La prova consisteix en quatre exercicis. L´exercici 1 és comú i obligatori i els exercicis 2, 3 i 4 són optatius i estan agrupats en dues opcions: A i B. En cap cas es pot respondre amb un exercici de l´opció A i un altre de l´opció B. La puntuació total de l´examen és de 10 punts, repartits de la manera següent: exercici 1 (3 punts), exercici 2 (3 punts), exercici 3 (2 punts) i exercici 4 (2 punts).

Aquestes pautes són orientatives i formulen el fil argumental que l'alumnat hauria de fer servir en les seves respostes. També es podran, però, considerar com a correctes altres tipus de respostes. En tot cas, es valorarà més la comprensió i el significat dels fets biològics i la seva interpretació que no pas l'enumeració i el llistat d'idees i definicions, sense relació, que simplement tinguin a veure amb el tema que es pregunta.

Pregunta 1 (3 punts) (-->exercici)

La pregunta pretèn valorar els coneixements de l'alumnat sobre ecologia tròfica. Les  qüestions estan centrades en les pèrdues energètiques a llarg dels diferents nivells tròfics, la necessària limitació d'aquests als ecosistemes i finalment el  paper dels descomponedors a l'ecosistema.
 

1) L'alumnat ha  d'observar i comentar  que  al llarg dels diferents nivells tròfics d'un ecosistema es produeixen pèrdues d'energia per respiració i  també pèrdues  en forma de  biomassa  no assimilada o no utilitzada. Aquestes pèrdues es produeixen sempre en qualsevol ecosistema i determinen que hagi una important diferència  entre els valors de producció neta  primària i els de secundària. L'alumnat ha de reconèixer que aquesta diferència entre un i altre nivell és d'un 10%. Segons la  regla del 10%  l'energia que passa d'un nivell tròfic a un altre és aproximadament un 10% de l'energia acumulada en ell.
    Cal valorar positivament el fet que algun alumne/a calculi que 4 (producció secundària neta) és el 10% de 40 (producció primària neta)
 

2) L'alumnat ha de fer referència al fet que les importants  pèrdues que es produeix en el trànsit d'energia d'un nivell a un altre en forma de processos respiratoris, matèria no utilitzada i matèria no assimilada, impedeixen  que hi hagi un número il·limitat de nivells tròfics, donat que s'arriba a una situació  en  què l'energia  emmagatzemada  en forma de producció neta no és  suficient per mantenir  individus de nivells tròfics superiors.
 

3) L'alumnat ha de raonar que  aquesta  matèria orgànica  serà transformada en diversos compostos inorgànics per l'acció dels organismes descomponedors (principalment bacteris i fongs) de forma que podran ser aprofitats pels productors i retornar a les xarxes tròfiques.
    (Es valorarà positivament el fet que l'alumne/a parli d'organismes copròfags, necròfags, detritívors, però no serà exigible)
    Cal que l'alumnat remarqui la important funció que desenvolupen aquests organismes a l'ecosistema.

Pregunta 2A  (3 punts) (-->exercici)

L'exercici  avalua els coneixements de l'alumne sobre els cicles de vida, els processos de mitosi i meiosi i el paper de la reproducció sexual i asexual  sobre l'evolució i la supervivència de les espècies.
 

1) Cal que l'alumnat identifiqui que la figura A correspon a un cicle diplont i que la figura B correspon a un cicle haplont. L'alumnat ha d'assenyalar sobre les figures el moment en què s'esdevé la meiosi i el període en que es produeixen divisions per mitosi i creixement. A la figura A (cicle diplont), la meiosi es dóna a cèl·lules sexuals després d'un llarg període de reproducció per mitosi en el qual es desenvolupen adults diploides pluricel·lulars. A la figura B (cicle haplont) la meiosi es produeix poc després de l'aparició del zigot, amb la qual cosa la major part del cicle correspon a cèl·lules haploides.
 
 

 2)  L'objectiu d'aquest apartat és aplicar de forma pràctica els coneixements teòrics  sobre mitosi i meiosi. L'alumne/a ha de raonar que si hi ha cinc cromosomes, no hi ha homòlegs ja que és un nombre senar i, per tant, s'ha de concloure que la cèl·lula s'està dividint per meiosi. Com que els cromosomes estan duplicats (amb dues cromàtides) i en el centre del fus acromàtic, es pot dir que la cèl·lula es troba en METAFASE II.
 
 

3) Cal que l'alumnat entengui que la reproducció asexual s'associa a la dispersió i  de les espècies en medis estables i que la reproducció sexual  augmenta la variabilitat genètica de qualsevol població donant-li més probabilitat d'èxit en medis poc favorables. La reproducció asexual genera una població d'organismes idèntics que, en condicions favorables (nutrients abundants...), poden  sobreviure sense dificultats i multiplicar-se ràpidament amb la qual cosa es produeix una dispersió ràpida de l'espècie. En un medi estable no "cal" la reproducció sexual. En condicions desfavorables la reproducció sexual incrementa la variabilitat genètica de la espècie, donat que la meiosi origina noves combinacions  de cromosomes, l'entrecreuament crea nous cromosomes i la fusió de gàmetes augmenta la variabilitat genètica de la descendència. L'increment de variabilitat genètica pot fer possible que alguna nova combinació, la més favorable, afavoreixi la supervivència de l'espècie en les noves condicions adverses.
 

Pregunta 3A (2 punts) (-->exercici)

L'exercici pretén avaluar el coneixement del concepte d'espècie, així com els aspectes generals del procés d'especiació per aïllament geogràfic basat en els hàbits alimentaris. També s'avalua la capacitat d'observació de les diferències morfològiques.

