PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny Incidències 2005,
Pautes de correcció (Sèrie 1)
Exercici 1 (-->examen)
a)
|
Temperatura
(ºC) |
0 |
10 |
25 |
40 |
|
Activitat
fotosintètica (oxigen alliberat) |
0 |
2,5 |
15 |
0 |
b) Esperarem un gràfic semblant al següent:
2.
En
el procés de la fotosíntesi intervenen, amb funcions diverses, diferents
exemples de proteïnes (transportadores, enzimàtiques; no caldrà que l’alumne
esmenti tots els tipus). Les proteïnes perden la seva estructura nativa, es
desnaturalitzen, per efecte dels canvis de temperatura la qual cosa explica que
a temperatures inferiors a
3.
L’equació
general de la fotosíntesi haurà de respondre amb poques variacions a la que es
mostra a continuació.
En ella es pot observar que l’oxigen és un producte final
del procés. Una activitat fotosintètica elevada, que produeixi una quantitat
també elevada de matèria orgànica, anirà associada a l’alliberament d’una
quantitat d’oxigen superior a la que es donaria en una activitat fotosintètica
moderada o baixa.
Exercici
2 (-->examen)
1.
2.
La
substitució d’una base en un gen, com qualsevol canvi heretable en el material
genètic, és una mutació.
El
triplet ATG és transcrit en el codó UAC que, com es pot veure a la taula del
codi genètic, codifica l’aminoàcid Tir. En canvi, el triplet mutat ATC és
transcrit en el codó UAG que indica Stop, o aturada de síntesi proteica. Això
fa que la proteïna leptina sigui més curta del que era. Possiblement això haurà
canviat la seva estructura tridimensional, o bé faltarà algun aminoàcid
important en el reconeixement pel seu receptor, de manera que la leptina deixi
de ser funcional.
OPCIÓ A
Exercici 3 (-->examen)
Hipòtesi: Potser l’anticòs
B és més eficaç que l’A per combatre aquest tipus de càncer
Variable independent: Tipus d’anticòs
(anticòs A i anticòs B)
- un grup serà sotmès a la teràpia amb
l’anticòs A
- un altre grup serà sotmès a la teràpia
amb l’anticòs B
- el tercer grup no serà sotmès a cap de
les dues teràpies (grup control)
Exercici 4 (-->examen)
1.
Aquesta malaltia s’hereta segons un patró recessiu i autosòmic. No pot
ser lligat al sexe, perquè llavors l’individu III2 hauria de patir la malaltia
(XmY), per tal que la dona IV2 la tingués també (XmXm).
Tampoc no pot ser dominant, doncs llavors una de les dues persones, com a
mínim, de la parella III hauria de ser heterozigòtica (Mm), i llavors patiria
(o patirien) la malaltia.
El patró autosòmic-recessiu permet explicar els fenotips observats a
l’arbre genealògic.
Suposant M-al·lel “normal” de la
proteïna muscular; m-al·lel mutant de la proteïna muscular, els genotips
serien:
I2-I3-IV2 =
mm III1-III2 = Mm
2.
a)
Sueca
Comunitat Valenciana
Japó
Freqüències
9/25.000
= 3,6.10-4
4/4.450.000
= 8,99.10-7
1/440.000
= 2,27.10-6
b)
L’origen d’aquesta gran diferència en
la freqüència fenotípica d’aquesta malaltia a Sueca (9/25.000 = 3,6.10-4),
molt superior comparada tant amb el Japó (1/440.000 = 2,27.10-6, unes 160
vegades inferior a la de Sueca) com amb la resta de la Comunitat Valenciana
(4/4.450.000 = 8,99.10-7, unes 400 vegades inferior a la de Sueca),
el podríem trobar a un possible “efecte
fundador”. Algun o alguns
dels 17 repobladors tarraconins podia ser que haguessin estat afectats o bé fossin portadors
de l’al·lel mutant d’aquest gen.
