arquitectes a estudiar estructures del segle XX, les estructures i restes arqueològiques d’aquest camp de proves atòmiques de gairebé 2.200Continua llegint…Arqueologia de l’Era Atòmica