1a) L'alumne/a haurà de fer una taula amb les informacions següents :
 
 

També es considerarà com a resposta correcta que l'alumne, en la columna  "tipus de bec", utilitzi les categories :
    - bec utilitzat en la captura d'insectes i succió de nèctar floral (bec molt llarg),
    - bec utilitzat per esmicolar grans i llavors (bec menor i robust).
 

1b) En la resposta a aquesta pregunta es pretèn que l'alumnat apliqui el concepte biològic d'espècie. Si es tracta d'espècies diferents, tal com s'indica a l'enunciat, els diferents grups d'ocells es troben aïllats des d'un punt de vista reproductor.
 
 
 

2) Caldrà que l'alumnat esmenti en la seva resposta que a les illes de Hawaii s'ha produït un aïllament geogràfic entre els diferents grups de certioles. Així no ha estat possible la reproducció, i per tant l'intercanvi genètic, entre membres de diferent grup que vivien en diferents illes. El pas del temps, i els canvis acumulats en cada grup per efecte de la selecció natural i/o de la deriva genètica ha fet possible la diversificació en espècies diferents. A la resta del món no s'ha produït l'aïllament reproductor i, per tant, l'intercanvi genètic ha estat possible. L'encreuament entre ocells amb becs diferents provoca una relativa homogeneïtat en relació a la seva forma.
 

Pregunta 4A (2 punts) (-->exercici)

1a)

1b) El consum d’oxigen pot considerar-se una mesura del grau de funcionament de les vies aeròbiques d’obtenció d’energia. El lactat en sang és un paràmetre que ens indica el grau de funcionament de les vies anaeròbiques d’obtenció d’energia. En el trànsit de les situacions   F -> G   i   G -> H,   el consum d’oxigen es manté al mateix nivell (per tant no s’incrementa l’obtenció aeròbica d’energia), en canvi es produeix un increment del lactat en sang, que indica un augment del funcionament de les vies anaeròbiques d’obtenció d’energia .
 
 

2)
 

Pregunta 2B (3 punts) (-->exercici)

L'exercici es fonamenta en conceptes de genètica, però també avalua la interpretació d'un pedigrí  i la relació de la malaltia amb la fisiologia humana i la bioquímica.
 
 

1)  La malaltia és deguda a un al·lel recessiu autosòmic. No està lligat al sexe, ja que es troba al cromosoma 6. L'alumnat haurà de raonar perquè és recessiu.
    Considerant h com al·lel mutant i H com normal, els genotips dels individus són:

Per tant: I-1: Hh,  i  III-1: Hh.
 
 

2a). Es troben a la  metafase de la mitosi (també pot acceptar-se final de la profase) ja que és en aquesta fase quan poden observar-se els dos cromosomes homòlegs i a cada cromosoma les dues cromàtides germanes.

2b). L'A i la B són cromàtides germanes i tenen la mateixa informació genètica ja que una és una còpia de l'altra; exactament el mateix entre les cromàtides germanes C i D.
 
 
 

3a). En deixar de tenir la menstruació, ja no es perd ferro periòdicament amb les hemorràgies menstruals, ja que a la sang, per la composició de l'hemoglobina, hi ha un gran contingut de ferro. Això fa que pugui acumular-se més ferro al cos a les dones afectades per hemacromatosi quan deixen de tenir la menstruació.

3b) Justament perquè el ferro forma part de l'hemoglobina, una proteïna que actua com a pigment respiratori a la sang. El ferro per tant és un oligoelement essencial i s'ha de trobar a la dieta de les persones.
 

Pregunta 3B (2 punts) (-->exercici)

L'exercici es vertebra a partir d'un text periodístic i és bàsicament conceptual. Avalua la capacitat per identificarels mitocondris i el coneixement sobre les similituds entre bacteris i mitocondris. Finalment, utilitzant una expressió del text demana que s'identifiquin els virus i la seva estructura.
 

1a). El text s'està referint als mitocondris, que són els orgànuls implicats amb els processos energètics de les cèl·lules. Entre les semblances entre els bacteris actuals i els mitocondris poden esmentar-se (entre altres):  la mida i la forma; la presència de DNA propi i ribosomes;  els replegaments de les membranes (crestes als mitocondris, mesosomes als bacteris). L'alumnat també pot fer referència a la teoria endosimbiont tot i que no se li demana.

1b) Cal fer un dibuix de la ultraestructura del mitocondri, tot assenyalant la membrana externa, interna, l'espai intermembrana, les crestes mitocondrials, la matriu mitocondrial, el material genètic, els ribosomes…
 
 

2). Els virus són els paràsits obligats als que es refereix l'apartat. L'esquema de l'estructura del virus pot correspondre a qualsevol dels tipus de virus (bacteriòfags, icosaèdrics, amb embolcall, helicoidals), però, en qualsevol cas, caldrà indicar la càpside externa i els àcids nucleics de l'interior.
 

Pregunta 4B (2 punts) (-->exercici)

1) L’activitat enzimàtica augmenta amb la temperatura per que amb la temperatura s’incrementa l’energia cinètica de les molècules. A temperatures elevades, però, les proteïnes es desnaturalitzen (perden les seves estructures 4ària, 3ària i 2ària), per la qual cosa perden la seva activitat biològica. Així, l’amilasa, que és una proteïna, a 50ºC o més ja no és capaç d’hidrolitzar el midó. Això fa que s’arribi a una temperatura òptima, que és al voltant de la fisiològica (37ºC). L'alumnat haurà de fer un gràfic

2) A temperatures tan baixes (especialmetn sota zero) els enzims presenten molt poca o quasi nul·la activitat. Per això els aliments es mantenen congelats, per tal d’evitar tant l’activitat enzimàtica dels bacteris que els degraden com per disminuir al màxim la seva taxa de reproducció.