Com es tractava d’una comunitat petita, amb una població
reduïda, lògicament devia donar-se un
procés d’endogàmia, de forma que fos més probable la compartició d’al·lels
(la homozigosi); a més en una població petita actuarà de forma més evident la “deriva
genètica”. Encara que Sueca
hagi estat posteriorment poblada per persones vingudes de fora (immigració), no
ha estat eliminada la presència d’aquest al·lel, possiblement testimoni de
l’origen de part de la seva població.
OPCIÓ B
Exercici
3 (-->examen)
1.
Les cèl·lules que s’estan dividint per
meiosi són la A i la C ja que hi ha una reducció del nombre de cromosomes (A):
separació dels cromosomes homòlegs i un repartiment de les cromàtides (C). A la
cèl·lula B també hi ha un repartiment de cromàtides però com que les tres
cèl·lules son d’una mateixa espècie, la B no pot estar en meiosi ja que a la
meiosi II no hi pot haver tants cromosomes, si a la meiosi I (A) només hi havia
3 parells d’homòlegs.
Es troben
en metafase ja que els cromosomes es troben formant la placa
equatorial (al centre de la cèl·lula). (Es considerarà correcte que es troben
en anafase perquè han començat ja a separar-se).
2.
a)
Aquesta espècie té 2n= 6 o n=3
cromosomes.
b)
La meiosi permet mantenir constant el
nombre de cromosomes d’una espècie en fer que les cèl·lules sexuals (gàmetes)
tinguin la meitat dels cromosomes que les cèl·lules somàtiques de l’espècie. També incrementa la variabilitat: recombinació a la
profase I i repartició a l’atzar dels cromosomes homòlegs a la metafase i
anafase I.
3.
L’afirmació NO és vàlida. Tant els
espermatozoides com els òvuls sempre són n. Si fossin 2n, el zigot seria 4n i,
és clar, hauria de fer meiosi per recuperar el 2n de l’adult.
Exercici 4 (-->examen)
1.
La situació
comentada descriu clarament una situació en la que intervé la selecció natural.
Les condicions de vida en aquest període afavorien a certs individus de la
població d’ocells, als portadors d’una característica que els feia més
eficaços: un gruix del bec superior. Aquests individus assolirien l’edat reproductora
i deixarien major descendència per la qual cosa es farien més abundants, de
forma progressiva, en les generacions descendents.
2.
a)
b: efectivament, així evolucionen els caracters,
seleccionant els més aptes a la situació del medi de entre una diversitat més o
menys gran, produïda per la variabilitat generada a l’atzar.
b)
c: Són òrgans homòlegs perquè
tot i que exerceixen funcions lleugerament diferents, tenen un origen i una
estructura comuna
Sueca
Comunitat Valenciana
Japó
Freqüències
9/25.000
= 3,6.10-4
4/4.450.000
= 8,99.10-7
1/440.000
= 2,27.10-6
1.
Les cèl·lules que s’estan dividint per
meiosi són la A i la C ja que hi ha una reducció del nombre de cromosomes (A):
separació dels cromosomes homòlegs i un repartiment de les cromàtides (C). A la
cèl·lula B també hi ha un repartiment de cromàtides però com que les tres
cèl·lules son d’una mateixa espècie, la B no pot estar en meiosi ja que a la
meiosi II no hi pot haver tants cromosomes, si a la meiosi I (A) només hi havia
3 parells d’homòlegs.
Es troben
en metafase ja que els cromosomes es troben formant la placa
equatorial (al centre de la cèl·lula). (Es considerarà correcte que es troben
en anafase perquè han començat ja a separar-se).
2.
a)
Aquesta espècie té 2n= 6 o n=3
cromosomes.
b)
La meiosi permet mantenir constant el
nombre de cromosomes d’una espècie en fer que les cèl·lules sexuals (gàmetes)
tinguin la meitat dels cromosomes que les cèl·lules somàtiques de l’espècie. També incrementa la variabilitat: recombinació a la
profase I i repartició a l’atzar dels cromosomes homòlegs a la metafase i
anafase I.
3.
L’afirmació NO és vàlida. Tant els
espermatozoides com els òvuls sempre són n. Si fossin 2n, el zigot seria 4n i,
és clar, hauria de fer meiosi per recuperar el 2n de l’adult.